Projecte / Iniciativa
Beques Marie Curie
-
Inactiu
PHLOEMAP
Els trets funcionals hidràulics com a determinants del funcionament dels boscos i de la seva resposta a la sequera. Incorporant els atributs del xilema i del floema al marc dels trets funcionals
Liderat per
Participant
Institucions
Universidade de Lisboa
Finançament
Els boscos proporcionen serveis ecosistèmics clau, com la regulació dels balanços d’energia, carboni i aigua a escales que van de la local a la global. Tanmateix, els boscos es troben sota una gran pressió a causa dels canvis en el clima i els usos del sòl, especialment a la regió mediterrània, on sovint es troben limitats per la disponibilitat d’aigua. És per tant essencial identificar quines seran les espècies forestals i les àrees més vulnerables a reduccions en la disponibilitat hídrica, i establir com els canvis en la composició i estructura dels boscos impactaran serveis ecosistèmics clau.
En aquest projecte utilitzem el concepte de tret funcional per combinar aproximacions a l’escala de l’individu, la població, l’espècie i el bosc i així ampliar la nostra capacitat de predir quan i on es produiran canvis dramàtics en els serveis ecosistèmics forestals, focalitzant-nos en el rol del floema i del parènquima en la resposta dels boscos a la sequera.
Els nostres objectius són: (i) mesurar atributs del floema i del parènquima en 104 poblacions de 7 espècies dominants a Catalunya i Portugal, estudiar les relacions entre aquests atributs i altres trets funcionals i hidràulics, i quantificar la seva variabilitat al llarg de gradients de disponibilitat hídrica; (ii) integrar els atributs del floema i del parènquima en el marc teòric que descriu les respostes dels arbres a la sequera; (iii) determinar quines combinacions de trets prediuen millor la resistència a la sequera a nivell intra- i inter-específic; i (iv) testar com i fins a quin punt la variabilitat en els atributs del floema i del parènquima influencien el funcionament dels boscos a diferents escales ecològiques i la seva vulnerabilitat sota diferents escenaris de canvi climàtic.
Es faran servir mètodes clàssics d’anatomia de la fusta i fisiologia vegetal, juntament amb noves tècniques de reconstrucció tridimensional combinades amb models de transport desenvolupats recentment. Els nostres resultats contribuiran a generar el coneixement necessari per dissenyar estratègies efectives per fer front al canvi climàtic. La transferència d’aquest coneixement a gestors i responsables polítics, així com a la societat en el seu conjunt, és una de les prioritats de la present proposta.
