30/10/2013 Noticia

CANVIBOSC divulga l’evidència científica dels efectes del canvi climàtic sobre els boscos catalans

Cap de comunicació

Anna Ramon Revilla

Sóc llicenciada en Biologia (2005 UAB) i Màster en Comunicació Científica i Ambiental (2007 UPF). Des de 2011 sóc la responsable de Comunicació del CREAF.
Comparte

Aquest és un estudi inèdit, elaborat pel CREAF i promogut per la Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Segons CANVIBOSC, el faig i el pi roig seran les espècies que més patiran els impactes del canvi climàtic, mentre que les alzines i el pi blanc seran les menys vulnerables. 

CANVIBOSC analitza la vulnerabilitat de les diferents espècies a la sequera, als incendis i a les plagues Foto: Isard Alfonso
CANVIBOSC analitza la vulnerabilitat de les diferents espècies a la sequera, als incendis i a les plagues Foto: Isard Alfonso

El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, ha presentat avui amb el cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), Salvador Samitier, i el director del CREAF, Javier Retana, un estudi inèdit al Mediterrani en el que es descriu la capacitat actual d'emmagatzematge i d'absorció de carboni de cadascuna de les principals espècies forestals de Catalunya i com els està afectant el canvi climàtic. El treball analitza la vulnerabilitat de les diferents espècies a la sequera, als incendis i a les plagues, els principals factors que poden alterar els nostres boscos en un context de canvi climàtic i conclou amb un rànquing amb les espècies més vulnerables als incendis i a la sequera.

Segons la informació científica més recent sintetitzada al CANVIBOSC, les fagedes i les pinedes de pi roig, que actualment capten més del 25% del carboni total absorbit pels boscos catalans, són particularment vulnerables a la sequera i als incendis i tindran molt probablement dificultats per sobreviure en un futur més àrid. Els experts consideren que el faig patirà greument els efectes de la sequera perquè no disposa de bones estratègies per resistir la manca d’aigua. De fet, els científics alerten que en un futur de canvi climàtic sever només un 2,2% del territori català presentaria condicions ambientals adequades per al faig. En el cas del pi roig, els incendis serien la seva major amenaça ja que, com el faig, no és capaç de regenerar-se en zones cremades i les seves llavors moren després del foc.

Segons CANVIBOSC, el faig i el pi roig seran les espècies que més patiran els impactes del canvi climàtic, mentre que les alzines i el pi blanc seran les menys vulnerables.

D’altra banda, les alzines i el pi blanc, les dues espècies més abundants a Catalunya i que actualment representen el 37% del total de carboni absorbit pels nostres boscos, són prou resistents als incendis i a la sequera i podrien suportar condicions futures més extremes, de manera que la seva distribució podria augmentar en el futur.

CANVIBOSC és el resultat d’una revisió bibliogràfica de més de 500 articles científics

L’informe és fruit d’una revisió bibliogràfica de més de 500 articles científics publicats les dues darreres dècades sobre aquesta temàtica. Aquest estudi també ha permès identificar els buits d'informació i les plagues en són un exemple. “Les publicacions científiques que documenten la realitat del canvi climàtic i els efectes que aquest està provocant sobre els boscos són incomptables” comenta Mireia Banqué del CREAF. “Recopilar, digerir i traduir tota aquesta informació a un llenguatge no científic i entenedor, però mantenint el rigor de la informació original,  és essencial perquè acabi essent útil per a l'Administració, i ha estat un dels gran reptes d'aquest projecte. Treballs com el que presentem seran de gran valor per a gestors i tècnics que hagin d’impulsar o posar en pràctica polítiques preventives i de gestió forestal adaptativa”, afegeix Gabriel Borràs, de l’OCCC.

Informe Canvibosc
Informe Canvibosc

Consulta el CANVIBOSC en pdf

 

Consulta els vídeos de la presentació tot seguit:

 

Noticias relacionadas

Noticia
IPBES Namibia
Noticia

El IPBES publica dos informes para transformar la forma en que nos relacionamos con la naturaleza, conservarla y sobrevivir

Noticia
Impacte CREAF
Noticia

El impacto social de la investigación se consolida en la cultura científica del CREAF

Noticia
MiraMon 30 anys CREAF
Noticia

MiraMon, 30 años observando Cataluña desde el cielo