Catalunya presenta l’inventari dels seus boscos més singulars

L’Inventari recull un total de 292 boscos repartits pel territori que presenten uns valors únics que s’han de gestionar. Ocupen el 0’3% de la superfície arbrada de Catalunya. La Generalitat de Catalunya va engegar fa quatre anys un projecte pioner a tot Europa per localitzar els millors boscos de Catalunya. El projecte, realitzat pel CREAF, es presenta ara com un catàleg de referència dels millors boscos a escala local i de país. Una eina que permetrà conèixer, i millorar la gestió  dels boscos catalans.

Són madurs els boscos que ens envolten? Conserven bons índexs de biodiversitat? Quin és el bosc de referència cap al que hem d’orientar la gestió forestal? Coneixem els màxims de producció i qualitat als que pot arribar un bosc productiu?

Fins ara, no existien dades per respondre totes aquestes preguntes. A Catalunya, igual que a la resta de països europeus, no es disposava de cap referent a nivell de boscos que pogués marcar uns objectius de futur en la matèria. Aquesta ha estat la raó de ser de l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya, un catàleg amb 292 boscos, els millors del territori català, a escala local i de país, que servirà per replantejar les estratègies de manteniment i millora dels nostres espais forestals i ser un referent per als gestors del bosc. El projecte, presentat avui a l’Institut d’Estudis Catalans és pioner a Europa i ha estat impulsat per la Generalitat de Catalunya i coordinat pel CREAF.

Els boscos singulars inclosos a l'inventari ocupen unes 3200 hectàrees, un 0,3% del total de superfície arbrada del país.

Després de quatre anys de recerca i un treball de camp intens, s’han inclòs a l’Inventari un total de 292 boscos singulars que representen els diferents usos i valors del bosc en cada zona. Tot i això, el procés participatiu que es va dur a terme per tal de trobar i seleccionar els boscos va comptar amb 3262 propostes inicials. Quines han estat les claus per considerar un bosc com a singular?

Primer de tot, en Marc Gràcia, en Jordi Vayreda i en Lluís Comas, investigadors del CREAF responsables del projecte, recalquen que s’ha fet un esforç per inventariar boscos singulars a totes les comarques de Catalunya, cada un d’ells amb una rellevància relativa a nivell local, de vegueria o de país. Boscos grans i boscos petits amb diferents valors a conservar. Així, el bosc singular més gran a escala de país ha estat una avetosa de Riu de Cerdanya, que ocupa un total de 120 hectàrees, i el bosc singular més petit una boixeda del Berguedà, que no arriba a la mitja hectàrea d’extensió.

S’han considerat boscos de més de 27 espècies d’arbres diferents, però, el pi roig, l’alzina i el faig són les espècies que formen més boscos singulars arreu. Així mateix, altres boscos singulars els componen espècies que normalment no formen boscos. L’Inventari ha recollit alguna salzeda, boixedes, moixeres o boscos d’auró negre, entre altres. Destaquen també els sis boscos de teix inclosos al catàleg. El teix és una espècie protegida a la península i cal mantenir-ne els valors científics i de biodiversitat que aporten al territori.

A nivell de territori, les comarques gironines, l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran són les que presenten més boscos singulars.

Totes elles concentren un 60% del total. Hi ha boscos de propietat privada, boscos públics i boscos protegits. De fet, l’Inventari posa en relleu la importància de les mesures de protecció dels nostres espais naturals. Més d’un 40% de tots els boscos singulars es troben en espais protegits, com el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, els Parcs Naturals del Montseny, Collserola, els Ports, l’Albera i la Garrotxa, entre molts d’altres.

Boscos de referència amb uns valors que cal conservar

Tots els boscos singulars presenten uns valors, lligats a l’edat, que li confereixen un interès especial respecte als valors locals o globals. A més, aquests valors no poden ser aportats pels boscos de la zona, de manera que la seva pèrdua no es recuperaria fins passat centenars d’anys. Per a la determinació de la singularitat dels boscos s’han escollit quatres visions diferents segons els valors o interessos que tenen per a la societat:

• Biodiversitat: Boscos que destaquen de la resta per presentar una biodiversitat més elevada. S’inclouen també els boscos formats per espècies que rarament formen bosc a Catalunya i altres on hi trobem espècies de flora i fauna protegida.
• Maduresa: Boscos que han patit una baixa intervenció humana i que tenen un interès científic concret per les relacions complexes que es donen entre espècies.
• Silvícola/producció: Boscos on una gestió modèlica ha permès arribar a una producció d’alta qualitat, mostrant-nos la potencialitat productiva del bosc
• Social: Boscos amb un ús cultural, recreatiu o fins i tot educatiu important.  Són boscos coneguts però que cal inventariar per valorar els riscos als que estan sotmesos.

Tots aquests valors estan íntimament relacionats amb l’edat, això vol dir que tots els boscos singulars són boscos vells, de més d’un centenar d’anys. Per aquest motiu, molts dels boscos singulars inventariats presentaven més d’un valor a preservar. Els resultats han estat els següents: 71% dels boscos singulars presenten valors de maduresa, el 13% en presenten de Biodiversitat, el 83% en presenten de Socials i el 36% de producció.

Una selecció de boscos participativa

El procés de selecció dels boscos dut a terme en el marc d’aquest projecte ha estat molt innovador i únic a Europa. S’han tingut en compte moltes fonts de cerca, com la informació  bibliogràfica, els agents locals i els processos participatius, els inventaris forestals o les ortoimatges. Tot i això, sense dubte, les veus de les persones i experts en boscos han estat les fonts més eficaces a l’hora de localitzar els boscos singulars de l’Inventari. En total, més de la meitat dels boscos inclosos s’han trobat gràcies a aquesta font d’informació.

Segons els diferents valors proposats que podia tenir un bosc per esdevenir singular s’han tingut en compte les veus de diferents col·lectius. Quan els valors del bosc que es buscaven eren globals els experts generalment provenien del mon acadèmic. D’altra banda, quan els valors del bosc eren locals, els experts eren els usuaris i col·lectius que utilitzen el bosc normalment. Així doncs, el procés contemplava, inevitablement, un component de participació important de tots els col·lectius relacionats amb el bosc.

Una eina de gestió estratègica per Catalunya

Catalunya és terra de boscos. Els darrers anys, l’abandó de l’explotació dels boscos i de moltes zones de cultiu han permès que les masses boscoses guanyessin terreny fins ocupar un 35,5% del total del territori català.  Això, a priori, pot semblar una bona notícia, però el cert és que aquest boscos encara són molt joves i presenten molta densitat. Són per tant espais que s’han de gestionar adequadament per tal de que puguin donar resposta a la gran diversitat de necessitats econòmiques, socials o mediambientals que exigeix la societat. Disposar d’eines com la de l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya és quelcom estratègic per tal de poder donar respostes i propostes innovadores que facin compatibles els diferents usos i serveis dels boscos amb la seva conservació.

Consultar el Dossier de premsa dels Boscos Singulars per vegueries