El CREAF col·labora en el projecte Conviciència, les primeres convivències escolars de ciència i gestió dialogada de conflictes que es fan a Catalunya.

Les plantes exòtiques que tant bonic poden fer en un jardí poden ser un perill per a la flora autòctona si es converteixen en invasores i "prenen el lloc" a les originàries de la zona. Això és un problema que requereix ser estudiat i gestionat però, malauradament, la comunicació entre els acadèmics i els gestors que s'encarreguen d'aquest assumpte no flueix com caldria. La tesi doctoral de Jara Andreu fa un pas endavant per a omplir aquest buit identificant els punts febles de la gestió i els focus de risc existent i potencial en la gestió de plantes exòtiques a Espanya.

Nombroses projeccions fetes per diversos organismes internacionals apunten que la Mediterrània serà una de les regions del planeta més vulnerables al canvi ambiental global. Aquest fenomen, que té en compte els efectes del canvi climàtic, de l’explotació dels recursos naturals i dels canvis d’usos del sòl, afectarà la disponibilitat d’aigua. Això pot afectar des del  funcionament dels ecosistemes naturals o l’agricultura, fins a les pròpies masses d’aigua o les activitats socials i econòmiques.

El curs que oferim és un curs avançat en georeferenciació de documents cartogràfics escannejats o exportats de PDF, generació d'ortofotografies a partir de fotografies aeries, importació-exportació dels formats més comuns i d'eines avançades d'estructuració topològica.

Els oferim un curs de servidors i navegadors de mapes que li permetrà realitzar les tasques de publicació de les seves capes MiraMon d'una forma àgil, segura i conforme als estàndards OGC garantint la interoperabilitat.

El curs que oferim és un curs d'anàlisi espacial. S'introdueixen els conceptes teòrics de l'anàlisi SIG: àlgebra de mapes, superposició vectorial, transferència d'atributs, anàlisi multicriteri, etc.

El projecte ACCUA, realitzat en col·laboració entre el CREAF i l’Obra Social de CatalunyaCaixa, alerta que cap al 2030 la conca del Siurana podria patir un dèficit hídric important que posaria en compromís la viabilitat del cultiu de la olivera en algunes zones de la conca. Alhora, l’augment de temperatures faria que la vinya visqués un desfasament entre la maduresa dels sucres,  i la maduresa de les aromes i polifenols que podria donar lloc a vins o a processos enològics diferents als actuals. 

La majoria de models mecanístics per estimar el creixement dels arbres es basen en el balanç del carboni: els arbres creixen quan la diferència entre el C assimilat i les despeses per respiració són positives i deixen de crèixer quan no ho són.

En aquesta xerrada es qüestiona si aquest model és suficient i es proposen alguns aspectes de la fisiologia dels arbres que ens cal conèixer mes bé per a poder predir-ne amb confiança la seva resposta al canvi climàtic.

El projecte ACCUA, realitzat en col·laboració entre l’Obra Social de CatalunyaCaixa i el CREAF, alerta que cap al 2030 el Fluvià  disposarà d’un 20% menys d’aigua a la capçalera. Altres impactes del canvi climàtic, com la pujada de temperatures, escurçaran el cicle biològic del blat de moro i provocaran que els agricultora plantin i recullin més aviat el gra. ACCUA proposa mesures d’adaptació a aquests canvis com són els canvis en les varietats de blat de moro per altres més resistents a la manca d’aigua.

ACCUA (Adaptacions al Canvi Climàtic en l'Ús de l'Aigua) és un projecte de tres anys de durada finançat per L'Obra Social de Catalunya Caixa i coordinat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) que compta amb la participació d'altres centres.

Ara us convidem a la presentació de resultats per la conca del Fluvià de l’estudi ACCUA, en el què el CREAF durant 3 anys ha investigat les adaptacions al Canvi Climàtic en l’ús de l’Aigua.