La contribució científica sobre el futur del bosc a la Terra de l’investigador William Anderegg rep l’Alan T Waterman Award

El científic nordamericà William Anderegg –actualment investigador visitant durant un any al CREAF dins del programa Visitors & Sabbaticals– ha rebut el prestigiós premi Alan T Waterman Award 2023 atorgat per la National Science Foundation (NSF). El guardó destaca la seva contribució a la ciència dels ecosistemes i el canvi climàtic i, en particular, als avenços de grup de recerca que lidera per entendre per què alguns boscos són més sensibles a la sequera i d’altres més resistents a l'estrès climàtic. William Anderegg és director del Wilkes Center for Climate Science & Policy de la Universitat de Utah, de la que és també professor associat, i al CREAF col·labora directament amb el grup de recerca EcoPhys: Ecosystem Physiology and Global Change, liderat pels investigadors Jordi Martínez Vilalta i Maurizio Mencuccini.

La innovació és el principal repte per a Anderegg, davant de la perspectiva que obre un premi dotat amb 1 milió de dòlars i el compromís d’impulsar el propi àmbit de recerca en 5 anys.

“És molt emocionant i un honor increïble, encara estic en xoc. Ens permetrà emprendre alguns projectes ambiciosos, creatius i d'alt risc en què fa temps que pensem, difícils d’impulsar des d’una convocatòria habitual de subvenció”

WILLIAM ANDEREGG, investigador visitant del CREAF.

Els investigadors del CREAF Jordi Martínez Vilalta i Maurizio Mencuccin són els hostes del científic nord americà en la seva estada d’un any al CREAF, si bé la seva col·laboració científica es remunta a anys enrere. “És un plaer treballar amb William Anderegg. Estic honrat d'haver-lo conegut i d'haver tingut l'oportunitat de compartir pensaments i experiències personals amb ell. És una de les ments brillants del nostre camp”, apunta Maurizio Mencuccini. Per la seva banda, Jordi Martínez Vilalta comenta que l’investigador americà “és sens dubte una de les figures més destacades en la reflexió sobre com aprofitar el nostre detallat coneixement fisiològic de les plantes per millorar la nostra capacitat de predir les respostes dels ecosistemes al canvi global”.

El bosc en un clima canviant

L’àmbit de recerca de l’investigador visitant al CREAF se centra a entendre el futur dels ecosistemes forestals davant del canvi climàtic. Un dels estudis que va emprendre l'any passat va proporcionar una mirada exhaustiva i sense precedents dels riscos dels boscos de la Terra durant el segle XXI. "El futur dels boscos de la Terra depèn en gran mesura de l'equilibri entre dos processos oposats", explica el científic.

El premi destaca la contribució del Prof. Anderegg a la ciència dels ecosistemes i el canvi climàtic, així com als avenços per entendre per què alguns boscos són més sensibles a la sequera i d'altres són més resistents a l'estrès climàtic.

"D'una banda, l'augment del diòxid de carboni atmosfèric sol beneficiar les plantes i hauria de contribuir al creixement dels arbres, frenant el canvi climàtic. I, de l’altra, el canvi climàtic augmenta l'estrès provocat per la calor, la sequera, les plagues, els patògens i els incendis, contrarestant els beneficis del diòxid de carboni i a vegades, fins i tot, acabant amb els boscos, cosa que encara l’accelera més”, comenta. L’impacte d’aquestes forces oposades té profundes conseqüències sobre la biodiversitat i els objectius climàtics i, per això, des del seu laboratori es vol “entendre quan i on venceran aquestes forces oposades i què significa per als boscos de la Terra”, assegura William Anderegg.

Un any al CREAF

Els punts de connexió entre els àmbits de recerca del Wilkes Center for Climate Science & Policy de la Universitat de Utah i el CREAF són l’embrió del treball conjunt entre ambdós centres, així com també la bona entesa científica. “El CREAF és una comunitat científica increïble, molt àmplia i proactiva i fa temps que col·laborem amb el grup de Jordi Martínez Vilalta i Maurizio Mencuccini”, assegura Anderegg. “A més, ens permet també interactuar amb persones que treballen en temes com ara l'embornal de carboni, per exemple Josep Peñuelas. El CREAF és un dels centres més emocionants i dinàmics del món pel que fa a investigació en ecologia forestal, canvi climàtic i sequera. Hi detecto múltiples vies, col·laboracions i projectes interessants per il·luminar les respostes a la sequera dels boscos, escalar des de les plantes fins als ecosistemes i entendre el potencial i els riscos que encaren els boscos com a solucions climàtiques basades en la natura".

"El CREAF és un dels centres més emocionants i dinàmics del món pel que fa a investigació en ecologia forestal, canvi climàtic i sequera"  Prof. William Anderegg

La similitud entre el clima de l’Oest dels Estats Units i Espanya i Catalunya en particular facilita compartir àmbits de recerca. “És un clima molt sec, hi ha una topografia similar de boscos de pins i espècies de roure. Ens permet una comparació realment interessant i complementària amb el context dels Estats Units, ja que disposem de dades a llarg termini sobre els boscos de muntanya”. En certa manera, l’oportunitat rau en tenir la capacitat d’analitzar el canvi climàtic de dos continents i qüestionar-se si s’hi detecten els mateixos patrons i respostes.

Un reconeixement de la professió

Les candidatures a l’Alan T Waterman Award han de ser nominades per un conjunt extern d’especialistes en l’àmbit de coneixement i, per tant, no s’hi pot optar directament. A continuació, les persones guanyadores són seleccionades per un comitè científic de renom. “Em sento afortunat d'estar envoltat de científics tan generosos i brillants”, en paraules de William Anderegg, “i aquest premi m'ha fet reflexionar sobre com han estat importants i continuen sent aquestes persones en la meva carrera”. El premi distingeix anualment la tasca de 3 investigadors i investigadores dels EEUU menors de 40 anys, que hagin obtingut èxits excepcionals en l’àmbit científic, de l’enginyeria i les matemàtiques. En l’edició 2023 també s’ha premiat Natalie S. King, professora de ciències de la Universitat Estatal de Geòrgia, i Asegun S. Henry, enginyer mecànic de l'Institut Tecnològic de Massachusetts.