En record de Maria Rosa Miracle

Maria Rosa Miracle fou biòloga, professora emèrita d'Ecologia a la Universitat de València i doctora per la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Ramon Margalef.

La Rosa Miracle va ser la primera dona que accedí a una càtedra d’Ecologia, a la Universitat de València i, per tant, una de les pioneres en l’expansió de la nostra disciplina a la Universitat, a l’Estat espanyol. Va ser el 1981, en el mateix concurs de mèrits en que jo vaig treure la plaça de l’Autònoma (on ja era agregat des de 1973, com ella ho era a València des de 1979). Havia estudiat a la UB i va fer la tesi amb Ramon Margalef després d’una estada a Davis, sobre Distribución en el espacio y el tiempo del zooplancton del lago de Banyoles (publicada en un volum d’ICONA). Va dirigir el departament d’Ecologia de València entre 1981 i 1987 i el de Microbiologia i Ecologia entre 2003 i 2009. Fou Presidenta de l’Associació Ibèrica de Limnologia entre 1993 i 2002. Es va moure força fent estades de llarga durada a vuit centres dels cinc continents.

La Rosa era una naturalista vocacional, interessada per temes de biogeografia, biodiversitat i conservació, que també va adaptar-se a l’ús de tècniques moleculars. Va publicar prop de 200 articles en revistes de prestigi. Un article derivat de la tesi i publicat a Ecology el 1974 en el que emprava l’anàlisi de components principals li va donar un ràpid reconeixement internacional. La seva tasca inclou la direcció de 19 tesis doctorals.

Va morir als 70 anys el proppassat 28 de maig, després d’una llarga malaltia. Els seus deixebles i amics li han retut un sentit homenatge. Els seus col·legues guardem el seu record.