Bernat Claramunt i la muntanya com a escenari

Passar les vacances d’infantesa al Pirineu fent càmping lliure en família ha de deixar empremta en la vida adulta, sens dubte. Almenys, condiciona la manera de relacionar-se amb la natura i d’entendre l’oci. I aquesta és la feliç experiència que l’investigador del CREAF Bernat Claramunt té dels seus estius. Com a conseqüència, la muntanya passa a formar part del seu imaginari del que és explorar i descobrir, no només paisatges sinó també marmotes, boscos, rapinyaires i rierols, per anomenar-ne alguns. La seva fascinació per la Biologia es revela definitivament a Secundària gràcies a la biòloga Marina Mir, pionera a Catalunya en incorporar la didàctica als primers itineraris de natura. “Ara bé, m’agradaven moltes coses”, reconeix, “de fet, com a alternativa a Biologia vaig optar a estudiar Educació física o Traducció i interpretació”.  

Precisament, la fascinació pel seguiment d’aus està en l’origen dels seus coneixements d’alemany: “vaig començar a focalitzar-me en els ocells, vivia per fer-ne seguiment i em va arribar informació que a Alemanya s’impartien estudis superiors de Biologia especialitzats en ornitologia. I sense pensar-m’hi dues vegades, vaig començar a estudiar alemany”, recorda.  

"Si ens interessa la supervivència d’una comunitat natural en un sentit ampli, cal tenir en compte tots els elements que hi interaccionen: actors i governança"

La muntanya és un escenari que es va obrint pas al seu recorregut científic, primer mitjançant l’estudi de la marmota per, a continuació, ampliar el camp de visió i abastar-la com un tot. I no és una frase feta: avui la línia de recerca més rellevant de Bernat Claramunt és “el desenvolupament de les societats de muntanya”, amb èmfasi en el plural, a més d’aspectes com ara la característica de les muntanyes com a torres d’aigua, l’ascens de la línia de bosc, els canvis en la biodiversitat vegetal i animal, els nous usos de prats i pastures i el retrocés de les glaceres. “Si ens interessa la supervivència d’una comunitat natural en un sentit ampli, cal tenir en compte tots els elements que hi interaccionen: actors i governança”, explica. “Per a mi és natural pensar en el sistema sòcio-ecològic com una xarxa d’interaccions complexes, com ara les xarxes tròfiques”. 

Un ecòleg sensible a la sòcio-economia 

L’interrogant és una temptació: què fa un biòleg endinsant-se en aspectes sòcio-econòmics? La seva explicació és exhaustiva i argumenta l’evidència: “és una evolució natural; per preservar el sistema natural muntanya és clau obrir els ulls a l’entorn. M’interessa la conservació d’aquest sistema natural en un context de canvi global i per això he de mesurar les relacions entre els diferents elements: tant naturals, com ara la biodiversitat d’ocells, com el número de segones residències, per exemple”. L’escenari de muntanya avui contempla un context on hi tenen cabuda “la caça, la pagesia, el turisme i les lleis”, en les paraules de l’investigador.  

La comunitat natural esdevé una mena d’eix que lliga activitats, necessitats i recursos. “M’interessa cada vegada més el context social i econòmic en què es troba la comunitat natural. Soc especialista en la part ambiental i vull conèixer el vessant social i econòmic en el context del desenvolupament de les societats de muntanya, tenint en compte l’European Green Deal i les directives de conservació de la natura”. La geografia on s’ubica la recerca de Claramunt és sobretot Europa, on moltes valls experimenten la influència humana. “Si treballés a l’Himàlaia, a moltes valls no ho hauria de tenir en compte”, exclama de manera gràfica, mentre afirma que és un dels llocs de la Terra que vol visitar.

El seu interès pel context social i econòmic de les economies de muntanya l’ha portat a impulsar des del CREAF la XIII Convenció europea de muntanya de la xarxa Euromontana, que el centre co organitza juntament amb la xarxa europea Euromontana i la Generalitat de Catalunya. Se celebra a Puigcerdà (La Cerdanya) de 15 a 18 d’octubre de 2024 i el seu programa i plantejament inclouen protagonistes en primera persona de pagesia, ramaderia, activitat de pastura, empreses, ONG, societat civil i gestió política de diversos països. En una conversa dies abans de la seva celebració exposa quin li agradaria que fos el resultat del congrés: “voldria que les recomanacions resultat de les discussions siguin útils i es puguin implementar per part de la gestió política”.  

“M’interessa la conservació del sistema natural muntanya en un context de canvi global i per això he de mesurar les relacions entre els diferents elements: naturals com ara la biodiversitat d’ocells, o el número de segones residències”.

BERNAT CLARAMUNT, investigador del CREAF.

Un entorn natural fràgil

El desig de Claramunt és que les zones de muntanya no perdin població, que tinguin una qualitat de vida reconeguda i que es pugui mantenir l’harmonia d’un entorn natural molt fràgil

El seu propòsit científic –si és que se’n pot escollir un de sol– és que les zones de muntanya no perdin població, que tinguin una qualitat de vida reconeguda i que es pugui mantenir l’harmonia d’un entorn natural molt fràgil. Bernat Claramunt alerta del risc de massificació que poden patir les valls i posa un mirall davant d’algunes poblacions costaneres, alhora que reconeix la falta d’alguns serveis essencials en alguns indrets de muntanya. I davant de la pregunta què necessiten les economies de muntanya per prosperar com a entorn sòcio-ecològic la resposta cau com el plom: “bones idees!”.  

Admet que cal un canvi de paradigma, perquè segueixen pesant molt els serveis que com a societat considerem essencials per viure bé. Si bé calen uns mínims que no sempre les economies de muntanya poden garantir, com ara hospitals i escoles. “A Escandinàvia per exemple això no passa: és millor viure fora de la ciutat d’Oslo que no pas al seu nucli urbà”, apunta. El repte és gran i passa per mantenir la identitat sense massificar, tot buscant una ponderació. “És un equilibri molt difícil”, reconeix, “perquè hi ha moltes maneres d’entendre què vol dir benestar”.

Gairebé tornant a l’inici de la seva trajectòria recorda que s’endinsa en les muntanyes des de la recerca gràcies a haver treballat abans amb marmotes, que li faciliten optar al projecte ‘Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees’, finançat per Earth Watch. “Ha marcat una etapa molt important del meu recorregut científic i va ser la primera proposta de ciència ciutadana en què es va involucrar el CREAF”.