15/07/2020 News

La xarxa actual d’àrees marines protegides no assegura el futur dels taurons i rajades del Mediterrani

Responsable de comunicació social

Verónica Couto Antelo

Tècnica de Comunicació del CREAF des del 2016. Apassionada del món natural i la seva divulgació. Biòloga (UB), màster en comunicació científica (BSM-UPF) i estudiant Humanitats (UOC).
Share

Moltes espècies de taurons i rajades es troben en perill d’extinció en les aigües mediterrànies. Per aquest motiu, un estudi en el que ha participat la Laura Cardador del CREAF revisa el seu estat de conservació i recomana que s'ampliïn els espais protegits on viuen.

Les àrees protegides són espais naturals que necessiten conservar-se especialment, per exemple perquè contenen fauna i flora vulnerables, i s’hi regula l’activitat humana. En el cas de les àrees marines això està fortament relacionat amb la pesca, ja que les seves males pràctiques provoquen la pèrdua de molta biodiversitat marina. És el cas del grup que engloba taurons i rajades, els elasmobranquis, que està en clar declivi.

Caldria ampliar la superfície protegida de Tabarca-Cap de Pals (davant de Múrcia i Alacant) i el sistema de canons submarins del golf de Lleó.

Un estudi recent, liderat per l’Institut de Ciències del Mar, se centra en aquest grup de peixos i revisa com d’efectiva està sent la seva conservació a través de les àrees marines protegides. També ha identificat quines d'aquestes àrees són més prioritàries: “Caldria ampliar la superfície protegida de Tabarca-Cap de Pals (davant de Múrcia i Alacant) i el sistema de canons submarins del golf de Lleó, perquè són zones òptimes per a la conservació dels elasmobranquis, ja que les freqüenten diverses espècies i les diferents activitats humanes a gestionar aquí implicarien un menor cost”, segons en Joan Giménez, el primer autor.

“Per determinar quins hàbitats i àrees de la Mediterrània són més favorables per als taurons i les rajades, i per tant necessiten d’especial atenció, es van realitzar una sèrie de models estadístics. Van ser el punt de partida”, explica la Laura Cardador, investigadora del CREAF.

En aquesta publicació també han participat l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) i de la Universitat de Queensland (Austràlia). Podeu llegir-ne més al respecte en l’article divulgatiu que ha publicat l’ICM al seu web.

Related news

News
COP16 image
News

COP16, one more step but with an undercurrent of frustration

News
Nou web CREAF
News

CREAF unveils its new digital home!

News
Memòria CREAF
News

CICLES, CREAF’s new annual magazine