Com prevenir incendis forestals a les urbanitzacions
El CREAF en col·laboració amb l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari (OTPMIFDA) de la Diputació de Barcelona ha creat un manual que recull bones pràctiques a l’hora de plantejar, fer i mantenir una franja perimetral de protecció contra els incendis forestals al voltant de nuclis urbans. Entre d’altres, el manual recomana les espècies de plantes que s’han de deixar en aquestes franges de protecció i les que s’han d’evitar (perquè són massa inflamables), els arbres que caldria mantenir o tallar en funció de les seves característiques i, per últim, com s'hi podria prevenir l'erosió. També fa una altra recomanació important, repetir les estassades de forma bianual per mantenir la franja neta de nova vegetació.
La franja ha de ser una zona de baixa combustibilitat, que no cremi amb facilitat,i ha de presentar un estrat arbustiu moderat
Què és una franja perimetral de protecció? És una franja de terreny, amb 25 metres d’amplada com a mínim, que envolta el perímetre d’urbanitzacions i d’altres nuclis de població que estan situats en terrenys forestals o en un radi de menys de 500 metres. D'acord amb la seva funcionalitat, la franja ha de ser una zona de baixa combustibilitat, que no cremi amb facilitat,i ha de presentar un estrat arbustiu moderat, que eviti al propagació del foc a les capçades, tot afavorint la seguretat de les persones i dels seus béns en cas d’incendi forestal. Al mateix temps, aquestes zones també han de dificultar que un incendi originat en un nucli urbà s’estengui als boscos dels voltants i esdevingui un gran incendi forestal.
Des de l’any 2015 ambdues entitats han col·laborat estudiant la dinàmica i el manteniment de les franges que s'obren al voltant de les cases a les urbanitzacions. De la mà de Josep Maria Espelta, investigador del CREAF, segueixen quin efecte ecològic ha tingut l'obertura d'aquest espai en la vegetació romanent i com es pot evitar l'erosió del sol. Per fer aquest seguiment, s'ha establert una xarxa de parcel·les experimentals permanents en 12 urbanitzacions de la província de Barcelona.
Els boscos ocupen més superfície ara que al segle XX i això es tradueix en un alt risc d'incendis forestals en nuclis envoltats per boscos
Per què necessitem aquestes franges? Els boscos ocupen més superfície ara que al segle XX i això es tradueix en un alt risc d'incendis forestals en nuclis envoltats per boscos. I a què és degut? Bàsicament a dos factors, en primer lloc a l'abandonament dels conreus i al descens en la gestió dels boscos a causa de la baixa rendibilitat dels productes forestals (s'utilitzen altres materials), en segon lloc, a que les urbanitzacions s'han expandit perquè la gent vol viure en entorns tranquils i amb natura, entre d'altres. Diuen que una imatge val més que mil paraules i aquí teniu la comparació de dues ortoimatges d’un fragment de Collserola dels anys 1956 i 2018 (ICGC).
Vegetació, estassades i erosió: com ho fem?
Les espècies que cal mantenir en aquestes zones són aquelles que, per un costat, conserven les fulles verdes tot l’any i tenen un contingut d’aigua més elevat i, per l'altre, presenten una estructura compacta, generen poques restes fines i necessiten més calor per encendre’s. A la vegada, per assegurar l'èxit de la franja també s'haurien de controlar la presència de totes aquelles espècies inflamables. Quines podrien ser? Les que continguin olis essencials o compostos orgànics volàtils com l‘espígol i el tomaní, o també d'altres com les estepes i els brucs.
Cada espècie té una resposta diferent i cal conèixer quines tenen un creixement més lent
A les franges també s'ha de reduir la densitat dels arbres. Els que hi romanen, com que tenen més espai lliure i més llum, tendiran a créixer fins a tancar el vol del bosc una altra vegada i aquest ombreig contribuirà a controlar el creixement del sotabosc. Cada espècie d’arbre té una resposta diferent i, com l'objectiu és que hi hagi la mínima continuïtat entre les capçades, cal conèixer quines en tenen un creixement més lent —com per exemple l'alzina.
Però el creixement d'aquests arbres, tot i que sigui més lent, no s'atura. Tant és així que al cap d’un any o, en el millor dels casos al cap de dos anys, ja s’assoleixen valors superiors als llindars màxims establerts per la normativa i cal fer una nova actuació en la zona. De fet, si l’estassada no es fa seguint de manera escrupolosa aquests criteris, al cap de molt poc temps —fins i tot de només sis mesos— el arbustos ja poden superar el llindar establert per la llei i cal una nova actuació.
I quan les franges s’han executat sobre terrenys amb força pendent, el sòl s'erosiona més? Això mateix es va preguntar el nostre equip i va detectar indicis d’erosió en el 80% de les franges, tot i que en el 60% dels casos només es tractava d’una erosió moderada. Les pèrdues més importants eren aquelles on les capçades dels arbres recobrien menys del 35% de superfície. Per aquesta raó, en parcel·les amb un fort pendent, deixar que les capçades ocupin més del 50% ajuda a reduir que aquestes zones s'erosionin. No obstant, és recomana tallar els arbres que es troben en capçaleres i marges que poden destabilitzar el terreny.
Vols conèixer més detalls sobre el seguiment d'aquestes franges i els seus resultats?