L'abella ha colonitzat gran part dels països de l'Europa central a un ritme vertiginós i els seus registres s'han multiplicat per deu en els darrers anys

L'abella gegant de la resina (Megachile sculpturalis) és la primera abella exòtica documentada d'Europa. L'any 2018 va ser detectada per primera vegada a la península ibèrica. Un estudi científic amb participació de Carlos Hernández-Castellano, investigador del CREAF i de la UAB, i de Jordi Margalef, investigador del CREAF, alerta que des que es va detectar, l’abella ha colonitzat gran part dels països de l’Europa central a un ritme vertiginós i els seus registres s’han multiplicat per deu en els darrers anys. Tot i això, l’estudi fa palès que el procés d'invasió a Europa només acaba de començar, ja que M. sculpturalis només ha colonitzat una petita part (el 25%) del territori potencial que és capaç d’envair si es tenen en compte els seus requeriments ecològics. Per exemple, dins de la península ibèrica, la seva presència es concentra a la costa est, tot i que s'espera que arribi properament a les regions de la cornisa cantàbrica. L’estudi, que ha estat liderat per la Universitat de Recursos Naturals i Ciències de la Vida de Viena (BOKU), ha comprovat que aquesta espècie s’expandeix per carretera, es refugia a les ciutats i que el canvi climàtic no afecta la seva expansió, només la seva distribució per Europa.  

L'abella gegant de la resina és originària de l’Àsia oriental i, com la majoria d'espècies d'abella (només a Europa n'hi ha prop de 2.000) és solitària: totes les femelles es reprodueixen i funden el seu propi niu. En el cas d'M. sculpturalis, les femelles fan els nius en forats que troben o realitzen als troncs d'arbres, tant vius com morts. Tot i la seva gran mida, que pot superar els 2 centímetres de longitud, no és agressiva.

Urbana i amant de la carretera  

Aquesta abella invasora utilitza els ports, les vies de comunicació i les ciutats densament poblades per expandir-se i reproduir-se

D'altra banda, es posa de manifest que els factors més importants que expliquen l’expansió de l’abella gegant de la resina tenen a veure amb els humans. A banda del clima, que ha de ser semblant a la regió d'origen, aquesta abella invasora utilitza els ports, les vies de comunicació i les ciutats densament poblades per expandir-se i reproduir-se. L'abella gegant de la resina va arribar a Europa, molt probablement, mitjançant el transport marítim de fusta (amb alguns nius a l'interior) i un cop aquí les carreteres han servit per dispersar l'espècie. Les cites de presències d'M. sculpturalis es concentren a les àrees urbanes, on és capaç d'utilitzar construccions humanes per nidificar (per exemple, forats de maons) i extreure el pol·len, de manera pràcticament exclusiva, d'alguns arbres exòtics ornamentals.

Finalment, sembla que el canvi climàtic no afavorirà l'àrea potencial d'invasió de l'espècie a Europa, però sí que en pot modificar la distribució: s'espera una presència menor a les regions mediterrànies i una presència major al centre i nord d'Europa (per exemple, a les illes britàniques).  

Aquest estudi posa de manifest que la globalització és determinant en el procés de les invasions biològiques, que són una de les causes principals de pèrdua de biodiversitat al món. Tot i que els danys ecològics i humans que pot originar l'abella gegant de la resina són limitats, cal monitoritzar l'espècie per generar més coneixement científic i avaluar correctament el seu estatus d'espècie exòtica invasora. En aquest sentit, les bases de dades de ciència ciutadana han estat crucials per desenvolupar aquest estudi.  

Article de referència

Lanner, J., Dubos, N., Geslin, B., Leroy, B., Hernández-Castellano, C., Dubaić, J. B., Margalef, J & Meimberg, H. (2022). On the road: Anthropogenic factors drive the invasion risk of a wild solitary bee species. Science of the Total Environment, 827, 154246. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2022.154246