Considerar una ciudad como un ecosistema ayuda a entender su funcionamiento y resulta escencial para idear estrategias de futuro y vigilar su desarrollo

El libro de EFIMED “Agua para los bosques y la gente en el Mediterráneo: un equilibrio difícil. Lo que la ciencia nos puede decir” tiene por objeto la mejora del diálogo ciencia / política / sociedad poniendo  elementos de reflexión científicamente sólidos con una visión interdisciplinaria que pueda responder a una cuestión tan importante y compleja.

En aquesta estratègia col·laborativa s’aprofita que les formigues obreres més petites són millors cercant les llavors al terra i que  les més grans són millors transportant-les fins al niu. A diferència del transport individualitzat, on la formiga que troba la llavor és la que la duu fins al niu, repartir-se les tasques segons les habilitats de cada individu permet fer arribar més llavors a l’interior del niu amb un esforç menor.

Durant el segle passat la concentració atmosfèrica de CO₂ va augmentar en 50 parts per milió, provocant un increment en l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de les diverses espècies d’arbres que viuen en els boscos d’arreu del món. Tanmateix, aquesta major eficiència en l’ús de l’aigua no ha comportat, en general, un major creixement dels arbres arreu del món i, per tant, tampoc un augment de la seva capacitat d’embornal de CO₂ com el que s’asumeix en els models de canvi climàtic.

Cataluña está inmersa en un proceso de cambio global desde el punto de vista climático y ambiental. Este fenómeno está directamente relacionado con un conjunto de factores tales como: el cambio de usos del suelo, la contaminación, las invasiones biológicas o el calentamiento del planeta, entre otros, según un estudio que cuenta con la participación del científico Constantí Stefanescu, investigador asociado del CREAF.

L’augment d’aridesa que prediuen els models climàtics per la Conca Mediterrània afectaria la Península Ibèrica, límit inferior latitudinal de la distribució del pi roig.

Recentment s'ha demostrat que, sota situacions meteorològiques determinades, el material biològic de mida petita -com bactèries, virus, espores fúngiques, pol.len i algunes llavors- pot ser injectat a l'atmosfera en grans quantitats i dispersat a distàncies de centenars o milers de quilòmetres. Investigadors del CREAF, en col·laboració amb la UPC, l'Agència Estatal de Meteorologia i la Unitat de Botànica de la UAB-ICTA han corroborat aquest fet estudiant la presència de pol·len continental a Tenerife.

Un grup d'investigació, liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), ha analitzat els factors que influeixen en l'eficiència amb què la vegetació utilitza la radiació per a la captació del carboni atmosfèric en el procés de fotosíntesi.

Aquest article estudia la dependència dels recursos fòssils en la nostra societat com a motor del seu creixement, i considera la necessitat de desempallegar-se d'aquest vell model de creixement tecnològic i social. Ja sigui per interessos ecològics, econòmics o laborals, les possibilitats que ofereix un canvi de règim energètic són desitjables i beneficioses, sempre i quan estiguem disposats a adaptar sectors com el del transport o l'energètic.