Els boscos madurs de Catalunya guanyen: nous ajuts per promoure’ls i conservar-los 

La necessitat de conservar i reconèixer els boscos madurs de Catalunya és fa evident amb la nova línia d’ajuts que estrena el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. El propòsit d’aquesta pionera iniciativa és augmentar la preservació dels escassos rodals madurs que aporten molts valors ambientals tant a la biodiversitat com altres serveis ecosistèmics. A més, a Catalunya en concret, tenen unes peculiaritats remarcables.  

El catàleg defineix els criteris per determinar els rodals madurs i quina gestió és factible d'aplicar en aquelles àrees que són premadures per millorar-ne la conservació. 

No obstant això, per poder ajudar als boscos madurs econòmicament, cal que la ciència els faci una bona radiografia prèvia i identifiqui quines són les característiques més importants que s’han reconèixer. Necessitem una guia que ens ajudi a inventariar-los, conservar-los i millorar les zones de bosc que presenten trets destacats de maduresa. I aquí és on els nostres investigadors Jordi Vayreda i Lluís Comas entren en joc. Des de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals s’ha fet un encàrrec al CREAF i el CTFC, per crear aquesta guia sota el nom ‘Catàleg de boscos madurs de Catalunya. Definició i proposta de gestió’. Un treball que defineix els criteris per determinar els rodals madurs i quina gestió és factible d'aplicar en aquelles àrees que són premadures per millorar-ne la conservació.  

“Preservar els pocs boscos madurs que queden a Catalunya i incentivar que els que no ho són tant millorin la seva maduresa permetrà garantir una biodiversitat biològica sovint molt escassa, rara i amenaçada”

Jordi Vayreda, investigador del CREAF

Com avaluem la maduresa d’un bosc?  

Segur que has sentit parlar dels boscos madurs. Són aquells que, escapolint-se de l’acció humana, han aconseguit arribar a edats centenàries. Són indrets amb arbres molt grans, alguns dels quals han mort per causes naturals amb el pas del temps (senescència) i que es caracteritzen per combinar arbres de diferents edats i fusta morta que es troba en diversos estadis de descomposició, en peu però també a terra. Això els confereix una singularitat única i una importància vital per la biodiversitat, que sovint inclou espècies protegides. 

“Cada vegada hi ha més evidències que una major maduresa duu associada una major capacitat de resistència a les pertorbacions com els incendis o el canvi climàtic”

Lluís Comas, tècnic del CREAF

La complexitat estructural i la senectut són els indicadors més determinants que es consideren clau per millorar el valor de maduresa d'un bosc.

Per avaluar com de madur és un rodal, s’utilitza el protocol de mostreig del Life Redbosques, que és consultable públicament. D’acord amb aquesta metodologia, la maduresa s’avalua a escala de rodal (una mesura més petita que bosc) a partir de 9 indicadors que tenen en compte cinc criteris: la seva composició d’espècies, la complexitat estructural, la senectut, els microhàbitats i la dinàmica natural. D’entre aquests criteris, la complexitat estructural i la senectut són els més determinants i que es consideren clau per millorar el seu valor de maduresa amb una gestió a curt i mitjà termini. Concretament, el criteri de la complexitat estructural es basa en l’àrea basal, el nombre de classes diamètriques i el nombre d’estrats verticals; el criteri de senectut es basa en l’abundància de fusta morta i en el nombre d’arbres de mides excepcionals. En total, aplicant una puntuació a cada indicador, aquest valor té un resultat entre 0 i 10 i, com més gran sigui, més maduresa del bosc indicarà. 

Actualment a Catalunya es considera que hi ha molt pocs boscos madurs, de fet són gairebé imperceptibles a la zona mediterrània (només un 2% segons la FAO), i solen estar dispersos, aïllats i en sòls empobrits. A més, els incendis d'alta intensitat, que esdevenen cada vegada més freqüents, i la gestió forestal tradicional amb l'explotació de fusta i llenya, impedeixen el desenvolupament d’una dinàmica natural forestal pròpia i que els boscos arribin a fases avançades del cicle silvogenètic. L’Informe Estat Natura ens diu que en una escala de l’1 al 10, el conjunt dels boscos de Catalunya han passat de tenir un grau de maduresa d’1,8 a 2,3 els darrers 25 anys. Però, tot i així, els valors són extremadament baixos i cal potenciar-los.

Catalitzar la maduresa i la biodiversitat en boscos privats 

Cada cop és més evident què no n’hi ha prou amb els espais públics protegits pels governs per aconseguir els objectius de conservació internacionals pel que fa als boscos madurs. Per això, els ajuts del Centre de la Propietat Forestal (CPF) s’han habilitat per catalitzar els serveis ecosistèmics que apareixen si es gestionen de manera sostenible els boscos de titularitat privada, i tenen una partida inicial de 300.000 euros. En específic, hi ha dues línies de finançament: una que està enfocada a potenciar les actuacions a boscos on es facin gestions silvícoles per integrar la conservació de la biodiversitat del bosc, i una altra línia que es destinarà concretament a crear reserves forestals perquè els boscos madurs es puguin conservar a llarg termini. Com podem saber quines actuacions són les més adequades per a cada rodal? 

Amb la primera línia, per exemple, tot i que no s’enfoqui directament als boscos madurs, es fomentaran algunes pràctiques per assenyalar i mantenir alguns arbres concrets que potencialment són més vells o tenen cavitats i que, per tant, funcionen com a refugi d’insectes, mamífers i aus que, en molts casos, només viuen en aquests hàbitats. També s'incentivaran les actuacions que contribueixen a produir un tipus concret de biodiversitat forestal, com l’associada a la fusta morta. I no només això, sinó que per primera vegada es compensarà econòmicament la propietat perquè no talli aquests arbres i preservi els elements rellevants per a la biodiversitat del seu bosc! 

La segona línia vol promoure que entre la propietat privada s'estableixin reserves forestals de rodals madurs, senescents i premadurs.

La segona línia el que vol és promoure entre la propietat privada que s'estableixin reserves forestals de rodals madurs, senescents i premadurs. En específic, s’encarregarà de garantir que durant 25 anys no es farà cap gestió contraria a la conservació d'aquests rodals i que el bosc tindrà una evolució lliure, sense intervencions silvícoles.