D'acord amb el Grup Intergovernamental d'Experts i Expertes sobre Canvi Climàtic (IPCC), tot i que es redueixin de manera dràstica les emissions, algunes conseqüències de l'escalfament global ja estan en marxa i, encara que es puguin minimitzar, continuaran afectant el planeta degut a la inèrcia del sistema climàtic i als nivells actuals de concentració de gasos d'efecte d'hivernacle en l'atmosfera. Alguns exemples són la pujada del nivell de la mar al Mediterrani, la sequera o l'acidificació dels oceans. Però, per sort, no tot és negatiu, ja que la ciència també treballa en solucions per a adaptar-nos a aquest nou context, fer més resilients els ecosistemes marins i terrestres i repensar la gestió que fem dels recursos naturals. Aquestes solucions són precisament el fil conductor de la cinquena edició de La Uni Climàtica, un espai formatiu en línia i obert a tothom que impulsa Climàtica del mitjà de comunicació La Marea. En concret, compten amb una trentena d'expertes i experts de diverses institucions de referència, entre elles el CREAF, que participa amb quatre veus que aporten la seva experiència al voltant de la gestió de l'aigua i la sequera, mesures per a adaptar les muntanyes europees, el model d'agricultura, ramaderia i viticultura regenerativa i els punts de no retorn que marca l'agenda internacional.

Com pots apuntar-t’hi? El curs és en línia i va començar el passat 15 de juliol, però pots inscriure-t’hi en qualsevol moment, ja que totes les classes es queden gravades i estan disponibles a la plataforma. Entre el contingut que ofereixen s'hi inclouen classes magistrals, ponències, testimoniatges d'experiències i projectes d'adaptació. A més, si segueixes al CREAF (n'hi ha prou amb llegir-nos i seguir-nos a xarxes!), pots aplicar aquest codi de descompte en inscriure't: CREAFUNI5, i, si et matricules abans del 31 d'agost de 2024, gaudiràs d'una subscripció gratuïta de Filmin.

Adaptar-se a la crisi hídrica

Durant 2023, hem viscut una sequera sense precedents, que pot repetir-se en el futur. En aquest sentit, Annelies Broekman durant la seva ponència explica com s'ha d'afrontar la crisi hídrica des de la perspectiva de l’adaptació. En aquesta estratègia, la natura té un rol essencial i, entre les propostes que comparteix, es troben restaurar i protegir els aqüífers, perquè són una esponja natural que va omplint-se i resisteix les variacions de temperatura i d'aigua. Una altra de les mesures és que els rius han de deixar de cementar-se i, en canvi, recuperar les plantes i fauna que l’habiten. També s'ha de repensar el model de consum amb l'objectiu de reduir la demanda d'aigua. Aquestes són només unes pinzellades de la seva ponència!

Retornar la vida al sòl

Per la seva banda Javier Retana, també professor a la UAB, parla del model regeneratiu com a oportunitat per a combatre el canvi climàtic i resistir la sequera en el sector agrícola. També presenta el projecte Regeneracat, una iniciativa de dos anys que combinarà l'experiència de 4 finques de Catalunya que porten diversos anys implantant l'agricultura regenerativa en vinya, horta i arbres fruiters, entre altres. Les quatre, una de cada província del territori, han experimentat ja millores en la qualitat del sòl i la biodiversitat, però gràcies al projecte posaran dades científiques a aquestes observacions.

Muntanyes més resilients

Proveir aigua, garantir la biodiversitat i desenvolupar activitats econòmiques i sostenibles, com ara la silvopastura o activitats recreatives, són només alguns dels grans beneficis que aporten les zones de muntanya. El problema és que el canvi climàtic posa en risc aquestes funcions. En aquest context, el projecte europeu MountResilience busca maneres de fer més resilients als ecosistemes muntanyencs. Aquesta ambiciosa iniciativa la presenta Bernat Claramunt, també professor de la UAB i un dels socis del projecte.

Quan fer marxa enrere no és possible

L’IPCC va introduir la idea dels punts d'inflexió o no retorn fa més de dues dècades per a advertir de les conseqüències de la crisi climàtica. Es tracta d'un llindar, basat en diversos indicadors científics, que quan es traspassa, és difícil de revertir o, fins i tot, impossible. Un exemple és el desgel del permafrost a les regions del nord. Jofre Carnicer, també professor de la Universitat de Barcelona i autor de l'IPCC, desgrana aquest concepte i també comparteix quines incerteses hi ha entorn de les conseqüències de la crisi climàtica i de biodiversitat.

Un programa molt complet

Altres ponents que componen el programa de la Uni Climàtica són el catedràtic britànic-canadenc Ian Burton, pioner a l'hora de promoure el concepte d'adaptació; Cristina Linares (Instituto de Salud Carlos III)); Ana Lancho (Fundación Biodiversitat); Jonas Bull (Human RightsWatch); Ana Terra Amorim-Maia (BC3); Marta G. Rivera-Ferre (ENGINY, CSIC-UPV); Esteban Rodríguez (AEMET); Patricia Klett i Paco Heras (Oficina Española de Cambio Climático); Gonzalo Rodríguez Ruiz i Emma Gaitán Fernández (Fundación para la Investigación del Clima). En la part d'experiències, hi participarà l'arquitecte Pascual Pérez, per explicar com s’ha d’adaptar la nostra llar i entorn.

Així mateix, hi haurà representants de diversos projectes nacionals i europeus d'adaptació com ara MasDunas, LIFE COSTAdapta; Anecoop, S.coop (cooperativa citrícola); Bloques en Transición, Barrios por el clima, LIFE-myBUILDINGisGREEN i el projecte de refugi climàtic del Círculo de Bellas Artes de Madrid.

Una col·laboració que es repeteix

La Uni Climàtica aborda la crisi climàtica i de biodiversitat des de diversos angles, per això cada any ofereix un programa i un enfocament nou. En el cas de la IV edició de 2023 tenia tres eixos: la transició energètica, les conseqüències per a la salut i la desigualtat de l'escalfament global i la crisi de biodiversitat. En aquest últim van participar com a ponents cinc membres del CREAF: Francisco Lloret i Sandra Saura, també investigadors de la UAB, que van explicar què és exactament la biodiversitat i per què és tan important analitzar les seves amenaces; Sergi Herrando, també director científic de l'Institut Català d'Ornitologia, va participar-hi com a expert en ocells; Laura Roquer, qui fa recerca sobre pol·linitzadors en els sistemes agroalimentaris i Pilar Andrés, ecòloga experta en el sòl i en sistemes agrícoles que augmenten la seva biodiversitat, com ara l'agricultura regenerativa o l'agricultura del carboni. 

Totes les edicions de la Uni Climàtica estan disponibles aquí, pots apuntar-te a la qual més t'interessi!