“Volem que els nostres resultats siguin un full de ruta per crear mesures restauradores alineades amb les estratègies europees de protecció dels pol·linitzadors i que, sobretot, tinguin en compte el context local, les necessitats del sector agrícola i les evidències científiques per així garantir el seu èxit i aplicabilitat”.

LAURA ROQUER, investigadora del CREAF i coordinadora de les activitats de restauració a Catalunya.

Living labs en camps de pomera 

En el cas de Catalunya, els grups de recerca del CREAF i de l’IRTA posen el focus en conreus de pomera, on ja s’han començat a aplicar diverses pràctiques restauradores creades conjuntament  amb els agricultors. “És com treballar en un laboratori a l’aire lliure”, explica Roquer. Alguns exemples són: la sembra de bandes florals als marges i entre les fileres d’arbres, que proporcionen aliment i refugi per als insectes pol·linitzadors i connecten hàbitats perquè aquests es puguin moure; crear ‘hotels per a abelles’, que són espais per a que abelles i vespes solitàries nidifiquin i es puguin establir als camps any rere any; i optimitzar o reduir l’ús de pesticides per a disminuir la mortalitat dels insectes. “També intentem potenciar i preservar les plantes autòctones presents als camps de manera natural, com ara Rúcula (Eruca sativa), Calèndula (Calendula arvensis), Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), reduir el nombre de segues i utilitzar maquinària alternativa que no malmeti els recursos florals del camp”, afegeix Roquer. Totes aquestes mesures es co-dissenyen amb els agricultors i s’adapten a la situació concreta de cada camp, “el missatge que els volem transmetre és que amb mesures simples es poden afavorir molt els pol·linitzadors”, puntualitza Roquer.

Laura Roquer revisant un hotel d'abelles instal·lat a un camp de pomeres. Imatge: Galdric Mossoll

De moment, s’han sumat al projecte 18  finques repartides per la zona fructícola de Lleida (12) i de Girona (6), en la meitat de les quals s’hi aplicaran mesures restauradores i en l’altra meitat s’hi duran a terme les pràctiques habituals. D’aquest manera, en acabar el projecte al 2028, es podran comparar els resultats de les parcel·les restaurades amb els de les parcel·les on no s'hi hagi fet cap acció, amb l’objectiu d’observar com han canviat les poblacions de pol·linitzadors i els seus efectes sobre la producció i la qualitat de la fruita. 

 

“A banda d’avaluar l’eficàcia de les tècniques, també farem xerrades, formacions i altres activitats al llarg del projecte per explicar tant la importància dels pol·linitzadors, com pràctiques que es poden aplicar fàcilment a camps de pomeres i altres plantacions d’arbres fruiters”.

GEORGINA ALINS, investigadora de l’IRTA i membre del projecte  RestPoll, que lidera la transferència de coneixement de les activitats del projecte al sector productiu català.

 

Tècniques de camp de l'equip de pol·linitzadors del CREAF mostrejant a un camp de pomeres. Imatge: Galdric Mossoll

Situació crítica a Catalunya 

D’acord amb el primer informe sobre pol·linitzadors que es va fer a Catalunya, en aquesta regió s’ha experimentat reduccions de les poblacions  en un 70% d’espècies de papallones, de les quals  45 espècies diürnes estan  amenaçades, 12 d’elles ja estan “en perill d’extinció”, 32 són “vulnerables” i una està “extinta com a reproductora”. L’informe assenyala la pèrdua i fragmentació d’hàbitats naturals, la intensificació de l’agricultura, la urbanització, el tancament de les clarianes en zones forestals i el canvi climàtic com a principals causants. “Per tant, amb el projecte RestPoll avançarem un pas més per revertir aquesta situació”, finalitza Roquer. Des del CREAF també participen al projecte en Jordi Bosch, l’Anselm Rodrigo, l’Iraima Verkaik i la Clàudia Ortiz. Des de l’IRTA també hi participa en Néstor Felis, la Glòria Àvila i en Jordi Cabrefiga. 

Si vols saber-ne més sobre el projecte i conèixer les seves novetats pots visitar la seva pàgina web, seguir les seves xarxes socials i subscriure’t al seu butlletí de notícies!