TRACES

S'espera que l'augment de la sequera en el context d'escalfament climàtic tingui un impacte en l'estructura, la composició i el funcionament de la vegetació en moltes regions, amb retroalimentacions importants sobre serveis ecosistèmics clau, inclosa la regulació del clima. Pronosticar aquests canvis sota diferents escenaris de canvi climàtic ha esdevingut un dels principals objectius de la recerca contemporània en ecologia i ciències de la conservació. Els trets funcionals (és a dir, característiques morfològiques, fisiològiques o fenològiques mesurables a nivell individual que impacten les taxes demogràfiques i la fitness) proporcionen una base natural per predir les respostes de la vegetació als canvis ambientals. Tot i això, la majoria dels estudis han trobat que la capacitat predictiva dels trets que es mesuren habitualment és baixa.

D'acord amb els desenvolupaments recents a l'ecologia basada en trets, postulem que la capacitat predictiva dels trets podria millorar-se (i) mesurant trets que estiguin més estretament connectats amb els processos fisiològics rellevants; (ii) considerant la coordinació de trets a nivell de tota la planta i els mòduls o síndromes funcionals corresponents, així com les limitacions evolutives subjacents a aquesta coordinació; i (iii) tenint en compte el context ambiental (per exemple, l'exposició a l'estrès) i la variabilitat dels trets a diferents escales, també dins les espècies. Argumentem que dues dimensions funcionals clau que generalment no es consideren, però que són crítiques per comprendre i predir les respostes de la vegetació a l'escalfament climàtic, són els trets de tolerància a la sequera, inclosa l'assignació de recursos i l'arquitectura hidràulica, i les característiques metabolòmiques associades tant amb el metabolisme primari com amb el secundari (especialitzat).

Objectius

L'objectiu principal d'aquesta proposta és millorar la capacitat de predir les respostes de la vegetació a l'estrès per sequera i a l'escalfament climàtic, tenint en compte diferents dimensions funcionals, la variabilitat dels trets i la coordinació a diferents escales. En concret, abordarem les qüestions següents:

1. Com es coordinen entre espècies els trets que pertanyen a diferents dimensions funcionals de les plantes i en quina mesura aquesta coordinació reflecteix limitacions evolutives?
2. Com difereix la coordinació de trets entre espècies de comunitats diferents al llarg d'un gradient ambiental de disponibilitat d'aigua i com es relaciona amb la demografia i el context biogeogràfic?
3. Com canvia la coordinació de trets entre poblacions al llarg d'un gradient de disponibilitat d'aigua que abasta tota la distribució d'una espècie? Es diferencia de la coordinació a nivells d'organització superiors? Com es relaciona amb la resposta a l'estrès?

Accions

Aquestes preguntes s'abordaran mitjançant tres enfocaments complementaris: l'anàlisi de bases de dades globals ja existents, centrant-nos en els patrons entre espècies llenyoses (WP1); un estudi a nivell de comunitat en matollars al llarg d'un gradient ambiental de disponibilitat d'aigua (WP2); i un experiment de jardí comú que inclou poblacions de tot el rang de distribució d'una espècie model i la seva resposta a una sequera experimental (WP3).

Proyecto PID2021-127452NB-I00 financiado por MCIN/ AEI /10.13039/501100011033