Què passa després d’un incendi?

Sovint es parla del bosc com una au fènix, perquè ressorgeix d’entre les cendres desprès d’un incendi. Aquesta idea té una part certa, ja que la capacitat de regeneració dels boscos és sorprenent, però també hi ha una part de mite. I és que la resiliència del bosc davant del foc és limitada i alguns danys són irreparables, especialment si s’incrementa la ferqüencia d’aquestes pertorbacions. Per exemple, els sòls de les zones cremades triguen moltíssims anys en recuperar-se i algunes espècies forestals com la pinassa no regeneren desprès de l’incendi. Què hem de fer, doncs? Replantar tot el bosc cremat? Fer-hi gestió forestal? En parlem pam a pam. 

Sòls cremats i escorrenties 

Un dels grans oblidats en els incendis és el sòl. Després d’un incendi d’alta intensitat aquest queda molt feble i això té implicacions per a tot l’ecosistema. En primer lloc, “es perden molts dels nutrients que hi ha al sòl -sobretot nitrogen- i desapareix la matèria orgànica de les capes superficials, cosa que provoca que aquell sòl sigui menys fèrtil durant molts anys”, explica la nostra investigadora Sara Marañón. I en segon lloc, “s’altera la vida que habita el sòl, tant de microorganismes com de fauna”. 

Els desequilibris que hi ha al sòl després d'un incendi poden convertir el magatzem de carboni que hi ha en un emissor de CO2 a l'atmosfera. 

Per si això fos poc, aquests desequilibris poden convertir el magatzem de carboni que és el sòl en un emissor de CO2 a l’atmosfera i provoquen que el sòl s’erosioni més fàcilment. Aquest darrer punt és crític a l’estiu, que és època habitual de tempestes, perquè s’afavoreixen les escorrenties i inundacions com va passar l’estiu passat a Grècia. Per això, una de les actuacions primordials desprès de l’incendi és intentar que el sòl no es degradi encara més. Podem deixar-hi branques a terra, estelles, i altres productes de la zona (autòctons) per fer un encoixinat protector.  

S’ha de fer gestió forestal? 

Un cop passat el foc, els arbres del Mediterrani tornen a regenerar-se seguint, principalment, dues estratègies: el rebrot o el banc de llavors. D’una banda, les espècies rebrotadores creixen d’entre les cendres en pocs mesos, ocupen l’espai i li donen nova vida. Són espècies com les alzines, els bedolls o els garrics. De l’altra banda, les espècies que tenen bancs de llavors protegits al sòl, com les estepes, o en pinyes en les capçades dels arbres, com alguns pins mediterranis, germinaran després del foc i tornen a conquerir l’espai. 

El principal problema d'aquests boscos que apareixen desprès d’un incendi és que són joves, sovint molt densos i, per tant, tenen un creixement molt lent. Això farà que siguin més vulnerables als nous incendis, les sequeres, les plagues forestals i altres pertorbacions. Per aquest motiu, els boscos joves que sorgeixen després del foc cal gestionar-los amb l’objectiu d’augmentar la seva resiliència i la d’aquell paisatge. Per suposat, aquesta gestió forestal ha de tenir en compte molts factors, com la situació socioeconòmica del lloc on es troba el bosc -perquè, per exemple, potser hi és favorable una intervenció combinada amb aprofitament de llenyes- i les espècies que cal gestionar -perquè no és el mateix prendre mesures en unes bosquines d’arboç que en una roureda, pineda o alzinar-. Cada bosc és únic i, per tant, no hi ha una recepta única per gestionar-lo després de l’incendi. 

S’ha de replantar? 

En algunes ocasions, l’incendi haurà estat tan virulent que l'aparició natural del bosc, el que es coneix com a successió ecològica, trigarà més temps en donar-se o, fins i tot, no ocorrerà. Per exemple, la pinassa és un cas d’espècie que amb l’actual estructura dels boscos no té massa èxit després d’un incendi. Per això, moltes persones creuen que el que cal fer immediatament és replantar. Al respecte, el nostre investigador Josep Maria Espelta adverteix que hem de ser prudents, perquè la replantació és una pràctica “que s’ha de realitzar en molt poques ocasions. Sempre que sigui possible hem d’intentar que la restauració de la muntanya afectada per incendis forestals tendeixi a una regeneració natural, perquè així augmenta la diversitat del bosc i l'heterogeneïtat en l’espai”.  

La replantació és una pràctica que s’ha de realitzar en molt poques ocasions. Sempre que sigui possible hem d’intentar que la restauració de la muntanya afectada per incendis forestals tendeixi a una regeneració natural.

 No obstant això, Espelta ens explica que el que sí pot ser necessari és prendre algunes mesures per ajudar a que aquesta regeneració natural acabi passant, com per exemple “no tocar ni remoure el sòl cremat i, en alguns casos, tallar alguns dels arbres que s’han cremat, perquè si cauen poden malmetre el regenerat o ser perillosos per a l’ús públic del bosc. Si els col·loquem al terra fent faixes poden contribuir a estabilitzar el terreny i disminuir el risc d’erosió”. A més, caldrà protegir les zones del voltant de l’àrea cremada, perquè seran un reservori de biodiversitat ideal per a que torni a recolonitzar-se l’àrea cremada. Les llavors hi arribaran pel vent o insectes, i els animals s’hi aniran acostant a mesura que es recuperi el verd.   

Per últim, hem de tenir molt present que la capacitat de recuperació d’un bosc és limitada. Pel que fa a les espècies amb banc de llavors, com els pins, ja hem vist que triguen molts anys en tornar a créixer; però també les rebrotadores tenen límits. Una alzina repobla ràpidament la zona post-incendi, però cada cop que ho fa va gastant els estalvis de nutrients que té a les arrels, de manera que si sofreix molt incendis seguits es queda sense possibilitats. A més, el cas dels pins, malgrat es regenerin satisfactòriament, si un nou incendi s’esdevé abans de que hagin produït de nou llavors, no es podran recuperar.