Per tenir cura del bosc cal tallar arbres

El CREAF i la Diputació de Barcelona presenten un vídeo d'animació adreçat a públic escolar per explicar com la gestió forestal pot millorar el creixement del bosc i reduir l'impacte dels incendis.

Si t'acaba de saltar una alarma llegint el títol d'aquesta entrada és que algú va fer molt bé la seva feina en els anys 80. Durant dècades havíem concebut el bosc com un reservori industrial de fusta i llenya, i els arbres eren aquella cosa que molesta per construir edificis i carreteres. Així que vam  haver de fer molta pedagogia perquè aprenguéssim a valorar la natura que ens acull.

I es va aconseguir. En bona mesura, gràcies als més petits de la casa. No només perquè van ser els primers a assumir el compromís de tenir cura del bosc, sinó també perquè van jugar un paper clau com a vigilants incansables de l'actitud dels seus progenitors davant la natura. I és que els nostres cadells vencen i convencen; quan no és amb arguments, ho fan simplement amb amor.

La contrapartida a aquesta victòria és que, sense voler, se'ns va colar un prejudici: Tallar arbres és un crim! I ara que vivim d'una altra manera i amb un clima cada vegada més extrem, resulta que tallar arbres no només no és un crim, sinó que és una eina imprescindible per evitar que mori de set bona part dels nostres paisatges i per reduir el risc d’incendi que suposa tantíssima vegetació seca i atapeïda.

Amb el que va costar desmuntar el prejudici anterior, i ara cal donar-li una altra volta al que vam crear!

Amb tot això al cap, algunes persones molt motivades del CREAF i la Diputació de Barcelona vam decidir crear un personatge animat i adreçar-nos a un públic escolar (infantil i juvenil), per explicar els resultats dels experiments de gestió forestal que havíem fet conjuntament en zones on estaven creixent boscos de pi blanc després d'alguns incendis de finals del segle passat.

El foc havia deixat una catifa de petits pins que es va anar transformant en un paisatge d'arbres densament atapeïts i febles, convertint el bosc creixent en un autèntic polvorí en cas que arribés un altre incendi. Llavors la Diputació va tallar alguns arbres en algunes parcel·les, perquè els que hi deixessin creixessin millor, i va deixar les restes de tallada a terra. I el CREAF en va fer un seguiment.

Va haver-hi controvèrsia sobre si era bo o dolent deixar-hi les restes, ja que era com assecar una part dels arbres i escampar-los pel terra. No seria això pitjor, en cas d'incendi?

I aquest altre incendi va arribar el 2015. El resultat dels treballs va ser evident: on es van tallar arbres i es van deixar les restes, no només havien crescut millor els arbres que hi van quedar, sinó que a més l’impacte del foc va ser més lleu. Fins al punt en que en aquestes zones, els bombers van poder controlar l’incendi d'una manera molt més efectiva que no pas a les zones on no s'havia fet res.

Avui, que es cremen milers d'hectàrees a l’incendi de Ribera d'Ebre, esperem que la Xima, la nostra protagonista, ens ajudi a entendre millor la importància de la gestió forestal, no només per mantenir el bosc en bones condicions, sinó també per evitar que els grans incendis tornin a arrasar els nostres paisatges i a posar en perill moltes vides.

Àudio i subtítols en català.