El nord-est d'Espanya concentra oliveres tan longeves que han estat conegudes com 'mil·lenàries'. Ara, un grup de científics del CREAF han estudiat la seva edat. La més vella que han trobat és a la comarca del Montsià i té uns 627 anys, una de les majors edats documentades a Europa.

El projecte “A peu pels boscos” es basa en l’ús de la percepció com a eina per entendre i viure un ecosistema tan complex com és un bosc. Un conjunt de tallers participatius adaptats i conduïts per un guía expert, permetran que persones amb discapacitat visual millorin els seus coneixements científics en l'àmbit forestal.

Human alteration of the N cycle has increased dramatically in recent years. Increased N availability is having unwanted consequences in some terrestrial and freshwater ecosystems. 

En commemoració dels 100 anys de la Societat Catalana de Biologia aquesta entitat ha decidit  organitzar un congrés internacional sobre les actuals fronteres de la biologia i sobre els nous reptes apareguts en aquest camp arrel dels grans canvis tecnològics i els espectaculars resultats obtinguts amb aquestes tècniques en anys recents.

Moltes plantes exploten el moviment animal per dispersar les seves llavors, reduint així la depredació, la competència amb parentals, la competència entre germans, o promovent la colonització de llocs favorables per a la germinació i el desenvolupament.

Aquest més de maig el CREAF ha iniciat una nova col·laboració amb el portal de divulgació científica Recerca en Acció. En aquest cas, els mateixos investigadors difondran a través d'un blog com es duu a terme un projecte sobre seguiment de marmotes al Pirineu. Els protagonistes seran en Bernat Claramunt, investigador del CREAF i professor de la UAB, i la investigadora Irene Figueroa, també del CREAF. 

Investigadors de la Natural Reserve System de la UCA Davis, Universitat de Califòrnia, han visitat recentment les instal·lacions de recerca a Can Balasc que el CREAF i el Consorci del Parc Natural de Collserola gestionen conjuntament.

Un nou article publicat a la revista Diversity and Distributions i encapçalat per Arnald Marcer del CREAF, presenta una novedosa metodologia per a obtenir mapes de distribució d'espècies a resolucions fines que siguin capaços d'explicar les dades de diferents escales presents en les bases de dades de biodiv

Les activitats humanes augmenten contínuament les emissions de carboni (C) i nitrogen (N) al medi, tot incrementant així la desproporció entre aquests dos bioelements i el fòsfor (P) a la biosfera. Investigadors de la unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB han realitzat un estudi per estimar els nivells de la relació nitrogen:fòsfor (N:P) passats, presents i futurs de les emissions de l’espècie humana a la biosfera, per posteriorment comparar aquestes ràtios amb les dels organismes vius dels ecosistemes terrestres i aquàtics.

Les dades analitzades pel CREAF en el marc del projecte MONTES–CONSOLIDER mostren que en les últimes dues dècades els boscos espanyols han acumulat CO2 a una velocitat mitjana de 5 tones per hectàrea i any. L’estudi facilita un mapa on es pot veure com han canviat els estocs de carboni. Les províncies que acumulen més CO2 als seus boscos són les de Lugo, A Coruña i Girona que arriben als 2,5 milions de tones de CO2  totals acumulades.