Els sòls agrícoles catalans contenen tant carboni com el que Catalunya emet en 4 anys

Dels 48 milions de tones de carboni orgànic, el conjunt dels sòls de conreus de secà n’acumulen el 54%. Però són els sòls d’arrossars i de pastures els que major concentració tenen.

Aquest mes de juny s’ha presentat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, i amb el suport de la seva filial, la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), el Mapa de les reserves de carboni orgànic als sòls agrícoles de Catalunya. Aquest mapa “ens permetrà veure els canvis en la capacitat dels sòls per acumular carboni, si els nostres sòls agrícoles tindran un paper rellevant de mitigació del canvi climàtic, i quines hauran de ser les tècniques de conreu més adients”, comenta Jordi Vayreda, investigador del CREAF. De mitjana, els sòls agrícoles catalans —parlem sempre dels primers 30 cm superficials— contenen uns 4,9 kg C/m² (kg de carboni orgànic per metre quadrat). Això suposa que en tot Catalunya hi hagi un estoc de gairebé 48 milions de tones, repartides entre els 9.830 km² de conreus del nostre territori. Un valor que equival a tot el diòxid de carboni (CO₂) que s’emet en quatre anys a Catalunya, segons l’inventari d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya de 2015. “No es una xifra gens insignificant, ja que correspon al 33% de la superfície del país i contribueix al paper mitigador que les COP 21 i 22 van assignar a l’agricultura”, afegeix Robert Savé, investigador de l’IRTA.

Les terres arables, sobretot dedicades a conreus de secà com els cereals, són les més extenses i les que acumulen per tant més carboni orgànic total (un 53,9%). En canvi, els arrossars —els quals ocupen només 200 km² concentrats al delta de l’Ebre i l’Empordà— i les pastures en ús pels ramats —amb una extensió de 340 km² a tot Catalunya— són els que més carboni orgànic retenen per m².

Aquest treball complementa un estudi liderat pel CREAF que estimava els estocs de carboni orgànic en el sòls forestals d’Espanya —i on el valor mitjà per a Catalunya era de 8,8 kg C/m2 fins a 1 m de profunditat.

El tipus de cultiu determina la capacitat dels sòls per emmagatzemar carboni

La major part de terreny agrícola català es concentra a la plana de Lleida, que presenta uns estocs moderats (entre 4 i 5,5 kg C/m²). Al nord, on hi ha pastures, i al Delta amb els arrossars, és on els estocs de carboni són més elevats, i se situen per sobre dels 6 kg C/m². En canvi, la part prelitoral central té els estocs més baixos (per sota de 4 kg C/m²), ja que és on es concentra bona part de la vinya i l’olivera. “Els valors baixos de les vinyes i els oliverars es deuen a les propietats del sòl (pedregositat, components o textura), el tipus de cultiu i les tècniques que es poden utilitzar, i a l’ús històric que s’ha donat al sòl des de fa segles”, comenta Josep Maria Alcañiz, catedràtic d’edafologia i química agrícola de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del CREAF.

El 54,3% dels camps de conreu correspon a terra arable, especialment de cereals, la qual cosa fa que siguin aquests sòls els que, en conjunt, més quantitat de carboni orgànic acumulin, amb uns 25,8 milions de tones (un 53,9% del total). En segon lloc, els sòls de camps d’arbres fruiters acumulen 7 milions de tones, un 14,7% de tot el carboni orgànic; i en tercer lloc trobem els sòls de camps d’oliveres amb 5,8 milions de tones, un 15,1% del total.

No obstant, són els sòls dels camps d’arròs els més eficients a l’hora d’emmagatzemar carboni orgànic. Els arrossars només ocupen el 2% del terreny agrícola català (200 km²), però contenen el 3% del total de carboni orgànic (1,4 milions de tones). Això suposa que aquests sòls acumulin uns 6,49 kg C/m², força per sobre la mitjana. Les pastures també són més eficients que la resta de sòls, ja que emmagatzemen uns 6,36 kg C/m². Així que, tot i ocupar només el 3,5% del territori agrícola (340 km²), acumulen el 4,9% del carboni orgànic (2,3 milions de tones). En canvi, els sòls amb vinya són els més pobres en carboni, amb 3,9 kg C/m². El conreu de la vinya ocupa el 5,7% de la superfície agrícola (560 km²), però els seus sòls només contenen el 4,1% del carboni orgànic (2 milions de tones).

El mapa, fet a escala 1:500.000 i amb una resolució de 180 m de píxel, s’ha elaborat a partir d’informació descriptiva i analítica de 7.000 perfils de sòls agrícoles, mostrejats per tot Catalunya des de 1980 a 2015.

S’han utilitzat també variables de tipus agrícola (si hi ha conreu de secà o regadiu), climàtic (precipitació anual i evapotranspiració) i topogràfic (altitud). El treball ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i el CREAF.

El carboni orgànic del sòl millora la productivitat dels conreus i ajuda a mitigar els efectes del canvi climàtic

Immaculada Funes, investigadora de l’IRTA, va ser l’encarregada de presentar el mapa el passat 7 de juny en el marc de la jornada ‘El carboni orgànic dels sòls agrícoles: una eina per a la mitigació del canvi climàtic a Catalunya’. El carboni orgànic és aquell provinent de la matèria orgànica que bacteris, fongs i invertebrats del sòl descomponen a partir de les restes d’altres éssers vius, sobretot plantes, les quals incorporen a les seves estructures el CO₂ de l’atmosfera amb la fotosíntesi. “Tenir uns sòls rics en carboni orgànic ajuda a millorar el creixement dels conreus i les plantes en general. Aquest carboni del sòl actua com una esponja, ajuda a retenir nutrients i aigua per a les plantes”, explica Funes.

Tanmateix, males pràctiques agrícoles com l’excessiva fertilització, o una agricultura massa intensiva redueixen la capacitat dels sòls per retenir el carboni orgànic.

“L’aplicació d’adobs orgànics pot contribuir a incrementar el contingut de carboni dels sòls agrícoles. Una de les opcions és incorporar biocarbó (biochar) —carbó obtingut a partir de residus orgànics—, que a més de millorar la fertilitat del sòl, representa una oportunitat per donar valor als residus, obtenir energia i altres productes dins d’una estratègia d’economia circular”, explica Josep Maria Alcañiz.

La iniciativa ‘4 per 1000’

En aquesta línia, la jornada va servir per explicar els avantatges que suposa aplicar l’estratègia ‘4 per 1000’. Aquesta iniciativa, presentada durant la COP21 de París el 2015, pretén incrementar el carboni orgànic dels sòls agrícoles i forestals de tot el món un 0,4% anual (o 4‰). Això permetria que els sòls segrestessin una quantitat de carboni orgànic que compensaria el del CO₂ emès a l’atmosfera per activitats humanes, ajudaria a mitigar els efectes del canvi climàtic, i alhora milloraria l’abastiment d’aliments a tot el món, ja que la productivitat dels conreus augmentaria.