La masia de Can Balasc, ubicada dins del Parc Natural de la Serra de Collserola (PNSC), serà la seu central d’aquesta nova infraestructura.
Aquesta relació estable entre recerca i gestió seguirà models ja consolidats com el de la Estación Biológica de Doñana del CSIC i el Parque Nacional de Doñana.
Es farà una introducció relativament breu a la metodologia dels models de projecció integral (Integral Projection Models, IPM), destacant las principals diferències i similituds amb els models matricials de dinàmica de poblacions, mes coneguts.
ACCUA (Adaptacions al Canvi Climàtic en l'Ús de l'Aigua) és un projecte de tres anys de durada finançat per L'Obra Social de Catalunya Caixa i coordinat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) que compta amb la participació d'altres centres.
Ara us convidem a la presentació de resultats per la conca de la Tordera de l’estudi ACCUA, en el què el CREAF durant 3 anys ha investigat les adaptacions al Canvi Climàtic en l’ús de l’Aigua
Les àrees de distribució d’ocells i papallones europees es desplacen cap al nord seguint les passes del canvi climàtic. Aquest desplaçament no és prou ràpid i fa que les diferents comunitats no arribin a situar-se en les àrees que els resulten tèrmicament adequades i visquin en un estrés tèrmic constant. Aquest fenomen, que s’anomena “deute climàtic”, pot representar un problema per a la conservació de la biodiversitat europea.
Escrit pels investigadors del CREAF Jordi Martínez Vilalta, Daniel Sol i Jaume Terradas amb la col·laboració del divulgador Jose Luis Ordoñez i la participació d’en Joan Manuel Serrat, en Màrius Serra i l’Antoni Serra Ramoneda
Els matollars constitueixen un dels ecosistemes més abundants de les zones mediterrànies d'arreu del món i entre les espècies que els formen en trobem de més inflamables que altres. Així, la proporció d'unes o altres augmenta el risc d'incendi de la regió. La majoria d'espècies llenyoses que els integren tenen la capacitat de regenerar-se després d'un incendi seguint diferents estratègies: les germinadores, com les estepes o el romaní, germinen després de l'incendi, i d'altres, les no germinadores com els llentiscles o l'aladern, rebroten.
Els darrers informes de l’IPCC evidencien que el canvi climàtic està accentuant la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems, com la sequera, a la conca mediterrània. Segons alerta el CREAF, aquesta manca d’aigua durant períodes de temps perllongats fa disminuir la producció i qualitat de les llavors en pins i alzines. Sense llavors, la regeneració natural dels boscos després de pertorbacions pot ser pràcticament impossible.
Atès que, una vegada establertes, les espècies invasores són extremadament difícils d’eradicar o fins i tot de controlar, cal potenciar els mètodes de prevenció per tal d’evitar la instal•lació de noves espècies o l’expansió de les ja existents.
Aquesta jornada va pretendre presentar i debatre els principals avenços teòrics i les principals eines metodològiques emprades per a estudiar els efectes dels processos de fragmentació, des de la modelització i anàlisi de l’estructura i canvis en el paisatge fins a les tècniques més recents de l’ecologia molecular.
Considerar una ciudad como un ecosistema ayuda a entender su funcionamiento y resulta escencial para idear estrategias de futuro y vigilar su desarrollo
