L’absorció de CO2 per part dels ecosistemes europeus depèn de dos grans fenòmens climàtics

El pitjor dels escenaris té lloc quan els dos fenòmens, la NAO i l’EA, es troben en fases contràries, tal i com va passar els primers anys de la passada dècada. Durant aquest període, l’absorció de CO2 va ser inferior a la mitjana. Darrerament la NAO i l'EA han estat en la mateixa fase i els ecosistemes han retirat més carboni de l’atmosfera. 

La quantitat de CO₂ absorbida pels ecosistemes europeus depèn de dos fenòmens climàtics capaços de modificar el clima a tot el continent. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat un estudi publicat a Nature Communications i en el qual hi ha participat Josep Peñuelas, investigador del CREAF i el CSIC. La investigació explica com els fenòmens atmosfèrics de l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord i el patró de l’Atlàntic Est (per les seves sigles en anglès, NAO i EA, respectivament) van propiciar que a principis de la dècada dels 2000-2010 s’arribés a mínims excepcionals pel que fa a la captació de diòxid de carboni per part dels ecosistemes. Tot i que aquesta situació s’ha revertit en els últims anys, la previsió és que la combinació d’aquests dos fenòmens en el futur no sigui la millor per seguir absorbint tant CO₂ com darrerament.

Els ecosistemes terrestres juguen un paper cabdal en la captació de CO2 atmosfèric, absorbint el 30% de les emissions humanes i reduint així l’escalfament global.

“L’absorció anual de CO₂ per part dels ecosistemes europeus depèn de com es combinen dos gradients de pressió atmosfèrica, la NAO i l’EA. Aquests controlen els vents, la precipitació i la distribució d’aire humit i càlid cap a Europa”, apunta Josep Peñuelas. Durant els darrers anys del segle XX i els primers del XXI, ambdós fenòmens es trobaven en fases oposades: un en fase positiva i l’altre en fase negativa. Aquest és el pitjor dels escenaris de cara al segrest de CO₂ per part dels ecosistemes. En fases oposades, se sol patir més sequera i temperatures més extremes a bona part d’Europa, la qual cosa dificulta l’absorció de CO₂. Això és així perquè aquest segrest de carboni depèn de la fotosíntesi, procés pel qual els vegetals poden captar el carboni atmosfèric i incorporar-lo a les seves estructures. La magnitud d’aquest procés queda palesa si es té en compte que els ecosistemes terrestres juguen un paper cabdal en la captació de CO₂ atmosfèric, absorbint el 30% de les emissions humanes i reduint així l’escalfament global.

A la Península Ibèrica el pitjor dels escenaris també ocorre quan els dos fenòmens atmosfèrics es troben en fase oposada, especialment amb NAO⁺ i EA^-, ja que això provoca una gran evaporació d’aigua i genera un important dèficit hídric per a les plantes, les primeres encarregades de retirar el CO₂ i segrestar-lo als ecosistemes.

La tendència els últims anys ha anat cap a una major captació de carboni, tot i que sembla que això podria tornar a canviar

Les previsions, però, no són tant esperançadores. Segons l’estudi, sembla que en el futur predominarà la fase positiva de la NAO, la qual cosa dificultaria la captació de carboni.

Afortunadament, sembla que en els darrers anys els ecosistemes europeus estan tornant a absorbir de nou més diòxid de carboni. Segons l’estudi, aquest fet coincideix amb que la NAO i l’EA s’han trobat en fases idèntiques. “El major segrest de carboni s’aconsegueix quan tant la NAO com l’EA es troben en fase negativa. En aquest context, els hiverns freds afecten la major part d’Europa, la qual cosa ajuda a que gran part del centre i l’est del continent estiguin coberts per una bona capa de neu. Així es garanteix que els sòls es mantinguin humits durant la primavera i fins i tot l’estiu”, conclou Peñuelas.

Les previsions, però, no són tant esperançadores. Segons l’estudi, sembla que en el futur predominarà la fase positiva de la NAO, la qual cosa dificultaria la captació de carboni per part dels ecosistemes, especialment quan l’EA es trobi en fase negativa.

L’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord és un fenomen basat en diferències de pressió atmosfèrica entre la depressió situada a Islàndia i l’anticicló de les Açores. La depressió és una situació de pressions baixes, mentre que l’anticicló implica alta pressió atmosfèrica. Com més diferència hi hagi entre aquests dos punts de l’Atlàntic, més força tindrà la NAO. Així,  quan la diferència de pressió és molt marcada, la NAO es troba en fase positiva, mentre que quan tant la depressió d’Islàndia com l’anticicló de les Açores són dèbils, hi ha poca diferència de pressions i la NAO es troba en fase negativa. Per la seva banda, el patró de l’Atlàntic Est, tot i que és més feble, també es basa en la diferència de pressions entre dos punts, amb certa influència subtropical.

L'estudi ha estat dirigit per Ana Bastos, del Laboratoire des Sciences du Climat et de l’Environnement, a França.

ARTICLE

Bastos, E., Janssens, I.A., Gouveia, C.M., Trigo, R.M., Ciais, P., Chevallier, F., Peñuelas, J., Rödenbeck, C., Shilong, P., Friedlingstein, P. and Running, S.W. European Land CO₂ sink influenced by NAO and East-Atlantic Pattern Coupling. Nature Communications (2016), doi: 10.1038/NCOMMS10315