La sequera estival de 2016 afecta un 2,2% dels boscos catalans

Gairebé un 60% de les zones forestals afectades per la sequera corresponen a afectacions noves de l’any 2016. Prop del 75% dels boscos que s’han vist afectats es troben en zones on va ploure menys de la meitat del que és habitual. El Pallars Jussà, l’Anoia i l’Alta Ribagorça són les comarques més afectades. Per espècies, els roures i les alzines són els més perjudicats.

El CREAF ha presentat l’informe anual DeBosCat del 2016, un any especialment càlid i sec durant l’estiu i força complicat pels boscos catalans. D’ençà el 2012 l’afectació no era tan severa, de manera que el 2016 reverteix la tendència de recuperació dels boscos. Enguany, el 2,2% (30.051 ha) de la superfície boscosa de Catalunya presenta mortalitat, decoloració o defoliació dels arbres. “No és un percentatge molt elevat, però sí que és una taxa força més alta que els últims anys. Si s’anés repetint cada any i no es  recuperessin llavors sí que ens haurem de preocupar”, explica Mireia Banqué, coordinadora del projecte al CREAF.

L’informe DeBosCat, la Xarxa de monitoratge de l’estat dels boscos de Catalunya, revela que, de les 30.000 hectàrees afectades a tota Catalunya, prop d’un 60% (unes 17.500 ha) són noves; no presentaven afectació l’any anterior. La resta, són hectàrees que ja es trobaven també afectades el 2015. “Això es deu a que el 2016 ha estat un any sec i càlid a la major part del territori”, comenta Banqué. Aquesta diferència respecte  els darrers anys es nota especialment en comarques com la Noguera, el Baix Empordà i el Berguedà, on les zones afectades han augmentat molt el 2016.

A més, gairebé un terç d’aquestes 30.000 hectàrees correspon a arbres que s’havien recuperat després de la sequera del 2012, i que mostren de nou símptomes de decaïment. “Si es va produint aquesta recurrència cada pocs anys, l’arbre es debilita molt de pressa, no té temps de refer-se”, explica la investigadora del CREAF. El 2012 el nombre d’hectàrees afectades va ascendir fins les 40.000, però durant els tres anys següents el 84,5% s’havien recuperat.

La majoria de boscos afectats es troben en zones on ha plogut molt per sota la mitjana

Les zones de Catalunya on l’estiu ha estat anormalment eixut són les que concentren una major superfície de boscos afectats. “En els llocs on ha plogut menys de la meitat del que és habitual és on hi ha gairebé el 75% de la superfície forestal afectada”, comenta Banqué.

Les zones més afectades es troben a la meitat nord del país

La meitat nord de Catalunya és la que concentra la major afectació, com ja ha passat altres anys. Això es deu a què a la meitat sud hi ha menys boscos i aquests estan dominats per espècies mediterrànies més resistents a la sequera, com el pi blanc.

Per comarques, el Pallars Jussà (7.000 ha), l’Anoia (3.700 ha) i la Noguera (3.600 ha) són les que presenten una major superfície de bosc afectada. I especialment la serra del Montsec, entre el Pallars Jussà i la Noguera, es troba força afectada.

Si ens fixem en la proporció de bosc afectat a cada comarca, veiem que un 12,9% dels boscos del Pallars Jussà estan afectats per sequera, un 10% a l’Anoia, el 8,2% a la Segarra i el 7,9% a l’Alta Ribagorça.

Els arbres de fulla ampla són els més afectats per la sequera

El 75% dels arbres afectats per la sequera estival de 2016 corresponen a espècies d’arbres planifolis, aquells que tenen la fulla plana i ampla. Prop del 7% de les rouredes, el 5% de les fagedes i el 2,5% dels alzinars de Catalunya mostren símptomes de decaïment. Pel que fa a les coníferes, que tenen fulles en forma d’agulla, el 5% dels boscos de pi pinyer de Catalunya estan afectats per la sequera, unes 1.700 hectàrees, gairebé tantes com les afectades de pi roig (2.000 ha).

Tanmateix, és normal que l’afectació per sequera sigui més evident en roures i alzines, ja que la seva estratègia és perdre les fulles davant la manca d’aigua prolongada, quelcom molt visible. “Són espècies que tenen una resposta a la sequera a curt termini, però si la primavera és normal, rebrotaran sense problema”, assegura Mireia Banqué.

En canvi, els boscos de coníferes presenten  molta menys superfície afectada. L’estratègia dels pins per aguantar les condicions adverses és diferent, en general no perden totes les fulles, excepte en casos de molta sequera, com ha passat enguany. “L’afectació dels pins es veu a més llarg termini, i quan succeeix, ja no es recuperen”, alerta la investigadora del CREAF.

El setè any del DeBosCat

El DeBosCat és un seguiment anual de l’estat dels boscos catalans en relació a l’afectació per sequera. És un projecte que promou el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i que coordina el CREAF, i on el cos d’Agents Rurals proporciona les dades que recull sobre el terreny. El mostreig es duu a terme des de 2010, cada setembre, just després de l’època més crítica de calor estival i poques precipitacions, i abans de l’inici de la pèrdua de fulles dels caducifolis.

L’objectiu dels impulsors és ser capaços de detectar quines zones i quines espècies són més vulnerables als efectes de la sequera, un fenomen que sembla que anirà en augment en freqüència i intensitat. D’aquesta manera, es disposarà d’informació per dissenyar estratègies de gestió que ajudin als gestors a adaptar els boscos al canvi climàtic. “Coneixent quines espècies i quines zones són més vulnerables podrem pensar on és més convenient invertir esforços”, conclou Mireia Banqué.