Este mes de mayo el CREAF ha iniciado una nueva colaboración con el portal de divulgación científica Investigación en Acción. En este caso, los mismos investigadores difundirán a través de un blog como se lleva a cabo un proyecto sobre seguimiento de marmotas en el Pirineo. Los protagonistas serán Bernat Claramunt, investigador del CREAF y profesor de la UAB, y Irene Figueroa, también investigadora del CREAF.

Investigadors de la Natural Reserve System de la UCA Davis, Universitat de Califòrnia, han visitat recentment les instal·lacions de recerca a Can Balasc que el CREAF i el Consorci del Parc Natural de Collserola gestionen conjuntament.

Un nou article publicat a la revista Diversity and Distributions i encapçalat per Arnald Marcer del CREAF, presenta una novedosa metodologia per a obtenir mapes de distribució d'espècies a resolucions fines que siguin capaços d'explicar les dades de diferents escales presents en les bases de dades de biodiv

Les activitats humanes augmenten contínuament les emissions de carboni (C) i nitrogen (N) al medi, tot incrementant així la desproporció entre aquests dos bioelements i el fòsfor (P) a la biosfera. Investigadors de la unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB han realitzat un estudi per estimar els nivells de la relació nitrogen:fòsfor (N:P) passats, presents i futurs de les emissions de l’espècie humana a la biosfera, per posteriorment comparar aquestes ràtios amb les dels organismes vius dels ecosistemes terrestres i aquàtics.

Los datos analizados por el CREAF en el marco del proyecto MONTES-CONSOLIDER muestran que en las últimas dos décadas los bosques españoles han acumulado CO2 a una velocidad media de 5 toneladas por hectárea y año. El estudio facilita un mapa donde se puede ver cómo han cambiado los stocks de carbono. Las provincias que acumulan más CO2 en sus bosques son las de Lugo, A Coruña y Girona que llegan a los 2,5 millones de toneladas de CO2 totales acumuladas.

El CREAF, en col·laboració amb l’Obra Social de CatalunyaCaixa i  l’IRTA, l’ETC-SIA i la UPC, ha dut a terme un projecte de tres anys de durada per estimar les vulnerabilitats del litoral català davant els principals efectes del canvi global relacionats amb la disponibilitat d’aigua. L’objectiu del projecte ha estat també el de recomanar una sèrie de mesures d’adaptació orientades a millorar l’ús i la gestió de l’aigua, un recurs cada cop més limitat a la regió mediterrània. 

Els COVs (Compostos Orgànics Volàtils) són compostos que contenen carboni i que es converteixen fàcilment en gasos. L'activitat industrial humana en genera però també les plantes en produeixen per comunicar-se entre elles o amb els animals, o per protegir-se de diversos estressos.

Investigadors del CREAF, del CSIC i de la UAB han publicat recentment un article al PNAS on es demostra, per primer cop a la història, que la metabolòmica, a banda de ser útil en biomedicina,  també es pot utilitzar en els estudis d’ecologia. Amb aquesta tècnica els ecòlegs podran entendre com funcionen internament els éssers vius d’un ecosistema i preveure com afecten els  canvis ambientals als nostres espais naturals. Els experts catalans han batejat aquesta  nova branca científica amb el nom de ecometabolòmica.

El CREAF col·labora en el projecte Conviciència, les primeres convivències escolars de ciència i gestió dialogada de conflictes que es fan a Catalunya.

Les plantes exòtiques que tant bonic poden fer en un jardí poden ser un perill per a la flora autòctona si es converteixen en invasores i "prenen el lloc" a les originàries de la zona. Això és un problema que requereix ser estudiat i gestionat però, malauradament, la comunicació entre els acadèmics i els gestors que s'encarreguen d'aquest assumpte no flueix com caldria. La tesi doctoral de Jara Andreu fa un pas endavant per a omplir aquest buit identificant els punts febles de la gestió i els focus de risc existent i potencial en la gestió de plantes exòtiques a Espanya.