29/07/2019 Noticia

Els paisatges agrícoles amb parcel·les petites i variades fomenten la biodiversitat

Cap de comunicació

Anna Ramon Revilla

Sóc llicenciada en Biologia (2005 UAB) i Màster en Comunicació Científica i Ambiental (2007 UPF). Des de 2011 sóc la responsable de Comunicació del CREAF.

Comparte

Una recerca liderada per l'INRA i el CNRS demostra que els paisatges agrícoles amb parcel·les petites i diferents tipus de conreu afavoreixen la biodiversitat de plantes i animals. Fomentar aquests paisatges ajudaria a per fer front a la pèrdua d’espais naturals i semi-naturals entre els conreus.

Paisatge agrícola de la plana de Lleida. Foto: Lluís Brotons. — Imatge d'infraroig de mosaic agrícola de conreus de cereal i arboris de secà, a la plana de Lleida. Foto: InForest dron (CTFC-CREAF).

Una recerca liderada per l’Institut Nacional de Recerca Agronòmica de França (INRA) i el Centre Nacional per la Recerca Científica de França (CNRS per les seves sigles en francès) han demostrat per primera vegada, i a una escala geogràfica molt gran, que crear un paisatge agrícola, amb parcel·les petites i diferents tipus de conreu, afavoreix la biodiversitat de plantes i animals. Aquesta pot ser, per tant una mesura alternativa per fer front a la pèrdua d’espais naturals o semi-naturals entre els conreus.

Els resultats s’han publicat a la revista Proceedings de la Acadèmia Nacional de Ciències (PNAS) i ha comptat amb la participació de Lluís Brotons, investigador del CSIC i membre de la unitat mixta Inforest (CREAF-CTFC); dels investigadors David Giralt, Gerard Bota i Assu Gil Tena del CTFC; dels investigadors de la UdL Jordi Recasens, Xavier O. Solé -Senan i Irene Robleño; de Jordi Bosch, investigador del CREAF; i de José Antonio Barrientos, catedràtic de zoologia de la UAB. També de les universitats d'Alacant, Múrcia i Rey Juan Carlos, així com d'altres centres de recerca de Canadà, Alemanya, Suïssa, Hongria, Suècia i el Regne Unit.

Reduir la mida dels camps de 5 a 2,8 ha és com augmentar la proporció d'hàbitats naturals i semi-naturals del 0,5 a l'11%.

Per potenciar la biodiversitat d’animals i plantes, els autors proposen fomentar les polítiques agrícoles que afavoreixin disminuir la mida de les parcel·les de cultiu i diversificar els cultius en el paisatge. Un mosaic complex afavoreix la biodiversitat, a la vegada que es manté la superfície en producció i, a més, permet recuperar paisatges productius molt més resilients. Tot i això, mantenir dins del paisatge zones naturals i semi-naturals complementa l’efecte del mosaic complex i és una mesura també útil per promoure la biodiversitat. “Per exemple, reduir la mida de les parcel·les de 5 a 2,8 ha té el mateix benefici que augmentar la proporció d'hàbitats semi-naturals del 0,5 a l’11%”, afirma Lluís Brotons (CSIC, CREAF, CTFC), un dels coautors de l’estudi.

D’altra banda, l’estudi demostra que les decisions que es prenen a l’hora de gestionar els camps, dins les cooperatives i entre els pagesos de l’entorn immediat, tenen una repercussió molt important sobre la biodiversitat. “Una part molt important de la variació en els nivells de biodiversitat que s’han observat durant l’estudi tenien molt a veure amb l’heterogeneïtat a nivell més local”, puntualitza David Giralt (CTFC).

Un mostreig a gran escala: 30 laboratoris, 1305 parcel·les, 435 paisatges, 167.000 individus, 2.795 espècies, 7 grups taxonòmics.

Per arribar a aquesta conclusió, l’equip de recerca internacional ha coordinat un estudi a gran escala amb més de 30 laboratoris. Aquesta investigació s’ha dut a terme amb un enfocament empíric únic que ha cobert vuit regions d'Europa i Canadà. Lluís Brotons ha estat el coordinador de l’equip responsable d’una d’aquestes zones d’estudi situada als secans de plana de Lleida. Sumant les regions implicades, s’ha realitzat el seguiment de 1305 parcel·les conreades en 435 paisatges agrícoles d’1x1 km, i s’han identificat més de 167.000 individus de 2.795 espècies pertanyents a 7 grups taxonòmics (aus, papallones, abelles, sírfids, aranyes, escarabats i plantes arvenses). Amb tota aquesta informació han calculat un índex sintètic que agrupava la informació d’aquests 7 grups taxonòmics per estimar la biodiversitat agrícola de cadascun dels 435 paisatges estudiats.

Lleida, un mosaic agrícola de parcel·les petites però poc diverses

“Comparat amb les zones agrícoles d’altres parts del món, els camps de conreu a Catalunya són relativament petits i la varietat d’espècies conreades relativament baixa. Si volem afavorir la biodiversitat és molt important evitar els grans monocultius i promoure la coexistència de diferents cultius en el paisatge”, comenta Jordi Bosch (CREAF).

Els paisatges catalans que han contribuït a l'estudi, situats als secans de la plana de Lleida, són justament els que responien millor a aquesta premissa: on hi havia camps més petits i variats és on s’hi observava més biodiversitat. Per això, segons Gerard Bota (CTFC), “cal tenir present que simplificar els paisatges agrícoles en aquesta zona de Catalunya tindria un impacte potencial molt més negatiu al ser zones amb una elevada biodiversitat singular i amb un gran nombre d’espècies amenaçades. A tall d’exemple durant la realització d’aquest estudi s’han detectat espècies d’aranyes mai citades abans a Catalunya”.

De fet, aquest estudi posa en valor les parcel·les petites de cultius. El seu efecte positiu en la biodiversitat agrícola es manté, fins i tot, en absència de vegetació semi-natural entre parcel·les (com per exemple taques de brolla, marges amples o fileres d’arbres). “Tenir un collage de cultius ben variat també potencia la biodiversitat agrícola perquè els diferents tipus de cultius sovint alberguen diferents espècies, però també perquè proporcionen recursos complementaris i necessaris per mantenir aquestes espècies”, afirma Jordi Recasens (UdL).

Quan la proporció d'hàbitats naturals o semi-naturals és superior a l'11%, és quan és més interessant diversificar els conreus.

Xavier O. Solé-Senan (UdL) afirma que un mosaic complex afavoreix aquesta biodiversitat, mantenint al mateix temps la superfície en producció. De fet, els paisatges catalans que han contribuït a l'estudi, situats als secans de la plana de Lleida -Urgell, Segarra i Garrigues-, són justament els que responen millor a la premissa de major biodiversitat en camps més petits i variats. “La diversificació de cultius és especialment beneficiosa en paisatges agrícoles que contenen una proporció d'hàbitats semi-naturals superiors a l’11%, el que representa la meitat dels paisatges agrícoles mostrejats en aquest estudi”, assegura Irene Robleño (UdL).