A Catalunya hi ha 1678 espècies exòtiques identificades, el 40% són espècies que no formen poblacions estables, però ja coneixem 198 espècies (el 12% del total d’exòtiques) que han aconseguit establir-se i expandir-se de manera àmplia pel territori i reben la consideració d’espècies invasores. Aquesta és una de les dades que coneixem després de 10 anys de projecte EXOCAT i que es presenten en un nou informe que recull la foto actual i l’abans i el després de les espècies exòtiques i invasores a Catalunya, una comparativa única de com ha evolucionat aquesta problemàtica ambiental els darrers anys.

Del 2012 al 2021 trobem 631 noves espècies exòtiques a Catalunya, de les que 510 són plantes, 43 invertebrats terrestres, 35 invertebrats aquàtics i 28 ocells. 

Del 2012 (any de la publicació del primer informe) al 2021 trobem 631 noves espècies exòtiques a Catalunya, de les que 510 són plantes, 43 invertebrats terrestres, 35 invertebrats aquàtics i 28 ocells. La incorporació de noves espècies durant els 12 anys de projecte ha estat en gran part gràcies a la millor d’informació. És el cas de la publicació de la “checklist” de la flora al·lòctona de Catalunya a finals del 2019. Tot i això, EXOCAT alerta que en aquests últims anys han entrat a Catalunya 262 espècies exòtiques noves. El que posa en clara evidència que el procés d’invasió no s’atura. De les més de dues-centes espècies noves, 21 són clarament invasores.

La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, i el director del CREAF, Joan Pino, han presentat l’actualització del llistat de les espècies exòtiques de Catalunya del projecte EXOCAT. Aquest és un projecte de recerca impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i una de les eines per millorar les estratègies de prevenció i control de les invasions biològiques a Catalunya. EXOCAT cataloga la llista d’espècies exòtiques de Catalunya en funció del seu estatus invasor, i es complementa amb una amplíssima base de dades indispensable per a la gestió de les espècies exòtiques en els espais protegits.

L’informe recalca que un 30% de les espècies exòtiques de Catalunya han arribat a fer poblacions estables, però encara no han iniciat un procés d’expansió perquè puguem considerar-les invasores. Aquestes dades son semblants al primer informe de l’EXOCAT del 2012, tot i que en destaca una dada, al 2012 hi havia un 30% d’espècies que sabíem que havien estat introduïdes en el medi natural, però en desconeixíem el seu estatus real (algunes podrien tenir un gran potencial invasiu), avui aquesta dada és només del 18%. Això vol dir que el coneixement sobre aquestes espècies ha augmentat considerablement.

Anterior
Següent

El transport i la introducció d’espècies exòtiques en el nostre territori es duu a terme des de temps molt antics: cal recordar que espècies tan familiars com el castanyer, la figuera o la rata són, en realitat, espècies introduïdes des de fa segles, i fins i tot mil·lennis. El problema apareix quan algunes d’aquestes espècies són capaces de reproduir-se i d’expandir-se de manera molt ràpida pel nou territori, i esdevenen espècies invasives. Des d’un punt de vista ecològic, la competència d’aquestes espècies invasives pels recursos que ofereix el medi pot reduir o desplaçar les poblacions de les espècies autòctones més sensibles. I, des d’un punt de vista econòmic, moltes d’aquestes espècies invasives són capaces de causar danys considerables de tota mena, ja sigui per pèrdues directes en diferents sectors econòmics, com ara l’agricultura, la pesca o la navegació, o pels costos indirectes derivats de la seva gestió.

Les espècies en més expansió a Catalunya

Entre les espècies considerades invasores, n’hi ha que compleixen un còctel que les fa especialment temudes: les que tenen un gran potencial d’expansió per Catalunya i que, a més, poden provocar un impacte potencial sobre altres espècies autòctones o sobre la producció o salut humana. Aquestes estan al punt de mira per al seu seguiment i control. Dels diferents grups d’espècies considerats a EXOCAT, els mamífers exòtics han experimentat, de mitjana, una notable expansió, com és el cas del coipú (Myocastor coypus) que provoca afectacions als cultius i a la vegetació de ribera on habita. També convé destacar l’expansió dels peixos continentals, els rèptils i els invertebrats terrestres, sobretot en l’increment respecte el 2013, ja que han multiplicat per deu o quadruplicat, l’àrea ocupada el 2021 respecte el 2013.

Anterior
Següent

Algunes de les espècies que destaquen pel que fa a la seva expansió pel territori són la vespa asiàtica (Vespa velutina), el mosquit tigre (Aedes albopictus), el morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus) o la papallona del boix (Cydalima perspectalis). Aquestes espècies van arribar a Catalunya fa relativament pocs anys i des de llavors han colonitzat el territori de manera destacable causant importants impactes ecològics, econòmics i a la salut humana. També en destaquen els ocells com la cotorreta pitgrisa (Myopsitta monachus) o la cotorra de Kramer (Psittacula krameri). Són moltes les plantes considerades invasores que s’han expandit pel territori de manera remarcable els últims anys, però convé destacar l’expansió de diversos cactus o cactàcies (espècies diverses dels gèneres Cleistocactus, Cylindropuntia, Cereus, Echinopsis, Opuntia, i Pseudocereus), amb una gran capacitat de colonització del territori i de control difícil.

Les regions metropolitanes i les zones litoral, les més sensibles a la invasió

En aquest informe EXOCAT, s’observa com l’increment més gran d’exòtiques es concentra a tota la línia litoral i en alguns sectors del centre (Bages i Osona), del nord (Gironès) i del sud (Baix Ebre) de Catalunya. Mentre l’increment observat als punts interiors del centre i nord de Catalunya són probablement deguts a una millora del coneixement, l’observat a la línia litoral i al Baix Ebre, on el grau de prospecció ha estat continu al llarg del temps, és clarament conseqüència de que el procés d’invasió s’ha anat expandint.

Anterior
Següent

La definició mateixa d’espècie exòtica implica que totes han estat transportades d’un lloc a un altre pels humans, sigui de manera voluntària o involuntària. En el cas de les regions metropolitanes i litorals, estem parlant d’un territori molt densament poblat i amb una gran tradició comercial, la qual cosa fa que el moviment d’espècies sigui molt intens i continu. A més, el clima del litoral, suau i benèvol, ofereix moltes oportunitats perquè s’hi instal·lin diferents formes de vida.

Pots consultar l'informe resum del projecte EXOCAT 2021:

12 anys del projecte EXOCAT