ACCUA (Adaptaciones al Cambio Climático en el Uso del Agua) es un proyecto de tres años de duración financiado por La Obra Social de Catalunya Caixa y coordinado por el CREAF que cuenta con la participación de otros centros.
Se hará una introducción relativamente breve en la metodología de los modelos de proyección integral (Integral Projection Modelos, IPM), destacando las principales diferencias y similitudes con los modelos matriciales de dinámica de poblaciones, más conocidos.
La masía de Can Balasc, ubicada dentro del Parque Natural de la Sierra de Collserola, será la sede central de esta nueva infraestructura.
Esta relación estable entre investigación y gestión seguirá modelos ya consolidados como el de la Estación Biológica de Doñana del CSIC y el Parque Nacional de Doñana.
ACCUA alerta de las vulnerabilidades de las cuencas hidrográficas catalanas ante los efectos del cambio ambiental global. Ha sido un proyecto científico, pionero en el Mediterráneo, coordinado por el CREAF y financiado por la Obra Social de CatalunyaCaixa.
Els darrers informes de l’IPCC evidencien que el canvi climàtic està accentuant la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems, com la sequera, a la conca mediterrània. Segons alerta el CREAF, aquesta manca d’aigua durant períodes de temps perllongats fa disminuir la producció i qualitat de les llavors en pins i alzines. Sense llavors, la regeneració natural dels boscos després de pertorbacions pot ser pràcticament impossible.
Considerar una ciudad como un ecosistema ayuda a entender su funcionamiento y resulta escencial para idear estrategias de futuro y vigilar su desarrollo
El libro de EFIMED “Agua para los bosques y la gente en el Mediterráneo: un equilibrio difícil. Lo que la ciencia nos puede decir” tiene por objeto la mejora del diálogo ciencia / política / sociedad poniendo elementos de reflexión científicamente sólidos con una visión interdisciplinaria que pueda responder a una cuestión tan importante y compleja.
En aquesta estratègia col·laborativa s’aprofita que les formigues obreres més petites són millors cercant les llavors al terra i que les més grans són millors transportant-les fins al niu. A diferència del transport individualitzat, on la formiga que troba la llavor és la que la duu fins al niu, repartir-se les tasques segons les habilitats de cada individu permet fer arribar més llavors a l’interior del niu amb un esforç menor.
Durant el segle passat la concentració atmosfèrica de CO2 va augmentar en 50 parts per milió, provocant un increment en l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de les diverses espècies d’arbres que viuen en els boscos d’arreu del món. Tanmateix, aquesta major eficiència en l’ús de l’aigua no ha comportat, en general, un major creixement dels arbres arreu del món i, per tant, tampoc un augment de la seva capacitat d’embornal de CO2 com el que s’asumeix en els models de canvi climàtic.
