Experts del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han participat en un estudi internacional que conclou que l’estrès ambiental que suposa el canvi climàtic esta provocant que la majoria dels arbres del planeta, tant de boscos àrids com de boscos tropicals, estiguin fent funcionar el seu sistema vascular prop dels seu llindar de seguretat. Això els fa cada cop més susceptibles als episodis de sequera ja que aquests podrien provocar-los embòlies en el sistema circulatori.

Amb l’objectiu de minimitzar la superfície afectada pel foc i els seus impactes, és imprescindible preveure el perill d’incendi. Aquest és l’objectiu del Mapa de perill d’incendi forestal que elabora el Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Generalitat de Catalunya, amb qui el CREAF col•labora en la seva millora.

En aquesta jornada, es presentarà el Mapa de cobertes del sòl de Catalunya, les seves característiques tècniques i metodologia, les seves aplicacions, i els canvis que ha reflectit en les diverses edicions d’aquesta cartografia que cobreixen gairebé les dues últimes dècades.

Aquesta visita és un dels primers passos a fer de cara a la planificació del nou Pla Estratègic del CREAF. El comitè elaborarà un Executive Summary  que servirà com a full de ruta per a que el centre elabori la seva propera estratègia de recerca

El taxol és una substància que produeix el teix com a mecanisme de defensa. A nivell farmacèutic es coneix pel seu poder anticancerígen en humans. Amb aquest descobriment, els científics del CREAF, l’INIA i l’INRA han obert les portes a noves descobertes de poblacions de teix úniques, adaptades localment, que tinguin un interès de conservació molt elevat.

Els protocols d’Aplicació de fangs de depuradora en restauració (RESTOFANGS) i d’Avaluació de la restauració d’activitats extractives (RESTOCAT) són sistemes de gestió ambiental desenvolupats pel CREAF que han estat dissenyats per a la transferència de coneixements en matèria de rehabilitació de sòls i de monitoratge de zones restaurades, basats en els resultats de recerca previs del Centre.

Aquest és el primer resultat del creuament de les dades per ocells i papallones obtingudes en els Programes de Seguiment d’Indicadors Ambientals de Catalunya. La iniciativa, impulsada pel Departament de Territori i Sostenibilitat compta amb la participació Constantí Stefanescu, investigador associat del CREAF i coordinador de la Catalan Butterfly Monitoring (CBMS) a través del Museu de Ciències Naturals de Granollers.      

Un equip d’investigadors del CREAF i del Museu de Ciències Natural de Granollers, en col·laboració amb altres científics europeus, ha descobert que la papallona dels cards és capaç de desplaçar-se anualment fins a 6500 km, gràcies a un cicle migrador que utilitza els vents favorables a gran alçada. Per primer cop es demostra que l’espècie és capaç de retornar a l’Àfrica a la tardor, com fan també els ocells migradors, tancant així un cicle migratori continu.

Un estudi amb participació del CREAF i del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC) conclou que hi ha mecanismes estabilitzadors que contribueixen a la resiliència de la vegetació enfront de canvis climàtics extrems, encara que també assenyala que no s'ha de subestimar la capacitat d'aquests esdeveniments per provocar canvis dramàtics, especialment si es tornen més constants.

En la IX  edició de la jornada del CREAF, la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) proposem una discussió i reflexió oberta per contrastar els punts de vista d’investigadors, tècnics i administracions amb competències en la planificació i la gestió de la fauna del nostre territori en un marc de canvi global.