Les capçades dels arbres i els matolls són refugis climàtics per a diverses espècies de plantes

L'ombra que projecten les capçades d'arbres i matolls creen petits oasis que conserven millor la humitat, mantenen la temperatura més estable i acumulen més reserves d'aigua i nutrients. Això permet que algunes espècies de plantes puguin refugiar-se del fred o calor extrems i podria ser clau per a la seva conservació a l'entorn Mediterrani, on l'increment de temperatura provocat pel canvi climàtic està augmentant l'estrès ambiental. És la conclusió d'una recerca recentment publicada a Ecology Letters i que ha liderat María A. Pérez Navarro, investigadora del CREAF en el moment de l'estudi i actualment del King's College London. En l'estudi també han participat el Centro de Investigaciones sobre Desertificación (CIDE, CSIC-UV-GVA), la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universidad Autónoma de Madrid, la Universidad de Jaén i el King's College de Londres.

"Amb els resultats hem comprovat que, gràcies a aquesta coberta vegetal, espècies de plantes que no s'estableixen bé sota situacions extremes, que es donen en microambients exposats a la radiació del sol, com ara el romaní o l'estepa negra, poden fer-lo gràcies a la coberta d'altres espècies. Al contrari, també, veiem que espècies menys adaptades a climes freds poden sobreviure en zones d'alta muntanya sota les copes d'arbres i matolls, com l'argelaga o algunes espècies endèmiques del gènere Teucrium, com l'herba de la verge".

MARÍA A. PÉREZ NAVARRO, investigadora del CREAF en el moment de l'estudi i actualment del King's College London.

La recerca va incloure 28 localitats del sud de la península Ibèrica, on s'observen tres tipus climàtics principals: el clima mediterrani, majoritàriament a les zones centro i oest; el clima semiàrid, que cobreix majoritàriament la part oriental de la regió d'estudi; i el clima alpí-mediterrani als cims muntanyencs. Es van registrar un total de 26.252 plantes de 141 espècies diferents.

El microclima en un context de canvi climàtic

Segons l'equip, aquesta recerca proposa un procediment innovador per a valorar com la coberta vegetal, en generar un microclima, permet que les espècies que no troben el seu òptim en el clima de la localitat puguin persistir, en comparació als estudis habituals que analitzen les respostes de les espècies a les condicions climàtiques a una escala macro. “Aquest canvi d'òptica suposa un salt en els estudis en ecologia de plantes i pot ajudar-nos a preveure millor l'impacte del canvi climàtic sobre unes diverses espècies de vegetació”, explica Paco Lloret, investigador del CREAF, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i co-autor de l'estudi.

“Gràcies a aquest efecte protector, noves generacions de plantes poden establir-se amb èxit en zones allunyades del seu ‘òptim climàtic’. Per contra, les comunitats vegetals del sotabosc així establertes veurien compromesa la seva supervivència si aquesta coberta vegetal protectora desaparegués”, finalitza Miguel Verdú, investigador del CSIC en el Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA) i també co-autor de l'estudi.

Article de referència:

Perez-Navarro, M.A., Lloret, F., Molina Venegas, R., Alcántara, J.M. & Verdú, M. (2024). Plant canopies promote climatic disequilibrium in Mediterranean recruit communities. Ecology Letters, 27, e14391. DOI: https://doi.org/10.1111/ele.14391