Quin impacte sobre la fauna té el confinament de les persones a les ciutats? Arran de la crisi del coronavirus, aquesta pregunta ha estat freqüent i ha donat lloc a moltes especulacions. Tot i que no hi ha dades per estimar l’impacte, els estudis previs permeten anticipar-ne algunes conseqüències.

Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF, juntament amb els investigadors del CREAF, Oriol Lapiedra i Aina Garcia, creuen que s’observaran canvis en el comportament, o fins i tot que es donarà un increment local de la biodiversitat, però també insisteixen en que és probable que aquests canvis siguin efímers. De fet, segons els experts del CREAF, la majoria dels efectes desapareixeran quan l’activitat humana torni a nivells semblants als d’abans de la crisi. Per a molts animals, el coronavirus només haurà estat una trampa ecològica, és a dir, una falsa percepció que les ciutats són llocs apropiats per viure-hi.

Un cant més greu

Una ciutat buida de persones pot produir canvis de comportament. Per exemple, se sap des de fa temps que dins de les ciutats alguns ocells com les mallerengues canten a una freqüència més alta que fora dels nuclis urbans. Aquest podria ser un mecanisme per evitar que el so s’emmascari amb els sorolls de la ciutat, que solen ser de freqüència baixa (sobretot degut als motors dels cotxes). Per tant, amb el confinament podríem esperar alguns canvis en el cant dels ocells. Tot i això, és poc probable que això afavoreixi espècies que canten a freqüències baixes, com s’ha suggerit, perquè no hi ha evidències clares que la freqüència del cant sigui un factor important a l’hora de colonitzar àrees urbanes.

Menys por als humans

Un altre comportament que es pot veure alterat en temps de confinament és la por als humans. Amb poques excepcions, la majoria d’animals tenen por de les persones i eviten les zones més densament poblades. Per exemple, moltes espècies de mamífers com ara llops, elefants o antilops han augmentat el seus hàbits nocturns arreu del món per minimitzar el contacte amb humans. Com que el confinament és probable que redueixi les molèsties que causem les persones, algunes espècies poden habituar-se als humans i deixar de veure’ls com un perill. L’habituació a humans que no suposen una amenaça s’ha pogut demostrar en animals com els coiots o els cérvols en zones protegides, on està prohibit destorbar-los.

Més biodiversitat

A banda del comportament, és possible que la reducció de l’activitat humana pel coronavirus faci augmentar la diversitat d’animals a les ciutats. La majoria d’animals tenen por de les persones i eviten viure a prou seu, el que explica en part perquè la diversitat d’espècies als centres de les ciutats sol ser baixa. Això pot canviar amb el confinament. La reducció de l’activitat humana pot afavorir que les espècies que no toleren bé la presència humana colonitzin la ciutat. Sobretot aquelles espècies que tenen més capacitat de dispersió i que són més abundants fora de la ciutat. Aquest també és el cas dels grans depredadors, que eviten les ciutats per reduir els conflictes amb els humans però que es poden habituar ràpidament als humans quan baixa la percepció de risc. Recentment s’han vist depredadors com pumes a Xile o lleopards a l'Índia, un fet ja conegut degut a la urbanització global que es pot fer més freqüent amb el confinament.

Menys rates i coloms

A més de la seva baixa diversitat, una particularitat de les zones altament urbanitzades és que la seva fauna està dominada per unes poques espècies superabundants, com ara els coloms, les gavines o les rates. La proliferació d’aquestes espècies a les ciutats té molt a veure amb la seva capacitat d’aprofitar l’aliment generat per les activitats humanes. Alliberats de competidors i enemics, el seu nombre pot créixer fins a convertir-se en plagues. Aquests dies, la disminució de l’activitat humana pot reduir l’abundància d’aliment i afectar, per tant, les espècies que en són més dependents.

Canvis efímers i trampes ecològiques

Els canvis que es preveuen en el comportament i diversitat d’animals associats al confinament és probable que siguin efímers. Segurament desapareixeran quan l’activitat humana torni a nivells semblants als d’abans de la crisi. Però per a molts animals, el període de confinament els haurà portat a una trampa ecològica. El concepte de trampa ecològica fa referència a situacions en les que les condicions de l’ambient indueixen als animals a creure que un hàbitat és apropiat per viure o reproduir-se quan en realitat no ho és. Un exemple és el d’insectes efemeròpters que posen els ous sobre l’asfalt perquè la llum polaritzada que produeix es confon amb la de la superfície de l’aigua on habitualment es reprodueixen. El confinament pot generar trampes ecològiques perquè exposa als animals a condicions que poden tenir poc a veure amb les que experimentaran en el futur, quan la gent i els cotxes retornin als carrers. Si per exemple els ocells aprofiten el baix nivell de pertorbacions humanes per criar en zones on abans no ho feien, la reproducció podria fracassar un cop l’activitat torni a la normalitat.

L’impacte real del confinament

Actualment no disposem de prou informació per estimar l’impacte real del confinament sobre la fauna. Per fer-ho faria falta documentar els canvis en el comportament dels individus i els seus efectes sobre les dinàmiques poblacionals abans, durant i després del confinament, i comparar-ho amb dades de llocs semblants on no hi hagi hagut confinament. Aquestes dades són difícils d’obtenir. Però en les darreres dècades els ecòlegs hem après moltes coses sobre la relació dels animals i les persones, i aquest coneixement apunta a que el confinament pot produir canvis importants en la fauna. La possibilitat que unes poques setmanes de confinament puguin alterar el comportament i diversitat d’animals ens hauria de fer reflexionar sobre fins a quin punt estem creant ciutats que són poc habitables.

Daniel Sol, Oriol Lapiedra i Aina Garcia.

• Galbraith JA, Beggs JR, Jones DN, Stanley MC. 2015. Supplementary feeding restructures urban bird communities. Proc Natl Acad Sci. 112(20):E2648–E2657. doi:10.1073/pnas.1501489112.
• Gaynor KM, Hojnowski CE, Carter NH, Brashares JS. 2018. The influence of human disturbance on wildlife nocturnality. Science 360(6394):1232–1235. doi:10.1126/science.aar7121.
• Haag-Wackernagel D. 1993. Street pigeons in Basel. Nature. 361(6409):200–200. doi:10.1038/361200a0.
• Hale R, Swearer SE. 2016. Ecological traps: current evidence and future directions. Proceedings Biol Sci. 283(1824). doi:10.1098/rspb.2015.2647.
• Kriska, G., Horvath, G. & Andrikovics, S.1998. Why do mayflies lay their eggs enmasse on dry asphalt roads? Water-imitating polarized light reflected fromasphalt attracts Ephemeroptera.Journal of Experimental Biology 201: 2273e2286
• Moiron M, González-Lagos C, Slabbekoorn H, Sol D. 2015. Singing in the city: High song frequencies are no guarantee for urban success in birds. Behav Ecol. 26(3):843–850. doi:10.1093/beheco/arv026.
• Lapiedra O, Schoener TW, Leal M, Losos JB, Kolbe JJ. 2018. Predator-driven natural selection on risk-taking behavior in anole lizards. Science 360(6392):1017–1020. doi:10.1126/science.aap9289.
• Slabbekoorn H, Peet M. 2003. Birds sing at higher pitch in urban noise. Nature 424: 267. https://doi.org/10.1038/424267a.
• Schell CJ, Young JK, Lonsdorf E V., Santymire RM, Mateo JM. 2018. Parental habituation to human disturbance over time reduces fear of humans in coyote offspring. Ecol Evol. 8(24):ece3.4741. doi:10.1002/ece3.4741.
• Sol D, Lapiedra O, González-Lagos C. 2013. Behavioural adjustments for a life in the city. Anim Behav. 85(5):1101–1112. doi:10.1016/j.anbehav.2013.01.023.
• Sol D, González-Lagos C, Moreira D, Maspons J, Lapiedra O. 2014. Urbanisation tolerance and the loss of avian diversity. Ecol Lett. 17(8):942–950. doi:10.1111/ele.12297.
• Sol D, Trisos C, Múrria C, Jeliazkov A, González-Lagos C, Pigot AL, Ricotta C, Swan CM, Tobias JA, Pavoine S. 2020. The worldwide impact of urbanisation on avian functional diversity. Ecol Lett. doi:10.1111/ele.13495.