No hi ha prou amb aplicar les millors mesures possibles de prevenció i extinció del foc de què disposem, si continuem fent la mateixa silvicultura de sempre. Ha arribat l’hora de plantejar i aplicar un nou model de gestió forestal.
Article d'opinió del Dr. Josep Maria Espelta i Dr. Jose Luis Ordoñez, investigadors del CREAF
La dificultat de controlar els fronts nord i occidental de l’incendi de l’Alt Empordà no només ha estat deguda al comportament del vent, sinó també a l’elevada connectivitat que tenien les clapes de bosc i de matollar a la zona que ha resultat afectada.
En total, segons l’últim perímetre facilitat pels Agents Rurals, s’han cremat ja 13826 ha, de les quals un 52 % de les ha són de boscos (principalment sureda i pi blanc), un 18 % matollar i un 21 % són conreus, la resta són vies de comunicació, zones urbanitzades, prats o herbassars.
Què podem esperar del comportament del foc si l’incendi de l’Empordà arriba a l’Alta Garrotxa? Pel que sabem, a l’Alta Garrotxa el foc trobarà una vegetació poc inflamable, però si arriba amb força suficient per provocar la ignició, hi haurà una quantitat important de combustible per alimentar el foc i fer-ne difícil el control i l’extinció.
L’hivern del 2011-2012 ha estat molt sec o sec a gairebé tot el territori català exceptuant alguns punts del Pirineu occidental on ha estat plujós. Aquesta escassetat pluviomètrica té, en general, un caràcter excepcional tot i que depenent de la zona aquesta ha estat més accentuada. Així, en àmplies àrees de les comarques gironines i del Prepirineu i Pirineu occidental ha estat l’hivern més sec mai enregistrat a les EMA ubicades en aquelles contrades i que disposen de dades des de primers dels anys 90.
Us adjuntem la informació que ens facilita el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya elaborat pel CREAF sobre la coberta vegetal de l'Alta Garrotxa.
Us adjuntem informació sobre les cobertes del sòl de l'EIN de l'Alta Garrotxa. Aquest EIN no inclou nuclis de població interns.
Hi ha dues gràfiques, una per les zones forestals, i l'altra per totes les cobertes del sòl, amb taules de superfície en hectàrees i en %.
Per facilitar la feina de periodistes i cerca d'experts d'aquests dies de tanta angoixa us facilitem molt breument les nostres línies de recerca. Majoritàriament són línies enfocades a la regeneració post-incendi. Us anirem informant del que puguem facilitar sobre la zona cremada i els mapes de perill.
Us posem a disposició l'enllaç a la versió on-line de la Memòria Anual d’Activitat del 2011. Un any en el que el CREAF ha publicat 98 articles científics indexats al SCI, el major número de la història del centre, ha iniciat el primer projecte del 7th Work Programme de la UE liderat des del centre i ha obtingut els primers resultats del projecte MONTES-CONSOLIDER.
Certs processos atmosfèrics arrosseguen pols mineral procedent dels deserts d'Àfrica escampant-lo per la zona mediterrània i repercutint en diferents aspectes climàtics o biològics. Aquesta pols, conté, entre d'altres elements, fòsfor, essencial per la vida dels organismes. Durant el període de primavera-estiu, el mar mediterrani sofreix una estratificació que impedeix que els nutrients del fons arribin a la superfície. Així, el fòsfor procedent d'Àfrica esdevé important per la productivitat marina durant aquestes èpoques.
El passat dimarts 10 de juliol, la Diana Pascual i l'Eduard Pla, van participar com a ponents al Workshop "Landscape and Climate Change" que s'està duent a terme aquests dies a la ciutat d'Olot. Aquest workshop s'inscriu en el marc de l'European Master of Planning and Policies for the city, the environment and the landscape.
