Què podem esperar del comportament del foc si l’incendi de l’Empordà arriba a l’Alta Garrotxa? Pel que sabem, a l’Alta Garrotxa el foc trobarà una vegetació poc inflamable, però si arriba amb força suficient per provocar la ignició, hi haurà una quantitat important de combustible per alimentar el foc i fer-ne difícil el control i l’extinció.
L’hivern del 2011-2012 ha estat molt sec o sec a gairebé tot el territori català exceptuant alguns punts del Pirineu occidental on ha estat plujós. Aquesta escassetat pluviomètrica té, en general, un caràcter excepcional tot i que depenent de la zona aquesta ha estat més accentuada. Així, en àmplies àrees de les comarques gironines i del Prepirineu i Pirineu occidental ha estat l’hivern més sec mai enregistrat a les EMA ubicades en aquelles contrades i que disposen de dades des de primers dels anys 90.
Us adjuntem la informació que ens facilita el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya elaborat pel CREAF sobre la coberta vegetal de l'Alta Garrotxa.
Us adjuntem informació sobre les cobertes del sòl de l'EIN de l'Alta Garrotxa. Aquest EIN no inclou nuclis de població interns.
Hi ha dues gràfiques, una per les zones forestals, i l'altra per totes les cobertes del sòl, amb taules de superfície en hectàrees i en %.
Per facilitar la feina de periodistes i cerca d'experts d'aquests dies de tanta angoixa us facilitem molt breument les nostres línies de recerca. Majoritàriament són línies enfocades a la regeneració post-incendi. Us anirem informant del que puguem facilitar sobre la zona cremada i els mapes de perill.
Us posem a disposició l'enllaç a la versió on-line de la Memòria Anual d’Activitat del 2011. Un any en el que el CREAF ha publicat 98 articles científics indexats al SCI, el major número de la història del centre, ha iniciat el primer projecte del 7th Work Programme de la UE liderat des del centre i ha obtingut els primers resultats del projecte MONTES-CONSOLIDER.
Certs processos atmosfèrics arrosseguen pols mineral procedent dels deserts d'Àfrica escampant-lo per la zona mediterrània i repercutint en diferents aspectes climàtics o biològics. Aquesta pols, conté, entre d'altres elements, fòsfor, essencial per la vida dels organismes. Durant el període de primavera-estiu, el mar mediterrani sofreix una estratificació que impedeix que els nutrients del fons arribin a la superfície. Així, el fòsfor procedent d'Àfrica esdevé important per la productivitat marina durant aquestes èpoques.
El passat dimarts 10 de juliol, la Diana Pascual i l'Eduard Pla, van participar com a ponents al Workshop "Landscape and Climate Change" que s'està duent a terme aquests dies a la ciutat d'Olot. Aquest workshop s'inscriu en el marc de l'European Master of Planning and Policies for the city, the environment and the landscape.
Investigadors del CREAF han millorat el coneixement que es tenia dels factors que influeixen en el contingut dels diferents elements, nitrogen i fòsfor a més del potassi, en les fulles i la fusta dels arbres. També han arribat a la conclusió que el contingut de potassi en els arbres està determinat per factors ambientals.
Aquesta tesi té per objectiu investigar el rol que juga el règim de pertorbacions i les interaccions biòtiques en l’èxit colonitzador i la persistència d’una de les especies d’arbre més comunes dels boscos secs transformats de Mesoamèrica: Acacia pennatula.
Aquest protocol, anomenat RESTOCAT, és una eina de referència dirigida a professionals vinculats a la restauració d’espais afectats per la mineria. Facilita una avaluació correcta dels treballs de restauració mitjançant indicadors senzills i fàcilment mesurables, que permeten realitzar el seguiment i l’avaluació continuada del procés rehabilitador, especialment quan el programa de restauració s’ha dissenyat des d’una perspectiva ecològica.
