“Sabadell té una gran riquesa d’arbres, però hi predominen poques espècies autòctones”, segons la Mariona Ferrandiz

Compartim una entrevista que ha fet la comunicadora científica Marta Vila a la Mariona Ferrandiz, del CREAF i la UAB, i la Laia Lloch, del projecte arquitectònic col·lectiu Urbanins. Com ha de ser una ciutat sostenible? Dintre respostes!

Sabadell ha estat una de les ciutats de Catalunya pionera en el verd urbà gràcies a la iniciativa “Vivim, Respirem, Replantegem Sabadell”. Un projecte de ciència ciutadana que s’està gestant des del 2017 i que ha funcionat amb èxit després de pilotar-se a dues escoles de Castellar del Vallès. La Mariona i la Laia, juntament amb altres membres d’Urbanins, el CREAF, laUAB, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) i L’Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC), han participat en el seudesenvolupament. L’any que ve es preveu repetir la proposta a més escoles de Castellar del Vallès.

L’urbanisme pot afavorir la biodiversitat? 

LL: Sí, si es té un un model urbanístic centrat en les persones on es dissenyin espais verds pensant en l’escala humana i que acabin afavorint a la fauna i flora. Exemples més concrets serien fer paviments drenants que evitin haver de gestionar l’aigua de manera artificial o bé consultar a persones expertes a l’hora de triar els arbres que es planten per a fer els espais més agradables.

Sabadell és un cas d’estudi d’urbanisme i biodiversitat ara. Com definiríeu la ciutat amb poques paraules? 

LL: funcional. Sabadell té un planejament antic, que va ser potent al seu moment i li va permetre créixer, però fa molts anys que està estancat i no hi ha un projecte de ciutat modern.

MF: és una ciutat grisa, poc sostenible, poc valenta. Costa molt transformar espais en la línia de pacificar la ciutat, treure cotxes, etc. Aquestes, són apostes importants que intentem abordar a Vivim, Respirem, Replantegem Sabadell.

Com és la seva biodiversitat? 

MF: la ciutat té una gran riquesa d’arbres i molt diversos. Tot i això, hi ha reptes a millorar, perquè malgrat que hi ha arbres de moltes espècies diferents, moltes no són autòctones i en predominen ben poques.

I heu mirat biodiversitat d’arbres, arbusts, insectes...?  

"Ens hem fixat si a les places hi ha plantes aromàtiques, que podrien atraure una bona comunitat de pol·linitzadors que, a la vegada, afavoririen als ocells insectívors."

MF: No. Hem mirat les possibilitats que hi hagi biodiversitat, pensant en com de fàcil ho tenen diversos grups d’espècies per viure-hi. Per exemple, ens hem fixat si a les places hi ha plantes aromàtiques que podrien atraure una bona comunitat de pol·linitzadors que, a la vegada, afavoririen als ocells insectívors.

LL: en la biodiversitat urbana també hi hem inclòs la diversitat de persones i col·lectius que pot acollir un espai per fer una ciutat més inclusiva.

S’ha estudiat tota la ciutat? 

MF: no. Hem seleccionat la meitat nord, perquè està envoltada pel Parc Agrari al nord-oest, pel riu Ripoll al nord-est i té el parc Catalunya. És un bon model per començar.

LL: a més, llevat dels barris antics com la Creu Alta, la Concòrdia, Ca n’Oriac, etc., la meitat nord conté les grans zones de creixement recent de la ciutat que compleixen els estàndards urbanístics de zones verdes.

També heu avaluat la qualitat de l’aire de Sabadell. Quin és l’impacte del trànsit?  

LL: aquesta part l’està fent el CTTC i han vist clarament que la qualitat de l’aire depèn del trànsit.

MF: abans del confinament es van fer dos estudis amb persones voluntàries per a recollir dades. Es van fer a hora punta un dijous i un dissabte, pensant en que les condicions meteorològiques no variessin massa. Un va ser a primera hora del matí i l’altre a la tarda, i van veure que a les hores punta dels dies laborables la qualitat de l’aire era molt pitjor.

El trànsit també condiciona la biodiversitat?  

"La contaminació de l’aire i l’acústica que se’n deriva fan que els animals visquin en pitjors condicions, que tinguin recursos menys interessants i que tinguin comportaments diferents."

MF: i tant! Impedeix que moltes espècies visquin a la ciutat. La contaminació de l’aire i l’acústica que se’n deriva fan que els animals visquin en pitjors condicions, que tinguin recursos menys interessants, que tinguin comportaments i patrons de mobilitat diferents, etc.

LL: a nivell de biodiversitat humana també afecta. En els carrers amb més trànsit hi ha més reticència a que nens i nenes vagin sols pel carrer, per exemple.

Una de les propostes d’aquesta iniciativa de reverdiment de la ciutat és implementar corredors biològics. Però, què són? 

LL: són espais que permeten que la biodiversitat del rodal de Sabadell arribi a més parts de la ciutat. Tot i això, ara mateix amb la subvenció que tenim només podem fer accions a les escoles i la viabilitat dels corredors queda limitada a transformar els espais escolars amb horts, caixes niu, etc.

I la ciutadana,  quina  resposta ha tingut envers el projecte fins al moment? 

MF: hi ha molt interès. Parlar d’espais verds (en el sentit estricte), saludables, menys contaminats enganxa fàcilment tant a escolars com a gent adulta.

També des de l’ajuntament? Quin compromís tenen??  

MF: a nivell institucional la nostra valoració és força negativa. Tant pel present com el que hem viscut els últims anys. Si amb l'anterior govern, més afí a les idees de promoure un urbanisme verd, no es va produir el canvi, ara amb un govern que no té aquestes idees, sembla menys probable.

Si algú té ganes de participar, què ha de fer? 

MF: seguir les XXSS i la web de l’ADENC, que són el fil conductor del projecte.

Vosaltres que hi heu donat moltes voltes, com us imagineu que serà la ciutat d’aquí a deu anys? 

LL: deu anys sembla molt, però en urbanisme no és massa. Jo crec que si s’ha de fer un planejament nou d’aquí deu anys encara no se’n veuran els canvis.

MF: així com a Barcelona crec que en deu anys sí que hi pot haver un canvi important veient el que ha passat en els últims mesos, a Sabadell no ha passat res. Potser en el moment que s’iniciï “el canvi” sí que passaran coses interessants, peròara per arapenso que,més aviat, hi haurà un moviment per afavorir plantar vegetació autòctona, que requereixi poc manteniment per ajudar a pal·liar els efectes del canvi climàtic.

Article escrit per Marta Vila.