El futur de les ciutats es dibuixa difícil: poc espai, moltes persones i molta calor. Segons les expertes, les grans urbs cada cop patiran unes temperatures més elevades respecte el seu voltant –per l’anomenat efecte illa de calor que provoca l’asfalt i l'edificació- i tindran una densitat de població més elevada. Això fa saltar les alarmes i crida a repensar l'urbanisme per pal·liar aquesta situació. A nivell climàtic, un dels punts clau és que cal fer les ciutats més verdes, perquè els arbres refresquen les temperatures, són l’hàbitat de molts ocells i altres animals i són un espai d’esbarjo i confort important per a les persones, entre molts d’altres beneficis. No obstant això, cal ser curoses amb com fem aquestes plantacions i les decisions han d’estar basades en l’evidència científica.

En parlem amb la nostra investigadora Mariona Ferrandiz, també professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ens explica alguns dels requisits.

Evitar les invasores 

Un arbre autòcton, acostuma a estar ben adaptat a les condicions ambientals de la zona i té una xarxa de relacions naturals ja consolidada.

Un dels primers must a l’hora de triar quins arbres plantem a les ciutats és evitar les espècies invasores. Quan plantem un arbre autòcton, acostuma a estar ben acostumat a les condicions ambientals de la zona i té una xarxa de relacions naturals ja consolidada: alguns animals es mengen els seus fruits, cucs i insectes que s’aprofiten de la fusta quan mor, etc. En canvi, les espècies exòtiques són un perill si acaben esdevenint invasores. Si bé és cert que molts arbres exòtics són atractius per plantar a les ciutats perquè fan fulles i flors vistoses i toleren les situacions difícils que es viu a l’ecosistema urbà, com la contaminació o la compactació del sòl, també cal tenir present que molts d’ells poden proliferar descontroladament i perjudicar la fauna i flora autòctona.

En la web del projecte EXOCAT, que coordinem des del CREAF amb el suport de la Generalitat de Catalunya, es pot consultar una llista de quines espècies exòtiques ja són invasores i hem d’evitar plantar. En són un exemple la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia), l’arbre del cel (Alianthus altissima) o el freixe de flor (Fraxinus ornus).

Molta ombra i poc rec

De ben segur que no sorprèn a ningú si diem que l’aigua és un recurs molt valuós i sovint és escàs a la mediterrània. Per aquest motiu, i en concordança amb les sequeres que van en augment, un dels requisits per triar quins arbres plantar a les ciutats és que tinguin poca demanda d’aigua. Per exemple, l’alzina (Quercus ilex), el lledoner (Celtis australis), i  l’olivera (Olea europaea) tenen uns requeriments hídrics baixos. Així mateix, és interessant plantar els arbres quan encara són joves, malgrat facin poca ombra i tinguin poc diàmetre, perquè és molt més probable que puguin sobreviure a la situació de falta d’aigua i el clima que els envolta un cop siguin adults. S’hi han anat adaptant durant el seu creixement.

Sovint els arbres que necessiten poca aigua per viure, no fan grans copes ni molt denses i no ens ofereixen l’ombra que necessitem. Una opció que pot solucionar aquets problema és combinar espècies dels dos tipus: arbres amb baixos requeriments d’aigua convivint amb alguns que en tinguin major, però facin molta ombra. Així es podran gestionar els recursos hídrics de manera més eficient. Alhora, hem de tenir present que les condicions climàtiques poden variar al llarg de l’any (i al llarg dels anys) i tenir diferents espècies d’arbres en una mateixa comunitat ajuda a que aquell espai verd sigui més resistent a les sequeres i altres variacions del clima.

Varietat de formes

El reverdiment de les ciutats pot agafar moltes formes i totes elles són necessàries. Des de l’arbrat viari, que és aquell que trobem als carrers, passant pels jardins verticals, els parcs urbans o les rotondes mateixes. Precisament, un estudi del nostre investigador Josep Padullés va demostrar que els barris de Barcelona més densos (i sovint de rendes més baixes) mostraven una millor qualitat del verd urbà, perquè, malgrat que no tenien gran extensions verdes, apostaven per plantar moltes àrees verdes més petites i ben repartides.

I més enllà del verd en espais petits, també cal invertir en boscos urbans, que ocupin grans extensions i siguin un refugi climàtic pels dies que vindran. En aquest cas, els experts i expertes aposten per una combinació d’arbres, arbusts i herbassars que anomenen “bosc en tres estrats”. Així, ens apropem una mica més a la composició de la natura en el seu estat més pur i tots els beneficis que ens ofereix.

Casos d’exemple

Algunes ciutats han escoltat l’evidència científica i ja han posat fil a l’agulla per fer-se més verdes. Dos dels casos exemplars són Milà i Paris. La ciutat italiana està en procés de transformar-se en una gran “selva urbana” gràcies al projecte Forestami, que plantarà tres milions d’arbres abans del 2030. A més, analitzaran quines són les espècies d’arbres més adequades per cada zona de la ciutat. Pel que fa a Paris, la feina ja s’ha estat fent fa anys: des del 2007 la ciutat francesa ha plantat més de 70 hectàrees d’infraestructura verda i jardins en terrats per combatre l’efecte illa de calor. També han apostat pels arbres, i ja van per 20.000 exemplars plantats amb un suport del 80%de la població.

Més a prop, a Catalunya, tenim l’exemple recent de Girona, que ha posat en marxa el projecte GiroNat per donar un gir de 180 graus en l’urbanisme i renaturalitzar la ciutat amb l’objectiu de fer-la més resilient al canvi climàtic i més saludable. A més, en aquest cas no es busca només una millorar de la infraestructura verda, sinó que també s’aposta per repensar la infrestructura blava de la urb i els serveis ecosistèmics que ofereix. I també el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona és un cas interessant, ja que cada vegada aposten més per reduir els cotxes i centrar-se en les persones i aquest novembre faran una plantada col·lectiva a la Plaça del Coneixement. Us convidem a participar-hi i que, entre totes, apostem per les ciutats del futur!