L'arribada de plantes a noves regions és cada cop més freqüent amb el canvi climàtic, per exemple quan algunes espècies colonitzen cotes més altes de les muntanyes fugint de l’augment de temperatures. Un estudi adverteix que aquestes plantes atrauen a més insectes i això pot alterar la pol·linització.

L’estudi, publicat a la revista Ecology, ha comprovat que quan arriba l’estepa blanca (Cistus albidus) als matollars del Montseny, dominats originalment per estepa borrera (Cistus salviifolius), atreu en massa als pol·linitzadors de la regió. Per exemple, els borinots, que són els pol·linitzadors més grans i mòbils, poden arribar a triplicar-se. Hernández-Castellano recorda que “aquests canvis que nosaltres hem provocat experimentalment en la composició de les comunitats de plantes són un fenomen usual sota l’escenari de canvi climàtic, ja que moltes plantes estan modificant els seus rangs de distribució i arribant a cotes més altes”.

Durant la recerca s’han identificat 188 espècies de pol·linitzadors, entre les quals les més abundants són abelles i sírfids, però també s’hi troben freqüentment papallones, mosques, formigues o escarabats. A més dels dos tipus d’estepa, les plantes estudiades perquè hi són comunes són el cap d‘ase (Lavandula stoechas) i la farigola (Thymus vulgaris).

Sense competència entre plantes veïnes  

"Quan l’estepa blanca colonitza el Montseny no competeix amb les altres plantes, perquè es relaciona pràcticament amb totes les espècies de pol·linitzadors de la comunitat i n’atreu de nous."

Les comunitats ecològiques són dinàmiques, van variant al llarg del temps, i ho fan principalment per esdeveniments d’extinció o de colonització, com és el cas d’aquest estudi en que arriba una espècie nova. “Hem observat que quan l’estepa blanca colonitza el Montseny no competeix amb les altres plantes, perquè es relaciona pràcticament amb totes les espècies de pol·linitzadors de la comunitat i n’atreu de nous que poden anar a visitar les plantes veïnes” explica l'ecòleg del CREAF. Tot i això, afegeix, “es poden donar canvis en els patrons de pol·linització que perjudiquin algunes espècies, com per exemple el cap d’ase, que té menys èxit reproductiu”.

El cas del cap d’ase és molt il·lustratiu. Aquesta espècie acostuma a ser visitada per abelles de la mel, que són pol·linitzadors una mica pica-flors i visiten diverses plantes. I és un comportament que la beneficia, perquè així les seves flors poden ser pol·linitzades amb el pol·len de varies plantes. En canvi, quan arriba l’estepa blanca a la comunitat, atrau a més borinots, que visiten els caps d’ase amb insistència i "escorcollen” moltes flors de la mateixa planta. El pol·len que arriba a les flors, llavors, no és divers i l'èxit reproductiu disminueix, perquè es produeixen menys llavors.

Els experiments s’han fet en parcel·les naturals de matollar de 500 m2 on els investigadors han introduït de manera controlada la planta nouvinguda i han ajustat en número de flors disponibles en cada parcel·la. En total, comprèn una àrea de 32 km2 del Parc Natural de Montseny i entre 430 i una mica més de 800 metres d’altitud.

En la recerca també han participat membres de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Madrid i l’Estació Experimental de Zones Àrides del CSIC.