Boscos diminuts, jardins de papallones i un sòl més permeable, un projecte pioner a Sant Boi

Les onades de calor, la contaminació o els fenòmens extrems deixen patent que les zones urbanes s’han d’adaptar a nous reptes. Es tracta de convertir-les en espais més amables i habitables que integrin la natura als seus carrers i estiguin connectades a espais naturals propers. Però, com transformar una ciutat del gris al verd? Aquest és el repte que aborda el projecte Sant Boi Respira+ Verd, que busca impulsar més de 65.000 m² d'espais verds, ja sigui creant-ne de nous, millorant l’estat dels existents o reforçant les plantacions d’arbrat als carrers. La iniciativa també treballa per ‘pintar’ de verd patis escolars, crear horts comunitaris, establir circuits terapèutics o, fins i tot, instal·lar un laboratori viu d’agricultura urbana. El projecte el finança la Fundación Biodiversidad i el lidera  l’Ajuntament de Sant Boi amb la col·laboració del CREAF, l’Hospital de Sant Joan de Déu i la Universitat Politècnica de Catalunya.

“Volem que aquest projecte es converteixi en referent per altres ciutats que vulguin integrar el verd, recuperar la biodiversitat i adaptar al canvi climàtic els seus carrers. En concret, des del CREAF, estem liderant una de les principals accions del projecte: l’elaboració d’una estratègia d’infraestructura verda i blava a la ciutat, anomenada ‘Renaturalitzem Sant Boi’. Aquest full de ruta situa la natura al centre de la ciutat, apostant per implementar un mosaic de verd urbà que potenciï la quantitat, qualitat i diversitat d’ambients verds”, explica Sandra Calduch-Fernández, tècnica de recerca del CREAF i participant en el projecte. A més, el CREAF també col·labora en diverses accions concretes que tenen per objectiu la renaturalització de parcs urbans existents; la restauració d’hàbitats degradats, com ara els hàbitats de ribera d’algunes rieres, i la creació de nous eixos verds i blaus connectors al municipi,  per exemple, arbrats viaris.

D’entre les propostes plantejades pel centre, s’hi inclouen diverses solucions basades en la natura. Cadascuna d’aquestes solucions es presenta de manera detallada i dissenyada per un espai concret a Sant Boi i també es descriuen els serveis ecosistèmics que proporcionen a la ciutadania, com per exemple, conservar la biodiversitat urbana, millorar la qualitat de l’aire, crear espais d’ombra o disminuir el risc d'inundació. “L'objectiu és que l'ajuntament disposi d’un catàleg de solucions científiques, de les quals se n’escolliràn algunes conjuntament amb la ciutadania”, explica Joan Pino, director del CREAF i qui lidera aquesta estratègia.

Una de les solucions de renaturalització que proposa el CREAF és crear jardins de papallones. Aquests espais s’han de conformar amb diverses espècies de plantes nectaríferes, de les que s’alimenten els adults xuclant el nèctar, i de plantes nutrícies, on aquests insectes posen els ous perquè les erugues en créixer tinguin aliment. També s’hi planten espècies herbàcies i arbustives autòctones amb flors de colors diversos i que floreixen en diferents èpoques de l’any, “d’aquesta manera ens assegurem que les papallones tinguin menjar i refugi al llarg de tot l’any”, aclareix Sandra Calduch-Fernández. A més, el jardí també es pot acompanyar amb làmines d’aigua, com ara basses poc profundes per garantir l’aigua i la humitat. Algunes papallones urbanes que es podrien afavorir amb aquesta acció son Papilio machaon, Pieris rapae i Vanessa cardui, totes generalistes i adaptades a ambients oberts, “també s’afavoreixen altres pol·linitzadors com les abelles”, afegeix l’experta.

Una altra de les propostes són els coneguts com Tiny forests en anglès, boscos urbans de dimensions molt reduïdes. Aquestes plantacions es fan amb espècies autòctones adaptades al clima local, amb una densitat de 2 a 7 arbres per metre quadrat, fent-los 30 vegades més densos que les plantacions convencionals. Amb aquesta elevada densitat es promou la competència de les espècies per la llum, tot accelerant-ne el procés de successió ecològica del bosc -moren unes plantes, però creixen d’altres-. Aquesta major densitat i complexitat estructural proporciona una àmplia diversitat de nínxols ecològics que, alhora,atrau a una major varietat d’espècies. També poden contribuir a la regulació del microclima urbà, la millora de la qualitat de l’aire, la reducció del soroll i la conservació de la biodiversitat urbana. “Aquests petits boscos, si s’implementen, serien pioneers a tota Catalunya, a Madrid per exemple és conegut ‘El Bosque del Principito’”, destaca Corina Basnou, investigadora del CREAF i també part del projecte.

Un exemple paradigmàtic de com recuperar la connexió verd i blau és la riera de Can Soler, on es vol connectar l'entorn forestal amb el riu Llobregat. Actualment, es troba molt deteriorada degut entre altres coses als residus i les espècies invasores com ara la canya (Arundo donax) i l’herba de la pampa (Cortaderia selloana). Però, tot i trobar-se degradat, encara es preseven exemplars singulars com ara el roure (Quercus cerrioides) i alguns individus de garrofer (Ceratonia siliqua) i figuera (Ficus carica). “Per revertir la situació i restaurar-la, proposem eliminar les espècies invasores i, en canvi, plantar vegetació autòctona típica dels boscos de ribera, com ara jonc (Scirpus holoschoenus), lliri groc (Iris pseudacorus), tamariu (Tamarix gallica), el saüc (Sambucus nigra), l’om (Ulmus minor) o l’àlber (Populus alba)”, explica Sandra Calduch-Fernández. També proposen afavorir la presència d’amfibis i rèptils mitjançant refugis de pedra natural i la disponibilitat de zones obertes a través de la recuperació de prats florits, que alhora també potencien la presència de lepidòpters i altres insectes pol·linitzadors i ocells.

Però no només s’ha de reverdir, sinó també pensar en el terra que trepitgem. El motiu? A les ciutats normalment el protagonista és el ciment, però aquest material és impermeable i no drena bé l’aigua quan plou. Per solucionar-ho, una altra de les mesures que es proposa és fer servir els paviments permeables que permeten la infiltració d’aigua al sòl. S’instal·len en zones amb risc d’acumulació d’aigua, com ara aparcaments, carreteres i grans zones pavimentades. La tècnica de recerca comenta que “n’hi ha de diversos tipus, com els paviments porosos o els blocs impermeables amb forats, que poden ser omplerts amb vegetació”.

Un altre dels elements fonamentals en el projecte és involucrar a la ciutadania activament per dissenyar aquests nous espais, per una banda, per augmentar la consciència sobre els beneficis de renaturalitzar un espai i, per l’altra, per tenir en compte les seves necessitats. En aquests sentit, durant els mesos de juny i juliol es van dur a terme sessions participatives a les escoles i tallers i passejades obertes a la ciutadania per recollir ‘in situ’ les seves opinions sobre algunes de les actuacions previstes. També s’han fet sessions al Consell d’Infància de Sant Boi. El procés de participació de l’estratègia Renaturalitzem Sant Boi es realitzarà a finals de març.

“Projectes com aquest serveixen perquè administració i recerca col·laborin per repensar el verd urbà. També apropar-lo mès a la ciutadania i crear un “ripple effect” amb les nostres accions i propostes, és a dir, generar un canvi i motivar altres administracions per sumar-s’hi!”, finalitza Corina Basnou.

Des del CREAF també participa en el projecte el tècnic de recerca Javier Gordillo.

Sant Boi respira + Verd compte amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea - Next GenerationEU.