Quins efectes té la sequera persistent als boscos mediterranis? 

Fa temps que no plou. La societat i la natura estem patint una sequera prolongada, hem arribat a les restriccions en l'ús de l'aigua per a la població i en el Dia Mundial dels Boscos ens preguntem: com afecta a les nostres masses forestal la manca persistent de pluges? 

La situació que estem vivint ara, amb aquesta sequera que fa tant que dura, ens pot portar a un escenari desconegut

La resposta no és obvia, i és que en un sistema mediterrani com el que tenim a Catalunya els arbres estan molt avesats a la manca d’aigua. Tenim espècies que poden suportar l’eixut estival prolongat i que estan adaptades amb mecanismes d’estalvi d’aigua molt eficients. Tot i això, els experts i expertes forestals adverteixen que la situació que estem vivint ara, amb aquesta sequera que fa tant que dura, ens pot portar a un escenari desconegut.   

Ens hem d’imaginar que el sòl forestal mediterrani funciona com una gran esponja que acumula aigua de pluja als seus porus durant els mesos més humits (tardor i primavera). Aquesta aigua queda retinguda a sota terra i així la vegetació la pot fer servir mesos més tard, quan no plou, gràcies a les arrels que en alguns casos poden ser molt profundes. Per això, els arbres que viuen sobre sòls més prims tenen més dificultats per superar els períodes secs, mentre que els boscos sobre sòls profunds tenen una reserva més gran d’on extreure aigua. De fet, una gran part de la pluja no arriba a rius i aqüífers: segons les nostres dades, aproximadament el 80% de la pluja és interceptada i evapo-transpirada pel bosc (aigua verda), mentre que només el 20% de pluja restant es tradueix en escolament, en aigua que va cap als rius i aqüífers (aigua blava). Ara bé, aquest 2023, amb la manca de precipitacions que estem vivint, tenim un sòl forestal molt buit d’aigua. De fet, els rius i pantans així ho demostren, perquè, malgrat que durant el mes de febrer hagi plogut, les reserves dels embassaments han seguit baixant, ja que la poca aigua que ha caigut ha quedat retinguda al sòl, que com una esponja ha absorbit cada gota que ha rebut. Cal encara molta més aigua per omplir de nou tots els porus del sòl (que són com els forats de l’esponja) i que l’aigua que s’infiltra pugui finalment arribar als pantans.  

En els boscos mediterranis, majoritaris al nostre país, per cada gram de carboni absorbit és necessari transpirar 500 grams d’aigua.

A primera vista, no semblaria que la situació sigui tan urgent, perquè just entrem a la primavera. Venim de l’hivern, una època de l'any on l’ús de l’aigua als boscos és menor que la que hi ha a l’estiu, perquè els arbres aturen bona part de la seva activitat a l’espera de l’arribada de la primavera i la pujada de les temperatures. Serà ara quan els arbres caducifolis tornin a treure les seves fulles i els perennifolis facin una nova crescuda. Tot i això, hem de tenir en compte que aquest nou creixement requereix grans quantitats d’aigua, part de la qual es fa servir directament a la fotosíntesi i la resta (la immensa majoria) s’evapora a les fulles i permet mantenir la hidratació de les capçades i l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera, incloent l’entrada del CO₂, el substrat principal de la fotosíntesi. Els estudis del CREAF constaten que en els boscos mediterranis, majoritaris al nostre país, per cada gram de carboni absorbit és necessari transpirar 500 grams d’aigua. Què passarà llavors si la pluja no arriba i l’esponja no té aigua? 

A l’estiu les altes temperatures fan s’evapori més aigua, cosa que fa que els arbres també transpirin més (com nosaltres, que suem), absorbint aigua del sòl cap a les fulles i després cap a l’atmosfera. Aquest flux d’aigua es produeix per succió des de les fulles (com quan bevem a través de la canyeta d’un refresc); els troncs dels arbres contenen una xarxa molt complexa formada per milers de conductes que transporten aigua fins a les capçades. Com més alta és la temperatura, més aigua s’evapora i més gran és la força de succió que fa que l’aigua pugi fins a les fulles (sempre que la reserva d’aigua al sòl sigui suficient). Si no hi ha prou aigua disponible al sòl per fer front a la demanda d'aigua de l’atmosfera, s’acaben produint embòlies (similars a les que podem patir nosaltres al sistema vascular) que obstrueixen els conductes de transport, i a la llarga fa que les plantes s’assequin i morin. 

Col·lapses o plagues, les conseqüències són imprevisibles 

La manca d’aigua persistent pot dur a la fallida del sistema de transport d’aigua dels arbres per acumulació d’embolismes i fer-los vulnerables a altres amenaces com les plagues o els incendis forestals.

El canvi climàtic està provocant que els episodis de sequera (manca de pluges) siguin més freqüents i llargs, però també que les temperatures a l’estiu siguin més altes, amb onades de calor llargues i continuades. Això farà que aquest estiu, milers i milers d’arbres necessitaran tota l’aigua acumulada als sòls. I aquí és on rau el problema, un sòl buit, sense aigua disponible, és un escenari complicat d’afrontar. Si no plou suficient aquesta primavera és molt difícil de predir què pot passar aquest estiu, però la ciència ha estudiat situacions prèvies. Sabem que la manca d’aigua persistent pot dur a la fallida del sistema de transport d’aigua dels arbres per acumulació d’embolismes, la qual cosa podria donar lloc a mortalitat i decaïment en les zones forestals més vulnerables. També sabem que els boscos debilitats per la manca d’aigua són més vulnerables a altres amenaces. Un exemple seria el de les plagues, que quan es donen en situacions de sequera provoca un còctel perillós, i n’és un exemple el que va passar al Maresme els anys 2016 i 2017, quan, després d’una gran sequera l’any 2016, el 2017 els pins van ser fortament atacats per escolítids. Una altra conseqüència seran els incendis forestals, doncs la vegetació més seca és més inflamable. 

Més ciència i seguiment forestal 

Què passarà aquest estiu si no plou? Des de la ciència no podem donar una resposta definitiva, en part perquè el desenllaç dependrà del que passi entre ara i l’estiu, i en part perquè no tenim encara les eines de seguiment de l’estat dels boscos a temps real necessàries per fer bones prediccions. Els boscos catalans són molt diversos i ens trobem en contextos climàtics nous. De moment, des del CREAF, hem decidit fer un toc d’atenció i mantenir l’alerta per sequera en tots els nostres projectes de seguiment forestal. Entre ells, el projecte Alerta Forestal ha decidit obrir ja la crida a la ciutadania a seguir els boscos els propers mesos i, si bé en aquesta època de l’any no és fàcil detectar ja episodis de decaïment forestal, els efectes de la sequera poden fer-se evidents els propers mesos.