Josep Maria Serrano Farrera va ser un dels primers professors ajudants d'Ecologia de la UAB, i va dedicar part de la seva carrera a la difusió del coneixement científic entre els més joves.

Amb tristesa, us fem saber que el passat 20 d'agost va morir en Josep Maria Serrano Farrera. Nascut a Bellvís (Lleida) i germà del conegut filòsof Sebastià Serrano, en Josep Maria va ser un dels primers professors ajudants d’Ecologia de la UAB, al llarg d’uns 10 anys. En aquest temps, va fer una tesina sobre el Montsec, Contribució al coneixement de la relació vegetació-llum en alguns habitats ombrívols de les serres exteriors prepirinenques a la Noguera i el Pallars, el 1979, va treballar en temes molt diversos, entre ells uns primers intents d’ús de la teledetecció, i va participar en la confecció dels primers itineraris de la natura, cursos i altres activitats d’educació ambiental organitzats pel grup d’ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Posteriorment, va ser professor a la Universitat de Lleida durant poc temps i va treballar fins la jubilació amb la seva dona, Isabel Reynal, al Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí, del Departament d’Educació de la Generalitat, a Barruera. Allà va publicar diversos treballs monogràfics: Hidrobiologia de la Vall de Boí: una introducció a la físico-química i a les comunitats biòtiques de les aigües de la conca de la Noguera del Tort (1992); Hidrobiologia de la Vall de Boí : introducció al funcionament dels ecosistemes fluvials (1996); Descoberta de l’entorn: introduccció a la cartografia: quadern de treball (1998);  GPS, mapes digitals i navegació (2009); Els riscos per fenòmens fluviotorrencials a l'alta muntanya : previsió d'impactes i integració ambiental (2009); Les ciències de l’atmosfera: les estacions meteorològiques digitals (amb Isabel Reynal, 2009); Mesura de cabals: la descàrrega en els rius pirinencs (amb I. Reynal i E. Batlle, 2009); L’aprenentatge de conceptes d’ecologia en ecosistemes forestals. Els sòls forestals (2009).

Els més antics a la casa conservem el record de la personalitat d’en Josep Maria, bonhomiosa i encuriosida per temes molt diversos, de la seva afició a construir aparells i de la seva bona disposició per aclarir qüestions estadístiques als menys entesos en el tema. Una personalitat que era estimada pels qui vam ser els seus companys en el seu pas per l’Autònoma. Els seus estudiants el conserven a la memòria com un dels professors que més els van marcar, compartint amb ells l'aventura d'aprendre.

Jaume Terradas i Paco Lloret