Una exposició de pintures mostra un món sense aigua des de la mirada dels més petits
Desprès d’itinerar per Viladrau i Barcelona, del 21 de setembre fins al 21 d’octubre l’Espai Nord de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acollirà l’exposició “Pinta’m un món sense aigua... per a que no es faci realitat”, una mostra de pintures fetes per nens i nenes que busca sensibilitzar la ciutadania sobre la protecció dels ecosistemes aquàtics. L’Anna Àvila, membre de l’Associació Aigua i Natura i investigadora del CREAF, ha portat la mostra a la UAB a través del grup del CREAF Ecotons –que gestiona la vinculació del centre amb el món artístic–amb l’objectiu d’interpel·lar els estudiants i convidar-los a plantejar-se les conseqüències de la manca d’aigua.
Durant la Fira de la Castanya de Viladrau de 2021, Aigua i Natura va convidar els infants que s’apropaven a l’estand a imaginar un món sense aigua. La consigna era plasmar, en un mateix plànol, un paisatge natural i el seu oposat, un sense aigua. Durant els dos dies de la fira, més de 100 nens i nenes de fins a 13 anys van fer servir la tècnica del guaix (témpera, en castellà) per deixar traspuar l’angoixa de la mort de la natura.
Verónica Dam de Nogales, una de les sòcies impulsores d’aquesta iniciativa, subratlla la perspicàcia dels més petits: “És cert que la consigna era una mica xocant, però em va sorprendre que no tenien gaires dificultats per entendre les conseqüències d’un món sense aigua, i tampoc tenien molt de temps per pensar-hi. Amb prou feines els hi donàvem 20 minuts, perquè gairebé sempre n’hi havia una cua de nens i nenes esperant el seu torn”.
Viladrau i l’aigua
Viladrau és un petit poble de muntanya del Parc Natural del Montseny que ha calat a l’imaginari popular com la Meca del misticisme, les castanyes i el culte a l’aigua. Allà on raja el record de les dones assassinades acusades de bruixeria, on brollen les llegendes de bandolers i on floreixen castanyers centenaris, també hi ha lloc per a l’encanteri de les paitides, dones d’aigua mitològiques que habiten en torrents, gorgs i tota mena d’indrets humitosos. I a Viladrau, d’això, n’hi ha per tot arreu.
Al municipi hi ha gairebé 200 fonts catalogades on es belluguen aigües mineromedicinals que, ja al segle XIX, metges reconeguts com els doctors Carulla i Ariet aconsellaven beure. Malauradament, l’aigua d’aquest municipi és tan valuosa que esta patint sobreexplotació industrial. Segons dades de l’associació viladrauenca Aigua i Natura, la indústria eixuga 400 hm3/any, un consum que triplica el dels habitants del poble. Amb l’agreujant del canvi climàtic, les reserves de aquest element vital n’han començat a minvar. L’hivern passat no va caure neu al poble i aquest estiu els veïns i veïnes van tastar l’amenaça de les restriccions a l’aixeta.
Si l’escassetat d’aigua causa problemes a un lloc tan petit com Viladrau, t’imagines què podria passar a escala global? Els nens i les nenes ja ens ho han ensenyat, ara et toca a tu! Viatgem junts a un univers paral·lel que mai volem que es faci realitat.
