CANVIBOSC

El treball analitza la vulnerabilitat de les diferents espècies a la sequera, als incendis i a les plagues, els principals factors que poden alterar els nostres boscos en un context de canvi climàtic i conclou amb un rànquing amb les espècies més vulnerables als incendis i a la sequera.

Segons la informació científica més recent sintetitzada al CANVIBOSC, les fagedes i les pinedes de pi roig, que actualment capten més del 25% del carboni total absorbit pels boscos catalans, són particularment vulnerables a la sequera i als incendis i tindran molt probablement dificultats per sobreviure en un futur més àrid. Els experts consideren que el faig patirà greument els efectes de la sequera perquè no disposa de bones estratègies per resistir la manca d’aigua. De fet, els científics alerten que en un futur de canvi climàtic sever només un 2,2% del territori català presentaria condicions ambientals adequades per al faig. En el cas del pi roig, els incendis serien la seva major amenaça ja que, com el faig, no és capaç de regenerar-se en zones cremades i les seves llavors moren després del foc.

Segons CANVIBOSC, el faig i el pi roig seran les espècies que més patiran els impactes del canvi climàtic, mentre que les alzines i el pi blanc seran les menys vulnerables.

D’altra banda, les alzines i el pi blanc, les dues espècies més abundants a Catalunya i que actualment representen el 37% del total de carboni absorbit pels nostres boscos, són prou resistents als incendis i a la sequera i podrien suportar condicions futures més extremes, de manera que la seva distribució podria augmentar en el futur.

L’informe és fruit d’una revisió bibliogràfica de més de 500 articles científics publicats les dues darreres dècades sobre aquesta temàtica. Aquest estudi també ha permès identificar els buits d’informació i les plagues en són un exemple. “Les publicacions científiques que documenten la realitat del canvi climàtic i els efectes que aquest està provocant sobre els boscos són incomptables” comenta Mireia Banqué del CREAF. “Recopilar, digerir i traduir tota aquesta informació a un llenguatge no científic i entenedor, però mantenint el rigor de la informació original,  és essencial perquè acabi essent útil per a l’Administració, i ha estat un dels gran reptes d’aquest projecte. Treballs com el que presentem seran de gran valor per a gestors i tècnics que hagin d’impulsar o posar en pràctica polítiques preventives i de gestió forestal adaptativa”, afegeix Gabriel Borràs, de l’OCCC.