Com és un sòl sa?

El sòl, la terra, és la base de la vida i del planeta en què vivim. Ens proporciona serveis ecosistèmics com la producció del 95% dels aliments que consumim, l’hàbitat per a milers d’espècies, el suport per a les nostres construccions, la resiliència davant d’inundacions, el reciclatge de nutrients i aigua, i la regulació del clima emmagatzemant carboni i influenciant les emissions de gasos amb efecte hivernacle. De fet, el sòl és el major reservori de carboni orgànic dels ecosistemes terrestres i, com a embornal, només el superen els oceans. Tots aquests atributs fan que, quan pensem en solucions davant el canvi climàtic, el sòl hagi de ser una de les peces clau. Però com és un sòl sa?

Per començar, s’ha de tenir en compte que un sòl sa és un sistema viu. Per tant, ha d’allotjar una diversitat important d’organismes micro i macroscòpics com artròpodes, fongs, bacteris, cucs, etc. i una proporció considerable de parts o restes vegetals com arrels o fullaraca. Tot això es tradueix en una alta quantitat de matèria orgànica que permet al sòl fer totes les seves funcions. Un sòl sa també ha de tenir una estructura porosa i permeable perquè pugui circular-hi l’aire al mateix temps que absorbeix i reté aigua, facilita l’arrelament de les plantes i permet el moviment de la fauna edàfica. Un altre factor important és que hi hagi una quantitat adequada de nutrients com el nitrogen, el fòsfor o el potassi, entre d’altres, que són aliment indispensable per les plantes. I, per descomptat, un sòl sa és aquell que no està contaminat i no acumula productes químics com pesticides o excessos de nitrats. També s’ha de tenir en compte que no tots els sòls són iguals; n’hi ha de diversos tipus: més sorrencs, francs o argilosos, i poden variar factors com la capacitat de retenir aigua o d’allotjar un tipus de fauna edàfica o una altra.

La vida microscòpica del sòl és de vital importància. Els fongs i bacteris, invisibles a l’ull humà, els podem comparar amb els de la nostra microbiota intestinal, ja que, com en el cas de les persones, ajuden a extreure i a metabolitzar els nutrients per créixer i contribueixen a la defensa davant de patògens externs. Així doncs, hi ha una relació directa entre la quantitat i diversitat de microorganismes d’un sòl i la salut de les plantes que alberga. D’altra banda, els fongs també són importants per a preservar l’estructura del sòl, que ha de ser equilibrada entre sorres i argiles, a través de l’estabilització dels agregats –agrupacions de partícules d’arenes, llims o argiles-. Per tant, indirectament el sòl és més porós gràcies als fongs, millorant la seva aeració i la seva capacitat de drenar i retenir l’aigua. A més, les hifes dels fongs actuen com a una espècie de xarxa que uneix les partícules del sòl, evitant que el material més fi s’erosioni. Així mateix, els bacteris permeten estabilitzar la matèria orgànica gràcies a la seva reproducció accelerada i, a través de la descomposició de matèria orgànica, permeten transformar el nitrogen orgànic en formes disponibles per a les plantes.

Aquesta vida microbiana i els cicles del nitrogen i el carboni es veuen afectats per l'escalfament global. El projecte SOCRATES, coordinat pel CREAF, treballa precisament per a entendre aquest impacte. Ho fa a Islàndia, on el sòl està sotmès a diferents temperatures a causa de l'activitat geotèrmica, per la qual cosa funciona com un laboratori natural. Els resultats serviran per a entendre el futur del carboni i nitrogen sota diferents escenaris.

Sabem quines característiques fan que un sòl estigui en bon estat, però quins indicadors ens poden ajudar a mesurar-ho? Per tenir una idea general de l’estat d’un sòl hem de mesurar propietats físiques com la textura, l’estructura, la conductivitat hidràulica o la capacitat de retenció d’aigua, propietats químiques com el contingut de matèria orgànica, el pH o la conductivitat elèctrica i propietats biològiques com la biomassa microbiana, la respiració o la biodiversitat del sòl. Alguns d’aquests indicadors requereixen l’anàlisi de mostres al laboratori, però la majoria són característiques qualitatives que qualsevol persona pot identificar fàcilment.

Primerament, analitzant un tall vertical d’un sòl sa hauríem de veure:

• La cobertura de material orgànic sec i amb un cert grau de descomposició.
• L’abundància d’arrels de diferents mides i en diferents direccions.
• El color, havent de ser més fosc en superfície i disminuir d’intensitat amb la profunditat.
• Macroorganismes com cucs, insectes i d’altres artròpodes.
• Agregats i porus de diferents mides.

Per comprovar algunes d’aquestes característiques podem fer proves senzilles al sòl. Per exemple, clavant un ganivet podem saber la seva penetrabilitat -en un sòl sa i humit, s’hauria de poder clavar fàcilment més de 15 cm-, enfonsant un cilindre metàl·lic i afegint-hi aigua podem observar clarament la seva capacitat d’infiltració o posant una mostra de sòl sec en un got ple d’aigua podem comprovar l’estabilitat dels seus agregats -en un sòl sa, aquests es poden mantenir ferms sota l’aigua durant diversos dies-. Fins i tot l’olor del sòl ens pot aportar informació valuosa sobre el seu estat. Un sòl sa hauria de fer una olor dolça amb distintiu aroma a terra de geosmina, la substància química que produeixen alguns dels seus bacteris i fongs. En canvi, una terra que no fa olor de res o que fa pudors metàl·liques o d’ous podrits pot indicar-nos diversos problemes.

Tots els sòls són iguals? Hi ha diferències entre els que donen vida a frondosos boscos i aquells que sostenen camps de conreu? Els sòls forestals són una peça clau en el sistema terrestre i un gran embornal de carboni. De fet, a la península Ibèrica emmagatzemen uns 2.544 milions de tones de carboni, una xifra que equival a tot el diòxid de carboni (CO₂) emès a Espanya en els darrers 29 anys i que quadruplica la quantitat de carboni acumulada a la biomassa dels nostres boscos (troncs, fulles, arrels, etc.). Aquesta capacitat única els fa vitals per mitigar els efectes del canvi climàtic i, tal com confirma la ciència, a Europa els boscos són els únics ecosistemes que actualment capturen més carboni del que emeten, mentre que sòls agrícoles, pastures, aiguamolls, entre altres usos, en perden més del que segresten.

Tot i això, aquesta funció essencial està en risc si no es preserva la salut del sòl. El carboni que s’hi emmagatzema necessita dècades, fins i tot segles, per acumular-se de manera natural, però es pot alliberar ràpidament a l’atmosfera amb una gestió inadequada. Aquí rau la importància d’adoptar models de gestió forestal que afavoreixin la renaturalització i les dinàmiques naturals dels boscos. Això significa reduir les intervencions humanes i prioritzar la conservació de la biodiversitat subterrània, integrada per microorganismes i invertebrats que descomponen la matèria orgànica, estabilitzen el carboni i regulen els cicles de nutrients.

Per aprofundir en aquest coneixement, el CREAF lidera projectes com FORESTSOILORG, que analitza com les interaccions entre els arbres i els organismes del sòl afecten el balanç de carboni i nutrients en ecosistemes dominats pel faig (Fagus sylvatica). Paral·lelament, el projecte SISEBIO estudia cinc grups d’organismes del sòl (bacteris, fongs, protists, microartròpodes i nematodes) per entendre millor el seu paper en el funcionament dels ecosistemes forestals. Recerques com aquestes són crucials per dissenyar estratègies de gestió que protegeixin el sòl com a caixa forta de carboni, assegurant que mantingui la seva funció d’escut natural contra el canvi climàtic.

Els sòls agrícoles són, en general, més pobres que els forestals. Hi ha una pèrdua de matèria orgànica amb la collita dels cultius, una reducció de l’entrada de carboni per l’ús de fitoquímics i una ruptura de l’estructura natural del sòl a través de la llaurada. Des de l’aparició de l’agricultura intensiva i industrial, la humanitat ha estat explotant la terra sense pensar en conseqüències com la pèrdua de matèria orgànica, l’erosió o la contaminació del sòl. Això és un desastre, però al mateix temps representa una oportunitat perquè d’altres models productius recuperin la vitalitat dels sòls agrícoles. És el cas de l’agricultura regenerativa, un model que se centra precisament a recuperar la fertilitat i vida del sòl alhora que es produeixen aliments. Algunes de les tècniques que planteja són eliminar la llaurada per no trencar l’estructura de sòl, deixar restes de cultius anteriors o mantenir cobertes vegetals per augmentar la quantitat de matèria orgànica o reduir l’ús de fertilitzants químics i pesticides.

Es tracta d’una forma de fer front al canvi climàtic emmagatzemant carboni al sòl, sense deixar de banda la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, i el seu potencial és molt gran. Per fer-nos una idea, s’ha estimat que augmentant un 0,4% la retenció de carboni de tots els sòls, amb un canvi en les pràctiques agrícoles, es podria compensar la totalitat de les emissions actuals de gasos d’efecte hivernacle. A més, el model regeneratiu també ens ajuda a augmentar la resiliència climàtica, per exemple, produint aliments en un context de sequera, ja que el sòl és capaç d’absorbir i retenir més aigua o ajudant-nos a pal·liar l’efecte de les inundacions per pluges torrencials.

Des del punt de vista de l’agricultura, això requereix un canvi progressiu del model convencional cap al regeneratiu, basat en les evidències científiques i en l’experiència de finques on ja fa anys que s’està fent aquesta transició. El projecte RegeneraCat del CREAF està estudiant alguns d’aquests exemples a Catalunya, tot comparant parcel·les regeneratives amb d’altres de convencionals que exerceixen de control. ECOFARMERS, també del CREAF, està estudiant ‘receptes’ per millorar la salut de sòls forestals i agrícoles i CARBOSOL té com a objectiu augmentar la captura de carboni en sòls agrícoles, forestals i degradats a Catalunya.