La tercera nota informativa del projecte europeu "Climate Change, Hydro-conflicts and Human Security" (CLICO), en el que participen investigadors del CREAF, presenta uns resultats preliminars sobre la relació entre el canvi climàtic, la seguretat humana i els conflictes relacionats amb l'aigua.
La conservación de las encinas aisladas es clave para la regeneración natural del bosque en zonas agrícolas abandonadas y la conservación de su fauna. Esta es la principal conclusión a la que han llegado investigadores del grupo de la Biodiversidad Genética y Cultural del Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos de la UCLM y del CREAF en el estudio que han desarrollado de forma conjunta.
El nord-est d'Espanya concentra oliveres tan longeves que han estat conegudes com 'mil·lenàries'. Ara, un grup de científics del CREAF han estudiat la seva edat. La més vella que han trobat és a la comarca del Montsià i té uns 627 anys, una de les majors edats documentades a Europa.
El projecte “A peu pels boscos” es basa en l’ús de la percepció com a eina per entendre i viure un ecosistema tan complex com és un bosc. Un conjunt de tallers participatius adaptats i conduïts per un guía expert, permetran que persones amb discapacitat visual millorin els seus coneixements científics en l'àmbit forestal.
Este mes de mayo el CREAF ha iniciado una nueva colaboración con el portal de divulgación científica Investigación en Acción. En este caso, los mismos investigadores difundirán a través de un blog como se lleva a cabo un proyecto sobre seguimiento de marmotas en el Pirineo. Los protagonistas serán Bernat Claramunt, investigador del CREAF y profesor de la UAB, y Irene Figueroa, también investigadora del CREAF.
Investigadors de la Natural Reserve System de la UCA Davis, Universitat de Califòrnia, han visitat recentment les instal·lacions de recerca a Can Balasc que el CREAF i el Consorci del Parc Natural de Collserola gestionen conjuntament.
Un nou article publicat a la revista Diversity and Distributions i encapçalat per Arnald Marcer del CREAF, presenta una novedosa metodologia per a obtenir mapes de distribució d'espècies a resolucions fines que siguin capaços d'explicar les dades de diferents escales presents en les bases de dades de biodiv
Les activitats humanes augmenten contínuament les emissions de carboni (C) i nitrogen (N) al medi, tot incrementant així la desproporció entre aquests dos bioelements i el fòsfor (P) a la biosfera. Investigadors de la unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB han realitzat un estudi per estimar els nivells de la relació nitrogen:fòsfor (N:P) passats, presents i futurs de les emissions de l’espècie humana a la biosfera, per posteriorment comparar aquestes ràtios amb les dels organismes vius dels ecosistemes terrestres i aquàtics.
Los datos analizados por el CREAF en el marco del proyecto MONTES-CONSOLIDER muestran que en las últimas dos décadas los bosques españoles han acumulado CO2 a una velocidad media de 5 toneladas por hectárea y año. El estudio facilita un mapa donde se puede ver cómo han cambiado los stocks de carbono. Las provincias que acumulan más CO2 en sus bosques son las de Lugo, A Coruña y Girona que llegan a los 2,5 millones de toneladas de CO2 totales acumuladas.
El CREAF, en col·laboració amb l’Obra Social de CatalunyaCaixa i l’IRTA, l’ETC-SIA i la UPC, ha dut a terme un projecte de tres anys de durada per estimar les vulnerabilitats del litoral català davant els principals efectes del canvi global relacionats amb la disponibilitat d’aigua. L’objectiu del projecte ha estat també el de recomanar una sèrie de mesures d’adaptació orientades a millorar l’ús i la gestió de l’aigua, un recurs cada cop més limitat a la regió mediterrània.
