30/03/2017

“Entens el perquè de la teva investigació si ets capaç d’explicar-li a un nen”

Responsable de comunicació social

Verónica Couto Antelo

Tècnica de Comunicació del CREAF des del 2016. Apassionada del món natural i la seva divulgació. Biòloga (UB), màster en comunicació científica (BSM-UPF) i estudiant Humanitats (UOC).
Comparte

La Corina Basnou és doctora en Biologia i des de 2005 treballa al CREAF com a investigadora postdoctoral. Actualment indaga en l’estudi dels serveis ecosistèmics i de la biodiversitat.

La investigadora del CREAF Corina Basnou durant el seu doctorat a Transilvània. Autora: Corina Basnou.
La investigadora del CREAF Corina Basnou durant el seu doctorat a Transilvània. Autora: Corina Basnou.

Explica’ns una mica la teva carrera professional, com vas arribar aquí al CREAF?

Vaig estudiar Biologia a Romania, el meu país natal, i al tercer curs gràcies a una beca vaig poder venir a la Universitat d'Alacant. Corria l’any 1996 i era el moment on moltes universitats romaneses començaven a obrir-se al món. Va ser tota una experiència i encara conservo els bons amics que vaig fer allà.

I un cop tastat el Mediterrani...

Bé, inicialment tenia clar que volia tornar a moure’m. Veure noves formes d’estudi, d'investigació d’altres països. No tenia clar que hagués de ser a Espanya. Però finalment va ser així i vaig venir al CREAF en una estada del doctorat. Vaig estar-m’hi tres mesos i van haver-hi posteriors estades.

Què feies durant aquestes estades?

Aquesta primera etapa al CREAF la vaig fer per aprofundir en temes de SIG amb en Joan Pino. El meu doctorat se centrava en els prats d’alta muntanya romanesos, en un racó màgic de Transilvània, i creia que tenia molt potencial que pogués saber més sobre la informació geogràfica i l’ecologia del paisatge i com aplicar-la als meus estudis.

Amb això vas seguir quan vas tornar al CREAF per fer el teu postdoctorat?

No, vaig fer un canvi d’àmbit i em vaig dedicar a les espècies invasores. De fet té relació, perquè moltes invasions són de plantes. En paral·lel feia coses amb en Joan sobre canvis de paisatge i les seves repercussions sobre el verd urbà i periurbà  i al final vaig seguir per aquesta via. Ara mateix segueixo en temes de reverdiment de les ciutats, serveis ecosistèmics i solucions basades en la natura. També intento saber més sobre ciència ciutadana. Al final en biologia tot va lligat, fixa’t que fa uns dies vaig rebre un article per revisar que parlava dels prats i la seva conservació mitjançant una gestió tradicional (agricultura i ramaderia). Com de formació sóc botànica, parlar de prats i de la seva composició florística és tornar als orígens.

Corina Basnou prenent mostres als prats de Transilvània, durant el seu doctorat. Autora: Corina Basnou.
Corina Basnou prenent mostres als prats de Transilvània, durant el seu doctorat. Autora: Corina Basnou.

Conservar l’agricultura i la ramaderia? Què s’està fent?

Comencem a ser conscients que cal sentir unes arrels amb la terra, sentir-la i conservar-la. En una conferència no fa molt escoltava com un gestor romanès obria a debat quines solucions relacionades amb la natura (nature-based solutions) podien utilitzar per conservar les àrees verdes. A Romania estan creixent molt les ciutats i s'estan menjant el camp que les envolta, com va passar aquí a Espanya anys enrere. No se n’adonen que les solucions basades en la natura comencen amb la conservació d’aquesta pròpia terra que estan perdent. I això passa en moltes parts del món.

A què et refereixes?

Amb l’estudi dels serveis ecosistèmics et trobes un fenomen curiós que passa arreu del món, sobre tot en zones urbanes: l’oferta que ens dóna la natura a vegades és menor que la demanda que en fa la societat, per culpa de no haver-la preservat abans.  Tindrem millors serveis ecosistèmics si comencem per conservar els propis ecosistemes. A més, no podem parlar només de serveis, hem de tenir en compte la biodiversitat i els processos, que són la base.

L’oferta que ens dóna la natura a vegades és menor que la demanda que en fa la societat, per culpa de no haver-la preservat abans.

Suposo que a vegades es desconeix tot això, no?

Moltes vegades, sí. Jo reivindico l’ensenyament i divulgació de la ciència als nens des de ben petits. Aquí a l’Escoleta de la UAB faig classes voluntàriament sobre cartografia, plantes remeieres, boscos, serveis ecosistèmics, etc. És increïble la capacitat que tenen els nens de retenir els conceptes si els saps transmetre bé. I la ciència que aprenguin avui passarà el dia de demà als seus fills. A més, entens el perquè de la teva investigació quan te n’adones que ets capaç d’explicar-li a un nen.

Prats de Transilvània (Romania). Autora: Corina Basnou.
Prats de Transilvània (Romania). Autora: Corina Basnou.

I també el retorn a la societat

Doncs sí, jo considero que no es valora suficient el retorn de la nostra investigació a la societat. Hauria de ser tant important saber transmetre la teva ciència, ser una persona capaç d’establir bones xarxes de contactes i projectes, com publicar en una revista de prestigi. Però a vegades els científics només es preocupen pel factor d’impacte.

Alguns grups de recerca sancionen que una dona faci menys publicacions durant els primers anys de la maternitat

En el cas de les investigadores, també hi ha preocupacions afegides que els investigadors no tenen?

A vegades, sí. És difícil que els projectes tinguin en compte la conciliació familiar i, fins i tot, alguns grups de recerca sancionen que una dona faci menys publicacions durant els primers anys de la maternitat. És absurd pensar que ser mare compromet les facultats d’una dona en la seva carrera científica. Moltes investigadores excel·lents decideixen ser mares de fills i, encara que poden canviar el ritme, no perden l'expertesa. De fet, alguns països com Austràlia o EUA financen que en conferències, jornades o esdeveniments diversos les dones puguin emportar-se els seus fills petits i algú que se n’encarregui.

Noticias relacionadas

Noticia
Ametller amb la primera flor oberta el 8 de novembre a Torrelles de Foix (Alt Penedès). L'ametller hauria de treure flors entre gener i març. Per tant, es tracta d'un exemple de segona floració d'aquesta tardor. Autora: Àngela Llop (Voluntària RitmeNatura)
Noticia

Más de 200 especies de plantas han florecido cuando no les tocaba durante el último año en Cataluña

Noticia
Es presenta a la COP29 una bateria d'accions polítiques sobre el canvi climàtic en clau Mediterrània
Noticia

Se presenta en la COP29 una batería de propuestas de acción política en clave mediterránea contra la crisis climática

Infografía
Com beuen les plantes? CREAF
Infografía

Como beben agua los árboles?