Arribar als acords de la COP21 és ara per ara una utopia
Comparte
La COP21 fixava un augment màxim de la temperatura el 2100 en 1,5 ºC respecte la dels nivells preindustrials. Només un escenari on es redueixin molt les emissions humanes de CO2, hi hagi un creixement important de les renovables, i potser amb una aplicació de tecnologies de segrest artificial de carboni, permetria acomplir l’objectiu.
Revertir, o fins i tot frenar, les emissions antropogèniques de diòxid de carboni i no superar el llindar d’increment d’1,5 ºC pel 2100, sembla ara per ara impossible. Excepte avenços tecnològics revolucionaris i de moment imprevistos, les emissions de CO2 haurien d’arribar a un màxim durant els propers deu anys. L’única opció possible per frenar el canvi climàtic passa per reduir dràsticament l’ús de combustibles fòssils en favor de les energies renovables, i aplicar tecnologies de captura i segrest de carboni que el retirin artificialment de l’atmosfera. Uns auguris que empitjoren més encara després que Donald Trump hagi anunciat la retirada dels EUA de l’acord contra el canvi climàtic establert a la reunió de París.
“La quantitat de diòxid de carboni es pot reduir de dues maneres: aturant les emissions o retirant-lo de l’atmosfera gràcies al segrest que es fa en els embornals naturals com plantes, oceans i sòls. I potser amb noves tecnologies humanes, tot i que de moment són inviables”, explica Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, i un dels autors de l’estudi publicat a Nature Communications. Sembla que l’opció de reduir les emissions no és possible, la qual cosa de retruc redueix cada vegada més la capacitat dels embornals per capturar carboni de l’atmosfera. Tant és així, que l’estudi mostra com, pel període de 2002 a 2011, les emissions antropogèniques de CO2 van ser gairebé el doble del que la Terra va poder absorbir en oceans, sòls i plantes.
Projecció de la quantitat d’emissions antropogèniques acumulades de carboni en els diferents escenaris per el 2100. La primera columna mostra el total d’emissions durant el s. XX. La segona projecta la quantitat de carboni emesa si empitjora el consum de combustibles fòssils i no s’usen les renovables. La columna vermella mostra un escenari que manté la dinàmica actual. La quarta indica les emissions en cas que hi hagi un lleuger desenvolupament de les renovables i una reducció baixa dels combustibles fòssils. La verda mostra les emissions en l’escenari més optimista, on es desenvolupin força les energies renovables (un 5% anual) i es redueixi molt el consum de combustibles fòssils. Lúltima columna, i l’única que permet no superar un augment de 2 ºC el 2100, mostra la combinació del millor dels escenaris amb l’aplicació de tecnologies de captació i segrest de carboni.
Quatre escenaris on cap d’ells acompleix l’objectiu d’1,5 ºC
La investigació planteja quatre escenaris futurs, combinant diferents graus de desenvolupament de les renovables i d’ús de combustibles fòssils. Un d’aquests escenaris contempla seguir amb la dinàmica actual de creixement i consum. En aquest cas, es preveu que el 2100 les emissions de diòxid de carboni siguin un 20% superiors a les d’ara, i la temperatura augmenti fins a 3,3 ºC respecte els nivells que hi havia abans de la Revolució Industrial.
“Fins i tot, el millor dels casos plantejats queda lluny dels objectius de la COP21: l’augment previst en un escenari ideal seria de 2,5 ºC”, apunta l’investigador. Per aconseguir-ho, es necessitaria que les energies renovables s’instaurin ràpidament —amb un creixement anual sostingut del 5% (entre 2013 i 2014 només ho van fer en un 2,6%)—, que les emissions de diòxid de carboni arribin a un màxim ja el 2022; que es redueixi més d’un 75% l’ús de combustibles fòssils com a font d’energia primària el 2100; i que s’aturin dràsticament altres activitats emissores de CO2 com la desforestació.
Davant d’això, l’estudi planteja l’opció de desenvolupar tecnologia a gran escala per retirar artificialment el carboni atmosfèric. En cas de combinar el millor dels escenaris plantejats amb aquesta tecnologia la temperatura no arribaria a pujar els 1,5 ºC —es quedaria en 1,4 ºC, però en cap cas seria possible ‘refredar’ el planeta. Tanmateix, aquestes tècniques hipotètiques de segrest de CO2, ara per ara, no estan prou desenvolupades i són impossibles d’aplicar a gran escala, amb uns grans costos econòmics i problemes mediambientals associats. Per tant, finalitza Peñuelas, “és imprescindible assolir l’objectiu de societats estrictament neutrals en carboni, on les emissions siguin inferiors a la capacitat dels embornals per capturar el CO2”.
ARTICLE
Walsh B., Ciais P., Janssens I.A., Peñuelas J., Riahi K., Rydzak F., van Vuuren D.P., Obersteiner M. (2017). Pathways for balancing CO2 emissions and sinks. Nature Communications 8, 14856. DOI: 10.1038/ncomms14856
Noticias relacionadas
El IPBES publica dos informes para transformar la forma en que nos relacionamos con la naturaleza, conservarla y sobrevivir
El impacto social de la investigación se consolida en la cultura científica del CREAF
