RESCRI

Els ecosistemes de tipus mediterrani poden ser un dels espais més afectats pels efectes del canvi global. De fet, ja s’estan observant canvis importants en el règim d’incendis i d’episodis de sequera. Tot i que la vegetació mediterrània està adaptada a aquestes pertorbacions, s’està observant que l’augment de la seva freqüència i intensitat pot portar als nostres ecosistemes a superar un llindar crític en el que l’ecosistema ja no podria recuperar les seves característiques inicials. Una situació nova que pot tenir conseqüències que encara no coneixem.

El CREAF i el CTFC lideren un projecte per avaluar i comprendre què determina la resiliència dels ecosistemes mediterranis davant de les pertorbacions.  L’investigador del CTFC Enric Batllori ha rebut una beca Marie Curie IIF per estudiar els mecanismes que modulen la dinàmica d’aquests ecosistemes després d’espisodis de sequera i incendis, i quines implicacions pot tenir l’alteració del seu règim (freqüència, intensitat) en el context del canvi climàtic. La recerca analitzarà específicament què passa quan aquestes dues pertorbacions actuen simultàniament, i si poden tenir efectes sinèrgics que alterin els processos de recuperació de l’ecosistema.

“El coneixement que sorgeixi del projecte l’introduirem en models matemàtics que seran capaços  de simular els efectes de les pertorbacions sobre els ecosistemes”, comenta Lluís Brotons, investigador del CTFC associat al CREAF “si som capaços de simular com es comporta un ecosistema davant episodis de sequera i incendis, podrem identificar els punts d’inflexió que ens alerten de que s’ha superat  el llindar crític i que es poden produir canvis dramàtics i sorprenents en les seves característiques. De fet, això ha de servir per a adaptar les polítiques de gestió i conservació de cara a preservar la diversitat i serveis ecosistèmics que l’espai natural mediterrani ens ofereix”.

Pertorbacions cada cop més freqüents , extenses i intenses

El canvi global està alterant el règim de pertorbacions que afecten els nostres espais naturals. Els investigadors tenen evidències de que cada cop són més freqüents , extenses i intenses, i que, per tant, estan provocant canvis profunds en els nostres ecosistemes que s’han d’estudiar detingudament per respondre amb polítiques de gestió del territori i la biodiversitat adaptades a aquesta realitat.
Un dels fenòmens que han observats el científics és que els ecosistemes són resilients i poden recuperar el seu estat inicial després d’una pertorbació. Però ho fan fins a un límit. Tot i que és molt difícil predir els efectes que pot tenir sobre un ecosistema la interacció de més d’una pertorbació, o conèixer exactament com s’està alterant el règim de pertorbacions, els experts saben amb seguretat que els ecosistemes tenen un llindar crític a partir del qual ja no poden suportar més l’efecte de les pertorbació, no són capaços de recuperar l’estat inicial i fan un canvi abrupte cap a un altre estat. Aquest canvi brusc pot tenir implicacions molt profundes en la gestió i la conservació d’un ecosistema i alterar els serveis ecosistèmics que l’espai natural ens ofereix.