Què hi ha en joc a la COP16 per protegir la vida a la Terra

La transcendència de la COP16 –la conferència mundial de Nacions Unides sobre biodiversitat que comença aquesta setmana a Cali (Colòmbia)– està estretament lligada als acords històrics del Kunming-Montreal Global Biodiversity Framework (GBF) signats en l’anterior edició, ara fa dos anys. A la 16a. cimera mundial sobre biodiversitat que se celebra de 21 d’octubre a 1 de novembre 2024, representants de 196 països han d’establir com passar a l’acció per protegir la vida a la Terra, amb el focus posat en preservar i protegir la natura. “La COP16 de 2024 ha d’establir les regles del joc i justament per això és clau, tenint en compte l’èxit que va suposar signar els compromisos històrics l’any 2022 a la COP15”, explica Alicia Pérez-Porro, responsable de Policy engagement i relacions institucionals del CREAF, que assisteix a la COP16 juntament amb una delegació del centre.

El CREAF i la COP16

L’activitat científica del CREAF està directament vinculada amb diversos objectius de la 16a. Conferència de les parts de Nacions Unides que se celebra a Colòmbia i, per això, s’hi ha desplaçat un equip de professionals del centre amb perfils diversos. Hi ha dues grans raons per les quals el CREAF té una presència activa a aquesta cimera mundial. La primera, perquè el seu equip està involucrat en projectes científics (com ara RESPIN) i iniciatives internacionals sobre biodiversitat (com ara la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics, IPBES) i, la segona, perquè com a centre públic dona suport científic especialitzat en biodiversitat a diversos governs i representants governamentals. En el segon apartat, a la COP16 el CREAF assessora en temes científics sobre biodiversitat l’organització internacional de governs sub nacionals Regions4 i també la conselleria de Territori i Transició Ecològica del govern de la Generalitat de Catalunya.

Agenda de negociacions de la COP16 en què el CREAF té una implicació activa:

   Definir metodologies de monitoratge i seguiment dels acords del Kunming-Montreal Global Biodiversity Framework.

L’investigador del CREAF Lluís Brotons és un dels 80 especialistes d’arreu del món integrants del grup de treball d’escenaris i models de l’IPBES, l’organització que va rebre el mandat de la Convention on Biological Diversity  d’estructurar les metodologies de monitoratge i seguiment de preservació de la biodiversitat. El repte és el consens entre països de posar en pràctica aquests acords, sovint infra complerts malgrat els advertiments de la ciència sobre l'estat de conservació la natura. La COP16 vol ser diferent i s'espera que els governs presentin els seus fulls de ruta coneguts com a National Biodiversity Strategies and Action Plan.  

 Assessorament científic al govern de la Generalitat de Catalunya.

Si bé lògicament el govern català disposa d’una agenda pròpia a la cimera mundial de biodiversitat de Colòmbia, hi ha diversos punts de confluència amb l’activitat que hi desenvoluparà el CREAF. D’entrada, la col·laboració s’estructura a partir de projecte científic Respin, les reunions i contactes vinculats amb la Mediterranean Climate Alliance Partnership impulsada pels governs català i californià i presentada a la COP28 de 2023, a banda de diversos esdeveniments i reunions amb col·laboradors i contactes internacionals. 

 Respin i Bioagora, o com trencar les barreres entre ciència i acció política.

A la COP16 se celebra un taller d’abast sub nacional que forma part del projecte europeu de recerca Respin (Reforçament innovador de les interfícies ciència-política per augmentar l'efectivitat i interconnexió de les polítiques de biodiversitat i clima) en què prenen part representants del govern de la Generalitat de Catalunya i està liderat per l’Instituto Humboldt de Colòmbia. La convocatòria busca contestar quines són les limitacions que impedeixen aplicar criteris científics a les polítiques públiques sobre canvi climàtic i biodiversitat.

Respin identifica barreres que limiten la transferència d’informació científica ja existent (com ara la generada per IPBES i IPCC) a les polítiques públiques de canvi climàtic i biodiversitat. És interessant remarcar que també vol localitzar què limita que les polítiques públiques sobre canvi climàtic i sobre biodiversitat siguin més coherents i vagin més a una, i com treballar més conjuntament per evitar els espais estancs. Lluís Brotons i Alicia Pérez-Porro del CREAF en són investigadors principals.

Des del projecte també es prendrà part a un esdeveniment paral·lel convocat al pavelló de la Comissió Europea, que és un espai monogràfic sobre ciència per a les polítiques públiques. En aquest espai, la CE hi presentarà resultats dels projectes COP4CBD, BioAgora, Respin i Biodiversa+, amb participació del CREAF. Així mateix, el CREAF també representarà el projecte BioAgora, un projecte molt orientat a accions concretes perquè el coneixement científic arribi a la presa de decisions i que està liderant, entre d’altres accions, un centre de serveis científics per la biodiversitat capaç de respondre preguntes ràpides provinents de la CE. En aquest marc, el centre ja va participar en un informe que responia el dubte de què fer amb la fusta morta dels boscos des de l’òptica de la conservació o promoció de la biodiversitat.  

 Assessorament científic a Regions4, organització internacional de governs sub nacionals.

La xarxa de governs sub nacionals Regions4 juga un paper de catalitzador a les COP, perquè no hi intervé com a membre acreditada, un rol reservat als governs nacionals. Regions4 és entitat observadora. Ara bé, la seva participació activa és rellevant pel fet que són els governs sub nacionals els que apliquen sobre el terreny les polítiques tant de biodiversitat com de clima. En aquest cas el CREAF actúa com un braç científic per l’àmbit concret de la biodiversitat. 

 Mediterranean Climate Action Partnership, MCAP. 

Com a representant científic públic assessor de la Generalitat de Catalunya, el CREAF acompanya el govern en tot el relatiu al partenariat de països amb clima mediterrani MCAP, que està present a la COP16.

L’alt component científic de la COP16

Un darrer motiu de gran pes pel qual un centre com el CREAF intervé a la cimera mundial de biodiversitat aquests dies a Colòmbia rau en “el component científic innegable dels reptes ambientals globals que s’hi debaten”, en paraules d’Alicia Pérez-Porro. I tenir en compte aquest element és necessari tant per entendre què està passant en canvi climàtic i la conseqüent pèrdua de biodiversitat, com per avaluar les conseqüències de la inacció. És a dir, “la base científica és rellevant, tant per entendre i alertar sobre què passa si la temperatura segueix pujant, com per dissenyar solucions eficients”, afirma Pérez-Porro. 

Ara bé, la ciència no és l’única disciplina que ha d’informar els processos de disseny de polítiques públiques, sinó que també hi juguen un paper l’economia i les ciències socials, per anomenar-ne tan sols un parell. “A més, la ciència ha d’estar representada en aquestes convencions no només mitjançant entitats oficials com ara l’IPBES o l’IPCC que informen processos internacionals, sinó mitjançant assessorament científic de les delegacions governamentals, amb ONG amb capacitat d’influència com ara el Fons Mundial per a la Natura (WWF), amb grups específics com ara les comunitats indígenes que a la COP de biodiversitat tenen un gran pes i una agenda paral·lela per encabir temes i empènyer solucions, per exemple”, detalla la responsable de ciència i polítiques públiques del CREAF.

L’equip del CREAF present a la 16a. Conferència d’organitzacions de Nacions Unides 2024 l’integren, a més d’Alicia Pérez-Porro, el director del centre, Joan Pino Vilalta; l’investigador principal del projecte Respin i membre d’un dels grups de treball de l’IPBES Lluís Brotons; l’investigador i representant científic de l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat Daniel Villero, així com Anna de las Heras Carles, membre de l’equip del projecte Respin.    

De manera gràfica, Pérez-Porro dibuixa les COP com capítols d’una seqüència continuada: “En una COP no s’arregla el món, sinó que s’avança”, conclou.