IBSC

Per què un inventari de boscos singulars?

La diversitat d’usos que la societat demana del bosc (producció, conservació, lleure...) comporta una gestió complexa, i això fa que els gestors del bosc (propietaris, silvicultors, tècnics de l’administració...) necessitin nous referents per a millorar del seu coneixement.

Les úniques fonts d’informació a escala de país són els inventaris forestals nacionals (IEFC i IFN), que ens informen dels valors mitjans dels nostres boscos pel que fa a mides, edats, creixements i altres indicadors, però ens manquen referents dels millors boscos que, pel seu caràcter singular, són escassos i, per tant, difícilment han estat mostrejats en aquests inventaris.

QUÈ ÉS UN BOSC SINGULAR?

Un bosc singular és aquell que presenta valors molt superiors als de la matriu de boscos que conformen un territori.

Convé tenir present que:

• Les singularitats estan lligades a l’edat. Per tant, la pèrdua d’aquests boscos seria irreversible a l'escala de temps humana.
• Els valors que fan que un bosc sigui singular poden variar segons el col·lectiu, i abasten àmbits tan diversos com la conservació i la biodiversitat, l’ús recreatiu i cultural o els aspectes productius del bosc.
• La singularitat és un caràcter relatiu al context de territori en què es valora. La determinació del valor d’un bosc es planteja a escala de país i a escala comarcal: un bosc considerat singular en una comarca podria no ser-ho en una altra comarca.

Boscos amb poca intervenció humana

Són boscos sense signes d’explotació i/o freqüentació humana. Generalment, hi trobarem arbres vius de grans dimensions, arbres amb edat notable; alguns arbres morts i encara drets, i fusta morta de diferents grandàries i estats de descomposició. Tots aquest elements juguen un paper clau en la biodiversitat perquè són refugi i aliment de moltes espècies sobretot de fongs, d’insectes i vertebrats.

Boscos amb espècies rares protegides o amenaçades

Aquí s’hi inclouen tant els boscos dominats per espècies forestals, que a Catalunya rarament formen boscos, com ara teixos, grèvols, aurons, etc., com els boscos en els quals hi viuen altres espècies de flora i/o fauna protegides, atès que part d’aquestes espècies són insectes o ocells que viuen en boscos i que estan amenaçats o que són rars.

Boscos amb un interès sociocultural i educatiu

Hi ha boscos que han arribat a formar part del patrimoni cultural. Aquesta singularitat comporta una bona accessibilitat i una alta freqüentació, per la qual cosa solen tenir infraestructures d’acollida que els fan encara més idonis per a desenvolupar-hi activitats educatives relacionades amb la natura.

Boscos amb una gestió modèlica

La gestió també pot jugar un paper important en la producció, ja que sovint se l’ha relacionat amb la qualitat del terreny. La identificació de boscos de gran qualitat, és a dir, amb arbres alts i ben formats, aporta referències per a la millora de la gestió dels boscos.