No val l’excusa de que ningú podia preveure un episodi tan extraordinari. Sí que ha estat extraordinari, però el que avui sabem és que els episodis climàtics extraordinaris cada cop són menys extraordinaris, perquè son més i més freqüents. Aquest mateix any ho hem vist amb dos huracans seguits, d’enorme força, a la costa sud-est d’Estats Units, el Helene i el Milton. A l’octubre de 2018, hi hagué pluges fortíssimes a Mallorca, amb morts sobretot a Sant Llorenç d’es Cardassar. El record de la tempesta Gloria, el gener del 2020, és encara viu i és significatiu que, en origen, fou un cicló extra-tropical format al nord-oest del Pacífic, que creuà el nord d’Estats Units i sud de Canadà, després l’Atlàntic, i acabà passant uns dies entre les Balears, la costa mediterrània, el nord d’Àfrica i sud de Portugal. El setembre de 2023, els diaris parlaven d’un diluvi històric, la tempesta Daniel, a Grècia, la pitjor des que es tenen registres en aquell país, i la mateixa tempesta arrasà. Líbia, on es declararen 5000 morts però tot fa pensar que foren molts més. A l’agost d’enguany s’inundà Menorca per una DANA. Els mesos de setembre i d’octubre hi hagué fortes inundacions a Itàlia (a l’Emilia-Romagna i a la Toscana). Hem tingut aquí dues DANAs seguides en encara no tres setmanes. En el mon hi ha cada cop més sequeres “extraordinàries” (nosaltres sortim de quatre anys molt secs), a les que acompanyen incendis “extraordinaris”: a Austràlia, el 2019-20 es cremaren 18 milions d’hectàrees, de les que 12 milions eren boscos; al Canadà, sobretot el 2021 i 2023 – el fum d’aquests darrers focs, que a l’agost ja havien cremat 13 milions d’ha, creuà l’Atlàntic i ens arribà-; els reiterats grans incendis de Califòrnia, on el 2020 cremaren 1.7 milions d’ha; i han cremat molts milers d’hectàrees en països petits com Grècia -el 2024 milers d’habitants de la capital van haver der ser desplaçats, un fet insòlit-, o Portugal, on a finals d’aquest setembre hi arribaren a cremar 144 focs simultàniament, etc. Allò que era extraordinari ja no ho és. Allò catastròfic que era molt improbable ara és molt més probable. La Mediterrània és una zona especialment afectada per inundacions, sequeres i focs, de sempre, sí, però ara més i més per l’augment de la temperatura del mar, que enguany, en superfície, ha fregat els 30ºC a l’estiu.