GLANS

La variabilitat temporal en la producció de llavors, i en concret, la producció sincrònica i intermitent de grans collites (anyivoria o "masting") és un fenomen geogràficament i taxonòmica molt estès en espècies com l'alzina, els roures, el faig, etc. i amb importants implicacions per a la dinàmica demogràfica d'aquests boscos. 

Segons diferents estudis la sincronització de l'esforç reproductiu pot estar relacionada amb possibles avantatges selectius a escala evolutiva (saciat dels depredadors) o amb la fluctuació en la disponibilitat de recursos i per tant la variació en les condicions ambientals. No obstant això, la manca d'estudis intensius i a llarg termini ha dificultat valorar fins al moment la certesa d'aquestes hipòtesis. D'altra banda, i en un context potser més important per aspectes pràctics i de gestió, es desconeix fins a quin punt aquesta variabilitat en la producció de glans pot afectar les poblacions dels seus consumidors com els senglars.

La utilitat del seguiment de la producció anual de glans d'alzina i roure al Parc de Collserola pot incidir en dos importants aspectes de la gestió d'aquest espai. D'una banda, el coneixement i predicció de les collites de glans pot ser d'interès per a la regulació de l'activitat cinegètica (senglar, entre d'altres), atesa l'estreta relació que s'ha descrit entre els anys d'elevada producció de glans i el posterior augment de les taxes de reproducció i de la població dels consumidors. D'altra banda, les dades que s'obtinguin poden aportar valuosa informació sobre la seva capacitat productiva i regenerativa a mig i llarg termini, com també la probabilitat que aquestes masses segueixin mantenint el seu caràcter mixt (roure-alzina), o tendeixin a esdevenir monoespecífiques.

Els resultats d’aquests estudis formen part de les aportacions del Parc de Collserola a la “European Network for Long Term Ecological Research (LTER Europe)"