400 papallones han volat per tota Barcelona amb un codi marcat a l’ala

La Yolanda Melero ens rep de bon matí al parc del Carmel de Barcelona. L’acompanyen el seu equip ‘papallonaire’: en Swarup Bhowmik i l’Ashley Tejeda equipats amb un parell de caçapapallones, un termòmetre i una guia de papallones urbanes. Tots tres, el nostre fotògraf Galdric Mossoll i jo mateixa anem fins el turó més alt del parc i... comença l’acció. Amb traça i paciència van capturant una a una les papallones que hi viuen i les apunten en una llista: nom i cognoms (l’espècie), temperatura i zona exacta on s’ha trobat. Sembla fàcil a simple vista, però provant-ho hem pogut saber de primera mà que és una tasca que necessita d’experiència consolidada. En total, en un dia de camp, els nostres investigadors i investigadores poden arribar a comptabilitzar centenes de papallones. 

Quan tenen la papallona entre les mans, el primer pas és apuntar-la en el llistat de les troballes del dia i posar-li un codi a l’ala: “Marquem les ales de les papallones ‘blanqueta de la col’ (Pieris rapae) amb un codi numèric, així podem reconèixer-les quan les tornem a capturar en el mateix parc o en un altre i descobrir si s’han dispersat. El nostre objectiu és dibuixar el viatge que fan les papallones urbanes i ja en portem marcades gairebé 400”, ens explica Melero, investigadora del CREAF i de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest procés no causa cap dany a l’animal i es fa en tot moment des de la supervisió científica.  

Tenen febre? 

En segon lloc, els papallonaires ens sorprenen amb un aparell molt meticulós que mesura la temperatura del tòrax de cada papallona. Els insectes no regulen la temperatura del seu cos de manera interna com nosaltres, sinó que prenen la temperatura del lloc on es troben, per això a l’estiu s'empesquen tàctiques comportamentals per combatre la calor, com per exemple tancar les ales perpendicularment per tenir menor incidència del sol o moure’s cap a zones de més ombra.

“Estem mesurant la temperatura del cos de les papallones a les ciutats per saber si regulen pitjor la temperatura corporal, perquè fa massa calor, o si són capaces d’adaptar-se i mantenir-la similar a les de la natura amb aquests canvis de comportament que fan”.

YOLANDA MELERO, investigadora del CREAF i de la Universitat de Barcelona (UB).

Si les papallones no se’n surten i regulen pitjor la temperatura a les ciutats podria jugar en contra de la seva supervivència. A més, caldrà estudiar quines espècies concretes ho fan millor en aquest joc de la regulació i quines, en canvi, estan patint més els efectes de l‘illa de calor a les ciutats.

Bons resultats

Aquest marcatge i seguiment de papallones es fa en el marc dels projectes SATURNO, MEDYCI i uBMS que lidera Melero des del CREAF i la Universitat de Barcelona i que compta amb una xarxa de voluntariat i tècnics que identifiquen setmanalment –des del març fins l’octubre– les papallones que viuen als parcs i jardins de Barcelona. L’uBMS compta amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona.

Enguany, malgrat la calor que estem tenint, les pluges freqüents del mes de juny i algunes puntuals durant el juliol han permès que sigui una temporada “bastant bona” per les papallones, segons apunta l’ecòloga, en comparació amb els dos darrers anys de sequera intensa i manca de pluges. Ara caldrà veure si aquest comptatge positiu de papallones a les ciutats també és positiu per a la temperatura del seu cos i no es veuen afectades per la calor exacerbada de les urbs.