La invasió del coipú ja pica a la porta de la regió metropolitana de Barcelona

El coipú és un rosegador que va ser introduït a Catalunya a principis del segle XX, i que des dels 2000s està avançant des de l’est del territori. Ara, se n’han detectat alguns espècimens al riu Congost per primera vegada, i a la Tordera després d’un parell de dècades desaparegut, tal i com han pogut verificar els nostres experts i expertes en espècies invasores. Això indica que l’expansió està a les portes de la regió metropolitana de Barcelona i les prediccions apunten que acabarà entrant-hi. Desgranem les claus d’aquesta invasió.

El coipú (Myocastor coypus) és un animal que recorda a un castor o una rata aquàtica de gran mida; és originari d’Amèrica del Sud i està expandint-se per tota Europa, des de que va ser introduït per a la seva cria per a aprofitar-ne la pell, a partir de la segona meitat del segle XIX. A Catalunya, es van anar documentant escapaments des d’aquestes granges a partir dels anys 70, però una nova font de coipús provinent de França ha estat la clau de l’actual invasió. Van arribar en dues incursions: des de la Vall d’Aran i des de l’Empordà; la primera sembla estar frenada per les baixes temperatures, però per l’Empordà han trobat una camí més favorable. Els punts clau d’aquest èxit són el clima suau i el fàcil accés a menjar. El seu mitjà de transport preferit per avançar són els rius, els quals utilitza com a ruta de dispersió.

“El coipú té una alta fecunditat, així que quan arriba a zones de clima prou bo i amb menjar, cosa que ha trobat a Catalunya, és poc probable que s’aturi l’expansió", explica Marc Riera, investigador del CREAF. Segons l’expert, “aquesta situació provoca que el coipú es pugui estendre pel litoral català, fins Barcelona, i més enllà; ja hi ha algunes cites al País Valencià”. 

L’equip de recerca en espècies invasores del CREAF, que lidera Joan Pino, coordina una xarxa de seguiment d’espècies exòtiques i invasores coneguda com EXOCAT. És una iniciativa del Departament de Transició Ecològica que porta funcionant diversos anys i que ha permès recollir nombroses dades sobre les invasions al país i oferir manuals i iniciatives per a la seva gestió.

Respecte al coipú, les bases de dades de l’EXOCAT compten amb gairebé 150 observacions el darrer any, que s’estenen principalment per la província de Girona (on s’està fent una campanya intensa d’erradicació). S'hi afegeixen també les recents cites del coipú al riu Congost i a la Tordera.

Malgrat que sembli un rosegador inofensiu, el coipú està tenint un greu impacte sobre les zones humides de tots els països on ha arribat i és per aquest motiu que la coneguda Unió Internacional per a la Conversació de la Natura (IUCN) l’ha inclòs en la llista de les 100 espècies exòtiques més nocives de tot el món. En primer lloc, competeix per recursos com el menjar o els caus amb els animals autòctons que viuen a les zones humides, i que paral·lelament estan patint una situació d’alta vulnerabilitat per culpa del canvi climàtic. En segon lloc, provoca impactes en les espècies vegetals dels llocs on viu i dels cultius propers, ja que es menja la base de les tiges de les plantes i excava per arribar també a les arrels.

Malauradament, un cop una espècie exòtica esdevé invasora en un territori la seva erradicació total és gairebé impossible. Per això, els nostres experts insisteixen que cal apostar per una bona vigilància i control de les espècies potencialment invasores i així podem evitar la seva arribada. I és que hem de tenir present que molts animals han estat introduïts intencionadament, com el mateix coipú que segueix avançant cap al sud.